La Unió Llauradora reclama que en lloc de prohibir les cremes agrícoles com ha fet la Generalitat amb la publicació d'una Resolució ahir al DOGV dos mesos abans del període establert fins ara caldria tindre en compte les realitats agrícoles de les diverses zones i també els riscos meteorològics existents.
L'organització insta la Generalitat a emetre una nota aclaridora sobri la situació de les cremes agrícoles sobri les distàncies, excepcionalitats o com han de demanar de forma àgil i ràpida els pagesos una sol·licitud de motiu degudament justificat.
L'organització considera que “prohibir de forma generalitzada les cremes agrícoles no és la solució en estes moments i no es pot legislar a cop de titular“. “No es pot aplicar la mateixa normativa per a tothom, ja que no és el mateix una determinada zona que una altra i no es poden prohibir les cremes agrícoles quan els avisos meteorològics adversos de calor i temperatures elevades siguen baixos o moderats”, assenyala Carles Peris, secretari general de la Unió.
En este sentit, Peris reitera que “el període dautorització de les cremes agrícoles i marges sadapti a la realitat agrícola de cada any i zona segons les necessitats de les diverses localitats i sobritot a les circumstàncies meteorològiques".
S'hauria d'establir un sistema perquè segons el que diu el Nivell de preemergència de la Generalitat es pogués cremar allà on el risc d'incendi siga de nivell baix/mitjà, ja que fins i tot es pot consultar a nivell de cada municipi. Per això l'organització agrària advoca per dotar els Ajuntaments de més competències per gestionar les cremes i delimitar les zones als seus termes municipals. “Poden haver-hi franges de zones agrícoles on es limitin més les cremes i altres zones sense perill on es façalitin més i per més temps”, afirma el secretari general de la Unió.
La Unió assenyala que de forma majoritària ja no es cremen les restes vegetals, principalment la poda, perquè és més costosa que la trituració. Tot i així, “cal cremar perquè estem en ple període del treball de poda i gestió de les restes agrícoles, i hi ha zones on no hi ha possibilitat de trituració de les restes de poda en tindre un difícil accés per a les trituradores o un marco de plantació que no ho permet”. La crema “és imprescindible també en parcel·les en reconversió amb arrencada i posterior nova plantació i en determinats casos és necessària per motius fitosanitaris".
D'altra banda, “l'acumulació de restes vegetals en un camp durant tants mesos també pot provocar un augment del perill d'incendis perquè és un combustible que estarà molt sec en romandre molt temps al camp o voltants, un increment de la fauna silvestre, sobritot de conills, i dificultar la gestió de les cobertes vegetals de les parcel·les i els tractaments fitosanitaris contra plagues i malalties que poden augmentar davant la presència de les restes vegetals”.
La Unió també aposta per incentivar la ramaderia extensiva per prevenir incendis i per pagar els agricultors i ramaders pels serveis que presten a la societat. Així, proposa una ajuda per cultivar les franges agrícoles que limiten amb les àrees forestals, cosa que “evitaria un gran nombre d'incendis i estalviaria una gran quantitat de diners públics, ja que estes terrenys agrícoles són els primers que s'abandonen per baixa rendibilitat".
Les ajudes del segon pilar de la PAC -desenvolupament rural- són en què els Estats i, sobritot les comunitats autònomes, disposen d'un cert marge de maniobra per al seu enfocament i s'hi podrien incloure. “Seria el pagament d'un treball ecosistèmic als agricultors i ramaders per cultivar, del qual es beneficia posteriorment tota la societat”, assegura Carles Peris.
