Reducció de l'atur registrat al maig (3.795 persones) que suposa la segona retallada de l'atur més baix des de 2013. Maig és un mes que tradicionalment rebaixa la inscripció en el desocupació a causa de l'estacionalitat de l'mercat de treball i la seua dependència de el sector turístic que encara la seua temporada alta augmentant les expectatives de negoci.
Recentment la patronal hotelera anunciava una previsió d'ocupació pròxima al cent per cent, cosa que suposarà, una vegada més, un augment dels beneficis empresarials i que, atesa la quantitat i la qualitat de la contractació que s'està duent a terme, es mantindrà la falta daccés de treballadors i treballadores als beneficis de lactivitat econòmica provincial. Un creixement basat en un augment desmesurat de la desigualtat no és una eixida de la crisi per a totes les persones.
Este passat mes de maig, no només suposa una de les xifres de retallada de l'atur més baixes des de 2013, a més, cal assenyalar que en els cinc primers mesos de 2017 la reducció de l'atur es va situar en 12.677 persones menys inscrites, mentre que este 2018, la reducció s'ha quedat en 9.849 inscripcions menys. Clarament, un signe de alentiment en la creació d'ocupació, un senyal que ni la precarietat pot ia retallar de forma consistent la desocupació.
Cal tindre en compte que, des del 2007, el mercat laboral alacantí ha perdut 64.126 llocs de treball. Entre gener i abril, primer quadrimestre del 2018, a Alacant només el 51'2% de la contractació indefinida va ser a temps complet; mentre que a la temporal, els contractes a temps complet es van quedar en el 58'2%, xifres que mostren el deteriorament de l'ocupació en un aspecte que sol amagar economia submergida (jornades completes disfressades de contractació parcial) i sobri explotació de la plantilla ( la mateixa feina o més en menys hores de jornada). Tot això unit a la tradicional evolució de l'ocupació al maig, marcat per l'estacionalitat turística que dóna com a resultat una ocupació conjuntural i precària, que segueix sense ser senyal de cap eixida a la crisi dels que, en realitat, l'estan patint des del principi : la classe treballadora.
Este maig, la reducció de la inscripció en la desocupació, encara que general a tots els sectors productius, destaca en el sector serveis que retalla 2.483 persones inscrites; en segon lloc, és significatiu el descens en el sector industrial que perd 695 inscripcions a l'atur registrat. Una evolució normal en un mes en què augmenta la demanda de serveis turístics. Que l'evolució de l' paro mantingui la dependència de l'estacionalitat turística és mostra de l'fracàs de les polítiques dirigides a diversificar i modernitzar el mercat productiu alacantí fomentant les energies renovables, les noves tecnologies, l'agricultura ecològica, la indústria tradicional, la rehabilitació urbana i la desestacionalització de el sector serveis. La millora dels indicadors macroeconòmics semblen dependre més de la rendibilitat de la precarització de l'ocupació que de la pròpia activitat industrial.
Per apreciar el desigual repartiment de l'ocupació per sexes, assenyalem que en el que portem d'any, hi ha 6.202 homes menys inscrits en les llistes de l'atur, mentre que el descens de dones s'ha quedat en 3.647. Pràcticament el 63% de la reducció de l'atur ha beneficiat els homes. La bretxa de l'ocupació segueix sent un mal endèmic en este sistema productiu. La protecció de les persones en situació de desocupació segueix sent molt insuficient. 71.549 persones han rebut alguna prestació, el que, en relació a la dada de l'EPA suposa que, al menys, el 56'2% de les persones en atur, no perceben prestació o subsidi.
Esta situació és resultat, com venim denunciant des de fa anys, d'una reforma laboral extremadament lesiva per als drets de treballadors i treballadores que és urgent retirar. Només recuperant espais de diàleg real és possible planificar una veritable recuperació de l'ocupació. en este marco se situen les negociacions de l' Acord Estatal per a la Negociació Col·lectiva que ha de fixar temes bàsics com salari, jornada, prevenció de riscos, igualtat entre dones i homes i que, de no canviar l'actitud empresarial seguirà creixent la mobilització sindical. Sense anar més lluny, el pròxim 16 de juny s'ha fet una convocatòria de manifestacions a les capitals de província i en algunes capçaleres de comarques per seguir mostrant que treballadors i treballadores no seguirem suportant el cost de la crisi, toca començar a recuperar els drets retallats tots estes anys.
