12.500 persones ocupades menys respecte al trimestre anterior i una petita recuperació (+3.700) respecte al mateix trimestre de l'any 2017, una recuperació anual, que és, de tota manera, inferior a la produïda el trimestre passat en què la recuperació anual va ser de 4.700 persones.
L'ocupació es recupera a mig termini, de forma molt lenta i, sobritot, en unes condicions molt precàries. En este sentit cal assenyalar que els contractes a temps parcial superen ja el 41% dels que se signen, i, en concret, en el cas dels indefinits, estan al voltant de l'49%.
Cal assenyalar que la pèrdua d'ocupació afecta, quasi totalment, a les dones, que perden 11.500 treballadores, mentre que en els homes suposa una pèrdua de 900 treballadors. Una mostra més de la debilitat i la precarietat extrema de l'ocupació de les dones que està sotmès a una inacceptable volatilitat. Nou de cada deu ocupacions perdudes a Alacant han estat de dones: clar i transparent un mercat laboral masclista.
Un augment de mil persones a paro respecte a el trimestre anterior. Una estadística alguna cosa enganyosa que este mes podem veure amb claredat. L'explicació de la diferència entre la pèrdua d'ocupació (12.500) i l'augment de l'atur (+1.000) està en l'evolució de l'col·lectiu de persones inactives. En este primer trimestre del l'any, vam registrar un important augment dels que l'EPA classifica com "inactius" i que des de fa temps venim assenyalant que recull a persones en atur que no compleixen el requisit de "recerca activa d'ocupació" segons la definició de la pròpia EPA, però que estan disponibles per treballar. S'ha convertit en un calaix de sastre en el qual ocultar part de l'atur real.
La clau ens la ofereix l'estadística de "situació d'inactivitat", en què es registra un important augment de el grup de "estudiants" (en este cas, persones que han treballat o buscat treball durant el període nadalenc i que han perdut la feina o han cessat la cerca quan es reinicia el curs al gener). Però este trimestre es registra un augment significatiu de el grup "una altra situació d'inactivitat" que inclou als que no es poden incloure en la resta de grups i que recull, entre altres circumstàncies a les persones que no treballen, que estan disponibles per treballar però que no busquen activament ocupació, entre d'altres, les persones desanimades, és a dir, les que ja no busquen feina per les poques perspectives de aconseguir-ho.
En resum, evolució negativa de l'ocupació que torna a mostrar un mercat laboral que maquilla la seua estadística mitjançant la precarització de l'ocupació. Un mercat laboral provincial que segueix augmentant la seua dependència a el sector serveis amb un pes en l'economia d'Alacant segueix sent absolut, en este moment el 72'6% de les persones ocupades ho són en este sector.
La pèrdua d'ocupació se centra en el sector serveis (-8.200 persones) i en construcció (3.100). El que segueix parlant d'esta dependència productiva a sectors marcats per la precarietat laboral, l'economia submergida i, sobritot en serveis, l'estacionalitat. Este trimestre segueix assenyalant a una "recuperació econòmica en fals", una recuperació amb peus de fang basada en la destrucció d'ocupació de qualitat i la seua substitució per ocupació parcial, de baixa qualificació i amb fortes retallades de drets. Segueix tractant-se, així, d'una ocupació volàtil que es desmantella a la mateixa velocitat que es crea.
El sector serveis, que ha estat el refugi per a moltes persones que han perdut la feina, segueix donant mostres d'esgotament com a motor de l'economia provincial. És fàcil deduir que estem a prop de el límit productiu que pot oferir; és, per tant, urgent impulsar un altre patró productiu basat en una economia sostenible i expansiva en ocupació de qualitat.
En relació a la protecció social, cal assenyalar que en el mes de març a Alacant havien 78.309 persones beneficies d'alguna prestació o subsidi per desocupació, el que relacionat amb la dada d'atur que ofereix l'EPA suposa més de l'52% de les persones a l'atur no reben cap tipo de protecció per la seua situació d'atur.
Poca i mala ocupació, insuficient protecció social i més precarietat en les dones. Continuem suportant males polítiques que estan fent molt de mal a la societat espanyola. Per això és més necessari que mai respondre a la crida sindical i omplir els carrers d'Alacant el pròxim 1r de Maig perquè “És temps de guanyar igualtat, millor ocupació, majors salaris i pensions dignes". Cal recuperar el que se'ns ha vingut arrabassant en els últims anys.
