````

Notícies d'Alacant i província

dimecres, 1 maig 2024

Documenten en un jaciment d'Aspe una tècnica neandertal per treballar la pedra, única a la Comunitat

És la talla bipolar sobri enclusa, una forma de tallar la pedra coneguda en molt pocs jaciments neandertals de la península ibèrica,

Personal investigador de les universitats de València i Alacant ha documentat a Los Aljezares, a Aspe, talla bipolar sobri enclusa, una manera de tallar la pedra coneguda en molt pocs jaciments neandertals de la península ibèrica, i la primera vegada que es troba a terres valencianes en un campament obert a l'aire lliure. El treball, publicat a la revista Lithic Technology, s'ha desenvolupat combinant l'estudi de les restes arqueològiques i un programa d'arqueologia experimental complet en este assentament de fa 120.000 anys.

La talla bipolar sobri enclusa en materials lítics és el conjunt de processos que consisteixen en col·locar una peça entre un percutor mòbil i una superfície, sovint plana, sobri la qual es recolza. Dins esta dinàmica, es poden establir diferències en funció dels objectius que en motiven el desenvolupament: explotació de volums, ús i retoc o l'aprimament de les vores de la peça. El reconeixement d‟esta tècnica en diferents parts del món en diferents contextos ha portat a la seua consideració com una nova eina d‟estudi.

Margarita Vadillo i Aleix Eixea, investigadora i professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i història Antiga de la Universitat de València (UV) són els primers signants del treball, el qual, destaquen, “permet apropar-nos a aspectes que no apareixen al registre arqueològic com els gestos, postures i intencions dels grups humans que van treballar la pedra i ens ajuda a caracteritzar millor les societats neandertals des d'un punt de vista cultural”.

A més, l'originalitat del treball està en el reconeixement d'esta tècnica de talla en contextos neandertals i en documentar com es relaciona la qualitat de la matèria primera i els trets morfològics que tenen amb l'elecció d'esta acció.

L'experimentació realitzada sobri materials similars als trobats al jaciment va permetre comprovar que la forma més utilitzada va ser colpejar amb un percutor de pedra sobri el sílex el qual està, al seu torn, recolzat en una superfície a manera d'enclusa. Una tècnica senzilla que es podia desenvolupar per persones inexpertes i amb poca quantitat de sílex.

Una altra de les novetats de l'estudi és que Los Aljezares és un dels pocs exemples neandertals de campaments a l'aire lliure coneguts a la península ibèrica durant el Paleolític mitjà, ja que la major part de les excavacions arqueològiques europees d'este períodels darrers 150 anys s'han desenvolupat a coves. Els Aljezares, en este sentit, és l'únic assentament valencià a l'aire lliure trobat en la seua posició original del període, i s'hi han documentat dos nivells arqueològics rics en materials lítics, faunístics i arqueobotànics, i ben datats temporalment.

La línia de recerca de Margarita Vadillo és l'aplicació de la tecnologia lítica i la traceologia lítica (esta segona consisteix en l'anàlisi d'ús pel desgast d'eines en arqueologia examinant-ne les superfícies i les vores de treball) als grups paleolítics del Mediterrani occidental. Aleix Eixea, professor a la UV, centra la seua investigació en la tecnologia lítica del Paleolític mitjà i superior a través de la caracterització de les primeres matèries i de l'anàlisi microespacial en el context ibèric mediterrani.

Esta investigació forma part del projecte concedit per la Generalitat Valenciana “Caracterització tecnològica i funcional dels elements lítics apuntats durant el Paleolític mitjà a la regió central de la mediterrània ibèrica” (GV/2021/054) i del Ministeri de Ciència i innovació Estratègies docupació i gestió del territori de les poblacions neandertals a la zona central de la mediterrània ibèrica (MCIN/AEI/PID2021-122308NA-I00). L'acció està autoritzada per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana i forma part de les activitats de l'associació Cinco Ojos Observatori de Patrimoni en col·laboració amb l'Ajuntament d'Aspe.