Un any més, i sense faltar a la seua cita, “El Vell i la Vella” tornen a la casa del “Saboner i el Castanyo” situada al carrer de la Sèquia nº34 de Mutxamel. La vostra intenció? Recordar-nos que som a la cambra dimecres de Quaresma i, alhora, per gaudir del seu almorçaret típic, un menú auster i senzill compost per dos ous, una nyora fregida, sardines salades, olives i faves tendres de Mutxamel.
Este matí l'alcalde, Sebastián Cañadas, acompanyat per la regidora de Turisme Immaculada Pérez i el regidor de Cultura Rafael García han acudit a visitar-los. En arribar, han pogut comprovar com “El Vell i la Vella”, juntament amb la seua lleial mascota, tenien preparat la seua menjar al costat de l'olivera que els servia per refugiar-se una mica del sol, mentre reben els visitants. Alhora han felicitat Vicent “El Saboner” per la seua gran tasca mantenint esta tradició al municipi.
“El Vell i la Vella”
“El Vell i la Vella” són dos ninots vellets que, a la meitat de la Quaresma, vénen a recordar-nos que la necessitat de desprendre's del vell i renovar-se davant d'imminent arribada de la Setmana Santa i de la Pasqua.
És, precisament, la Pasqua una data important per Mutxamel, un poble tradicionalment agrícola, on arrenquen els millors temps per a la collita.
Estes vellets estan asseguts darrere d'una taula, on degusten un menú auster i senzill, però molt suculent. Vestits de negre, amb boina i mocador al cap, i envoltats de menjars de l'Horta, són un element indispensable a les tradicions de Mutxamel. Va ser la família d'Antonio Alberola, 'Tonet Camissó' i Manuela Vargas els que van decidir recuperar-la i van comptar amb l'ajuda de l'artista Francisco Bernabeu, 'El Pintoret'. Ells van realitzar els ninots que actualment s'exposen, gràcies a la feina de Vicent 'El Saboner'.
En un dia com hui, “El Vell i la Vella” ens obliguen a recordar que:
Hui és un bon dia per eixir al carrer,
pren un poc el sol i xerrar amb la gent.
Un Vell i una vella seguin al “passeig” (Enguany, al carrer la Sèquia nº34)
per fer vore com va la Quaresma
a tots els mutxamelers.
He de dir-vos una cosa, per considerat,
a mi em diuen Juliano ia la meva doma Empar.
M´han avisat al migdia, treballant al bancal:
Arrima´ta casa d´Antoni (Enguany, a casa del Saboner i el Castanyo)
que et volen fer un regal”.
Així he vingut corrent,
amb el Barret dels diumenges, amb esta vella dona
que no li queden dentets.
Només són quaranta deu el que dura la Quaresma
que és temps d´almoina, sacrifici i penitència.
Aneu amb compte els divendres al menjar,
feu-vos una perola d´anxovetes i bacallar.
Jo no sé el que vosaltres penseu
però el Vell i vella us diuen:
Adéu
