Les universitats públiques valencianes i la seua activitat associada generen 2.715 milions d'euros de renda a la Comunitat Valenciana i 49.726 llocs de treball, fet que suposa el 2,2% del PIB i el 2,4% de l'ocupació valenciana, segons revela el cinquè informe Les contribucions socioeconòmiques de les universitats públiques valencianes, elaborat per l'equip investigador de l'Ivie, per encàrrec de les cinc universitats públiques valencianes.
Segons les dades de l'estudi, presentat este dilluns, el sistema universitari públic valencià (SUPV) torna a la societat, a través de la recaptació fiscal addicional generada pels seus titulats, 3,1 euros per cada euro que les administracions públiques destinen al seu funcionament. Davant dels 933 milions anuals en transferències corrents públiques que rep el SUPV, els seus titulats aporten 2.901 milions d'euros més en impostos dels que haurien generat si no tinguessin estes estudis universitaris, atès que tenen més ocupació i obtenen més ingressos.
A l'acte de presentació de l'estudi, celebrat a València, al saló d'actes de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació, hi han assistit el conseller José Antonio Rovira; el vicerector d'Economia i Infraestructures de la Universitat de València, Justo Herrera Gómez; el rector de la Universitat Politècnica de València, Jose E. Capilla; la rectora de la Universitat d'Alacant, Amparo Navarro; el vicerector de Planificació Econòmica i Estratègica de la Universitat Jaume I, Modesto Fabra; i el rector de la Universitat Miguel Hernández d´Elx, Juan José Ruiz Martínez. Per part seua, José Manuel Pastor, investigador de l'Ivie i director de l'informe, detallarà els principals resultats.
Les cinc universitats que formen el SUVP -Universitat d'Alacant, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Miguel Hernández, Universitat Politècnica de València i Universitat de València- van concentrar el 78,2% dels estudiants de grau, el 44,9% dels de màster, el 93,5% de la producció científica i el 100% de les patents nacionals obtingudes pel total d'universitats ubicades a la regió durant el curs 2022-2023. Tot plegat, les universitats públiques formen el 70,4% d'estudiants de grau i màster de la regió.
Tot i això, a pesar de este percentatge majoritari, les institucions públiques han perdut pes en l'agregat, davant de les universitats privades. La matrícula de grau al SUPV s'ha contret un 22,2% des del curs 2010-2011, mentre que el sistema privat ha incrementat un 113,5% el seu alumnat en este període. En el cas dels màsters, s'ha produït un augment important de la demanda en tots dos casos. Les persones que es matriculen en un màster a una universitat pública valenciana han augmentat un 48,6% en el període analitzat, un creixement substancial però inferior al de les privades, que han passat de formar el 13,5% de l'alumnat d'este tipus estudi al 55,1%.
Per atendre els seus estudiants i desenvolupar la seua tasca investigadora, les universitats públiques valencianes tenen 12 campus amb 60 centres, entre propis i adscrits, i un pressupost de 1.515 milions d'euros, el curs 2022-2023. Esta xifra només suposa un increment de l'1,8% respecte del pressupost del curs 2010-2011. El 62% dels ingressos procedeix de transferències corrents de l'Administració Pública, per assumir el funcionament de les institucions, un 22% més són transferències de capital, per afrontar les noves inversions; i el 16% restant s'obté d'altres ingressos, entre els quals s'hi inclouen les matrícules que abonen els estudiants.
En conjunt, les cinc institucions ofereixen 234 titulacions de grau, 339 màsters oficials i 139 programes de doctorat. En el període comprès a l'anàlisi s'ha experimentat un canvi en l'especialització formativa, ja que mentre que el percentatge de matrícula en graus d'enginyeria i arquitectura s'ha retallat un -6,6% (-5,8% a nivell nacional), els estudiants que han estat decantats per Ciències de la Salut han augmentat un 6,4% (7,4% a Espanya). L'informe alerta, novament (ja que ja s'advertia a l'informe anterior del 2019), de la pèrdua d'estudiants que es matriculen en un grau o màster a les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), a pesar de la forta demanda del mercat de treball dels titulats.
Els factors que determinen l'elecció d'una universitat han canviat estes anys. El criteri de proximitat ha perdut rellevància i la proliferació de les universitats privades ha impulsat la competència. Les institucions del SUPV han orientat la seua estratègia cap a l'atracció d'estudiants amb expedients acadèmics alts ia fomentar l'exclusivitat de les titulacions. El curs 2022-2023 una quarta part dels títols oferts pel SUPV són exclusius, és a dir, no els ofereix cap altra universitat. L'exclusivitat més gran s'observa a les àrees d'enginyeria i arquitectura (32%), seguides d'humanitats (30,8%).
A l'estratègia per atraure alumnat, destaca l'augment registrat en el nombre d'estudiants procedents de fora de la Comunitat Valenciana. Mentre que el curs 2010-2011 este alumnat era un 10,1% del total, el pes s'ha incrementat en 7,7 punts percentuals fins a suposar un 17,9% el 2022-2013. També els estudiants de màster procedents de fora de la regió han augmentat, des del 25,5% que representaven fa una dècada fins al 36,2% del curs 2022-2023.
Els programes de mobilitat, tant nacionals com internacionals (Erasmus +, SICUE Sistema d'Intercanvi entre Centres Universitaris d'Espanya i altres programes internacionals), han influït molt positivament a l'atracció d'estudiants no residents a la Comunitat. quasi 6.000 estudiants de grau i 560 de màster d'altres regions o de l'estranger han arribat a una de les universitats del SUPV mitjançant programes de mobilitat el curs 2022-2023. La despesa que fan a la regió té un important impacte econòmic, ja que suposen 21,2 milions d'euros en renda per a la C. Valenciana i la creació de 610 llocs de treball.
Altres contribucions del SUVP
Al costat de l'impacte econòmic de les universitats públiques valencianes, l'informe analitza la seua contribució a altres aspectes derivats de la seua activitat de recerca i transferència. Les universitats del SUVP tenen un paper crucial en la generació de capital humà qualificat i en la producció de coneixement, superant en responsabilitat les seues homòlogues a nivell nacional. De la inversió total en R+D de la Comunitat Valenciana, el 42,7% la realitza el sector de l'ensenyament superior, un percentatge molt superior a la mitjana nacional (26%) i al de regions de referència com el País Basc (16,8, 18,7%), Madrid (19,8%) i Catalunya (XNUMX%).
Pel que fa a l'activitat investigadora del SUPV, el volum de publicacions científiques ha crescut més que la mitjana nacional, duplicant-se el nombre d'articles científics des dels 4.945 del 2010 als 10.080 el 2021. Pràcticament tota l'activitat investigadora de la Comunitat Valenciana la realitzen les universitats públiques, ja que van generar el 95,8 ,2010% de les publicacions científiques de la Comunitat entre 2021 i XNUMX.
Les universitats públiques valencianes també destaquen per la seua activitat patentadora. El 2021, el 100% de les 39 patents nacionals sorgides de la investigació universitària procedeix d'alguna institució del SUPV. L'evolució de l'activitat patentadora del SUPV és més positiva que a Espanya. Com a conseqüència d'això, la participació del SUPV al sistema universitari públic espanyol (SUPE) ha passat de representar un 10% de les patents nacionals a un 20%.
Les universitats i la qualitat de l'ocupació
L'estudi de contribució de les universitats públiques valencianes també dedica un capítol a avaluar el paper del SUPV en la qualitat de l'ocupació de la Comunitat Valenciana. Per això, ha comparat les condicions laborals dels universitaris amb les dels individus amb educació secundària postobligatòria o Formació Professional Superior.
Els resultats indiquen que els titulats universitaris de la regió gaudeixen d'un percentatge més gran de contractes indefinits al sector privat i menor d'ocupació parcial no desitjada que els treballadors amb educació secundària postobligatòria (+4,2 i -2,8 punts percentuals, respectivament). A més, són menys freqüents les jornades llargues entre els titulats i perceben salaris més elevats. Segons mostra l'informe, busquen menys activament una altra ocupació, participen més en formació contínua i accedeixen en més proporció a llocs de treball altament qualificats i al teletreball.
Tot i això, no tots els indicadors de qualitat laboral són positius per als universitaris, ja que afronten més hores extres no remunerades, canvis imprevistos d'horaris, pressió laboral i contactes fora de l'horari laboral, que els treballadors amb educació secundària postobligatòria.
El document també quantifica l'aportació del SUPV a la qualitat mitjana de l'ocupació a la regió. Gràcies a la contribució del SUPV a la Comunitat, el percentatge d'empleats amb jornades parcials no desitjades es redueix en 0,8 punts percentuals, el pes del teletreball augmenta 4,8 punts, el de treballadors en ocupacions altament qualificades creix 15,9 punts i el d'ocupats que participen en formació continuada s'eleva a 3,5 punts. A més, el salari mitjà a la Comunitat Valenciana és un 11% més elevat per la contribució dels treballadors titulats al SUPV i, segons les estimacions realitzades, sense el SUPV, la taxa d'atur a la Comunitat seria 2 punts percentuals més elevada
El SUPV esdevé, per tant, un agent crucial per al desenvolupament de la regió. Un bon sistema universitari proporciona treballadors altament qualificats, cosa que fomenta un teixit empresarial productiu, innovador i basat en el capital humà. Això genera ocupació de qualitat i estimula la inversió en educació superior, impulsant la resiliència econòmica, especialment, en temps de crisi.
L'informe que s'acaba de publicar és el cinquè d'una sèrie iniciada el 2009 i seguida per edicions el 2013, 2015 i 2019. L'objectiu d'estes documents, que ara s'actualitzen amb el nou estudi, és mostrar a la societat les contribucions socials i econòmiques que fan les universitats públiques valencianes a través de les activitats docents i investigadores i de transferència.
