La falta de dotació de personal adequat per exercir el control intern a les universitats públiques valencianes sembla ser un dels denominadors comuns que ha detectat en estudi d'organització interna realitzat per les Sindicatura de Comptes a les cinc entitats.
Així, després de concloure que cada entitat funciona amb un model de control intern diferent, les principals coincidències detectades curiosament fan referència a les faltances o limitacions que presenten els diferents models.
I és que per exemple, el resum de les conclusions fa referència al fet que cap de les normes que s'apliquen per a estes funcions de control intern té "la coherència i consistència necessàries per a una adequada i completa regulació del marco jurídic daplicació i plenes garanties dautonomia funcional”.
Tampoc les conclusions són molt més brillants quant al control que s'exerceix a l'activitat economicofinancera de les entitats dependents (fundacions i societats) de les universitats, ja que en este apartat torna a aparèixer el terme àmbit subjectiu d'actuació.
D'altra banda el denominat “control financer permanent (CFP)” tampoc no s'exerceix de la mateixa manera, i també presenta deficiències, segons s'apunta a la síntesi d'este estudi i anàlisi comparativa de l'organització del control intern de les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana: Universitat de València (UV), Universitat Politècnica de València (UPV), Universitat d'Alacant (UA), Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH).
Conclusions:
“Les conclusions generals més significatives que es detallen a l'informe es resumeixen a continuació:
Les universitats públiques valencianes no han implantat un únic model de control intern d'aplicació general de caràcter estructural, anàleg o similar al que estableix la Generalitat Valenciana, l'Estat o les entitats locals, sinó que cada universitat regula l'organització i les funcions del control intern per mitjà de normes pròpies de rang i vigència temporal diferents. S'observa que estes normes no tenen la coherència i consistència necessàries per a una adequada i completa regulació del marco jurídic daplicació i plenes garanties dautonomia funcional.
Làmbit subjectiu dactuació de les unitats de control intern no arriba, en cap cas, a l'activitat economicofinancera de les entitats dependents (fundacions i societats) de les universitats, sinó que es limita a la revisió dels respectius encàrrecs a mitjans propis subscrits a l'empara de l'article 32 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. (LCSP).
L'àmbit i l'abast de la funció interventora no es determina de manera permanent a la normativa reguladora interna de cada universitat sinó als diferents programes de treball i/o plans d'actuació de vigència temporal anual o biennal, que estableixen les actuacions que cal fer a cada exercici, sense que estes tinguen un caràcter estructural o necessari.
Els despeses de personal –les obligacions reconegudes de les quals representen més del 50% del total a les cinc universitats– no s'inclouen amb caràcter general en l'àmbit objectiu de la fiscalització prèvia, sinó que són objecte d'actuacions limitades de control financer permanent a determinar als plànols/programes dactuació/treball.
Els contractes de recerca subscrits a l'empara de les disposicions de l'article 83 de la LOU no són objecte, a tots els efectes, de fiscalització prèvia, si bé les despeses i els ingressos imputables a estes s'inclouen als circuits habituals de fiscalització o control financer de cada universitat.
La comprovació material de la inversió no està regulada i/o no s'executa a la UPV i l'UJI.
La importància relativa de la funció interventora respecte al control financer permanent, així com la metodologia de treball i denominació de les diferents modalitats de control, són diferents a cada universitat i tenen un caràcter temporal marcat per la vigència dels diferents plans dactuació i/ o programes de treball elaborats per les unitats de control intern respectives.
La funció interventora representa la pràctica totalitat o la major part de les actuacions de control intern a la UPV, UA, UJI i UMH, mentre que a la UV el control més rellevant és el de caràcter financer.
Pel que fa al grau de complementarietat del control financer permanent (CFP) pel que fa a la funció interventora, s'observa que no totes les universitats ho implementen adequadament (UV, UA i UJI). En este sentit, la UV dóna prioritat al control financer sobri la funció interventora, com es recull a la mateixa memòria d'actuacions de l'exercici 2021, mentre que la UA i l'UJI donen preferència a la funció interventora i no executen completament les actuacions de control financer previstes al seu programa de treball o pla d'actuació, bé per insuficiència de mitjans o per falta d'un seguiment adequat.
Respecte a la publicitat dels informes de control financer permanent emesos per les unitats de control intern, les universitats han de garantir el compliment adequat de les disposicions de larticle 9.1.h de la Llei 2/2015, de 2 dabril, en matèria de transparència.
Les universitats no elaboren un pla d'acció que determine les mesures que cal adoptar per esmenar les debilitats, deficiències, errors i incompliments rellevants assenyalats als informes de control financer permanent elaborats per les unitats de control intern, quant a la gestió dels centres gestors de les universitats.
S'aprecia una dotació insuficient de llocs de treball amb la qualificació necessària per a un exercici complet i adequat de les funcions assignades a les unitats de control intern respectives de les universitats públiques valencianes, tenint en compte el volum pressupostari de cadascuna i la complexa estructura administrativa involucrada en la gestió”.
