El sector d'Autonòmiques d'UGT Serveis Públics del País Valencià sol·licitarà formalment a Consell canvis al Decret 49/2021 que regula el teletreball a la Generalitat amb la finalitat de “democratitzar” esta modalitat de treball i que es configuri com un dret real del personal empleat públic al qual es puga accedir en condicions digualtat per a totes les persones interessades i no a requeriment de les subsecretaries de les conselleries.
Un informe elaborat per UGT SP constata que, “després de dos anys d'entrada en vigor d'esta norma, els resultats no són tan satisfactoris com s'esperava ja que, hui, només un de cada cinc treballadors i treballadores de la Generalitat tenen opcions de teletreballar”.
L'informe, basat en les mateixes dades que les diferents conselleries han façalitat, “evidencia que cal fer una volta de femella per estendre el teletreball a l'ocupació pública".
En este temps, s'han presentat un total de 30 programes de teletreball (l'instrument previ necessari per oferir els llocs susceptibles de modalitat no presencial de treball) per part de 14 departaments (conselleries i entitats públiques) que afecten a 3.973 llocs.
Si es té en compte que el total d'empleades i empleats públics ascendeix a 19.900 persones, això suposa que els llocs susceptibles de teletreballar segons programes és de 3.973, és a dir, per sota del 20%.
L'estudi revela també que hi ha organismes que encara no han presentat cap programa (Presidència de la Generalitat, conselleries de Justícia, Sanitat i Educació, IVIA, Invassat o IVAJ), mentre que altres departaments n'han presentat diversos. Labora, per exemple, n'ha publicat un total de nou i la Conselleria de Política Territorial, cinc.
La conclusió és que “les possibilitats de teletreballar a la Generalitat no són iguals per a tot el funcionariat ja que depèn de la voluntat del departament en què el lloc estigua assignat. A més, cal l'homogeneïtzació de les condicions de prestació del servei mitjançant teletreball de manera que el repartiment de dies de teletreball / presencialitat siga similar, així com el percentatge mínim de persones a l'oficina o altres aspectes del règim jurídic".
També és important la flexibilització dels programes, de manera que puguen ser modificats de manera puntual al llarg de la seua vigència sense esperar a començar de nou.
A més, després de consultar amb persones expertes, la UGT reclama “una avaluació sobri l'impacte de gènere del teletreball a l'ocupació pública perquè esta eina suposi un veritable avenç en matèria d'igualtat i no acabi sent un parany per a les empleades públiques. Altres assumptes que cal tindre en compte és la prevenció de l'assetjament digital per raó de sexe, la desconnexió digital o el lideratge d'equips a distància.
També cal una anàlisi de l'avaluació de l'exercici i l'eficiència en la prestació del servei públic mitjançant el teletreball, així com el respecte i compliment dels principis de prevenció de riscos laborals".
