El Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant (UA), la Unitat per a l'Ensenyament Multilingüe, la Coordinadora d'Estudis Universitaris de Filologia Catalana, el Servei de Llengües i la Seu de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la UA i la Unitat per a l'Ensenyament Multilingüe i el Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València (UV) han signat un comunicat contra la proposta de Llei de Llibertat Educativa de la Generalitat.
comunicat
Després d'analitzar la proposta de llei i els seus deficiències, les entitats signants portaran a terme accions per sensibilitzar la societat i mostrar a la Conselleria d'Educació de els riscos que comporta la proposició de llei a la versió actual.
Esta proposició de llei sobri la llibertat educativa no és adequada en el context educatiu i sociolingüístic actual, per la qual cosa reclamem que es retiri i que la Conselleria dugui a terme una política lingüística decidida i compromesa amb el valencià, Davant la situació de debilitat extrema esta llengua.
No és cert que fins ara s'haja negat a les famílies la possibilitat de participar al pla lingüístic del seu centre, que feien amb la resta de la comunitat educativa, a qui ara s'exclou del procés de decisió.
Per al legislador, la llibertat lingüística és, estrictament, llibertat per no estudiar en valencià, ja que és l'administració educativa, amb l'assessorament científic necessari, qui estableix quins són els aprenentatges fonamentals que han de formar part del currículum perquè s'ajusten a uns estàndards de qualitat bàsics.
Per això censura que la proposta normativa no preveu cap mesura que compensi la delicada situació sociolingüística en què es troba el valencià, sinó tot el contrariperquè posa en lliure competència dos llengües que, de partida, tenen unes condicions sociolingüístiques molt desiguals, en què el valencià viu una situació d'emergència lingüística, mentre que és absolutament fals que la llengua castellana es trobe en situació de minorització.
L‟efecte d‟un sistema d‟elecció de llengua vehicular com el que es proposa comportarà definitivament l‟exclusió del valencià dels centres educatius, fora de la presència mínima en què ha de ser vehicular i de la mateixa assignatura. Amb una societat fortament castellanitzada, especialment en el cas de les zones urbanes, la lliure competència entre les dos llengües afavorirà la dominant, el castellà, i farà molt difícil accedir a l'ensenyament en valencià a les minories que puguen sol·licitar que esta siga la llengua d'ensenyament
Després dècades d'una política lingüística clarament insuficient o directament contrària a l'objectiu de fer normalment socialment el valencià, esta proposta de la Generalitat fa preveure que entrem novament en un procés de contraplanificació lingüística, previsiblement la més greu que s'ha conegut en democràcia.
La llibertat veritable que hauria de perseguir l'educació en democràcia és la llibertat de pensament. La proposició òbvia la situació sociolingüística tan desigual que presenten les dos llengües oficials a la comunitat autònoma: el sistema educatiu hauria de compensar este desequilibri si es vol la normalització del valencià i si es vol aconseguir que l'alumnat aconsegueixi al sistema educatiu una competència equilibrada entre les dos llengües oficials.
