La proposta de l'espai Schengen es considera un pla operatiu i resilient, el qual va ser inicialment signat a Luxemburg el 14 de juny de 1985.
En vigor des del 1995, s'estableix un espai comú anomenat “Acord de Schengen” perquè tota persona que haja entrat per una frontera exterior o resideixi en un dels països que formen part d'este conveni, puga circular legalment i lliurement, ja que la visió que es té amb l'acord, s'inclina principalment a garantir que el restabliment dels controls a les fronteres interiors segueixi sent una mesura d'últim recurs.
Per què la majoria dels països de la Unió Europea pertanyen a l'acord Schengen i encara hi ha una minoria que no n'és part?
Els països pertanyents a l'acord Schengen constitueixen un territori que anomenen “espai Schengen”, 22 dels 27 països membres de la Unió Europea, són part d'este tractat: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca i Suècia. Mentre que Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa (que no pertanyen ni són membres de la Unió Europea) van arribar a un acord per formar part de l'espai Schengen.
L'anomenada Clàusula d'exclusió voluntària és una excepció a la legislació de la Unió Europea, aplicable per als 27 estats membres d'esta organització. Dels quals, per exemple, a Irlanda, no li va permetre ser part de l'acord Schengen, però sí que era part de la cooperació policial i judicial en lluita contra el tràfic d'estupefaents, igual que al Regne Unit quan pertanyien a la Unió Europea. Mentrestant a Bulgària, Croàcia, Xipre i Romania (que potser formen part de l'acord Schengen), segueixen duent a terme els controls operatius a les seues fronteres interiors.
Ylva Johansson, comissària d'Afers d'Interior, ha comentat: “La pandèmia ha demostrat clarament que l'espai Schengen és clau per a les nostres economies i societats. Mitjançant les nostres propostes d'hui vetllarem perquè els controls fronterers s'introdueixin com a darrer recurs, sobri la base d'una avaluació comuna i només durant l'oratge que calga. Proporcionem als Estats membres les eines per
abordar els reptes a què s'enfronten. També vetllem per una gestió conjunta de les fronteres exteriors de la Unió Europea, fins i tot en situacions en què els migrants s'instrumentin amb finalitats polítiques”.
Què canvia per als residents europeus i els estrangers que visiten a partir del 2023?
S'espera que el tractat de Schengen, promogui fomentar el recurs a mesures alternatives als controls a les fronteres interiors i vetllar les raons en cas que siga necessari dur-los a terme en cert termini. Algunes d'estes mesures són:
– Procediment més estructurat per a qualsevol restabliment dels controls a les fronteres interiors amb més garantia.
– Limitació de l'efecte dels controls a les fronteres interiors a les regions frontereres.
– Lluita contra els moviments no autoritzats dins de l'espai Schengen
– Suport als estats membres en la gestió de situacions d'instrumentalització de la migració
Un exemple dels canvis que apliquen per a estrangers, en este cas provinents de Llatinoamèrica, és que a partir de l'any 2023 països com Argentina, Veneçuela, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Dominica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Uruguai i Mèxic també necessitaran tramitar un permís anomenat ETIAS (Sistema d'Informació i Autorització de Viatges, segons les sigles en anglès). L'ETIA no serà un visat, sinó un permís per millorar la seguretat fronterera dels països membres de la Unió Europea.
Els ciutadans que viatgen des de països com: República Dominicana, Cuba, Equador, Guyana, Haití, Jamaica, Belize i Surinam, no ho han de tramitar ja que en este cas, sí que han de presentar un visat.
Aleshores es necessitarà algun tipus de visat per ingressar al continent Europeu?
Així com en el cas d'Espanyols, que si es vol viatjar a Amèrica del Nord, cal tramitar el procediment AQUESTA per als Estats Units, El qual el seu validesa de l'AQUESTA per Estats Units és de dos anys. Futurs visitants cap a Europa per al 2023 hauran de recórrer llavors al sistema ETIAS, el qual la Unió Europea estipula que el període de validesa serà de 3 anys consecutius a partir de la data d'aprovació o fins al venciment del passaport del sol·licitant.
