Als inicis de la campanya valenciana de cebes i patates, els agricultors alerten del baix ritme de vendes al camp mentre als lineals de la distribució alimentària la presència d'importacions procedents de països tercers és majoritària.
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) sol·licita a la distribució que atorgui prioritat al producte de proximitat, que garanteix els màxims estàndards de frescor, sabor, seguretat alimentària i sostenibilitat mediambiental, en comparació amb importacions foranes que recorren fins a 20.000 quilòmetres amb vaixell.
Vicente Sebastià, responsable de la sectorial d'hortalisses d'AVA-ASAJA, descriu la campanya de ceba com “un desastre, estem pitjor que l'any passat, se n'estan quedant moltes per vendre”. Sebastià indica a més que “fins a mitjans de maig no està previst que entre ceba nova als comerços valencians, hi ha més presència de la gran de Nova Zelanda i de la varietat gra de Perú, mentre els horts valencians estan plens de collita sense eixida”.
Luis Bellver, delegat d'AVA-ASAJA a Carpesa, assenyala que "els baixos preus i l'escassa demanda no compensa els costos de producció, sobritot per l'aplicació de tractaments fitosanitaris que requereix la ceba per mantindre una sanitat vegetal excel·lent davant els atacs de plagues i malalties". Pel que fa als preus en origen, estes estan al voltant dels 0'15 euros per quilo (un 40% menys que l'any passat) a la ceba per a venda a supermercats, mentre que les cotitzacions d'ús industrial es mantenen a 0'23 €/kg.
La campanya valenciana de la patata és a prop de començar el gruix de la recollida i la situació es presenta “optimista entre els agricultors, amb molt bona qualitat i uns preus oscil·lant entre 0'40 i 0'50 €/kg”, apunta Bellver, també productor de patates. No obstant això, creix la preocupació entre el sector per la presència cada vegada més gran de patata procedent d'Egipte als supermercats. Segons dades d'Eurostat, el 2023 les importacions van arribar a 50.500 tones, fet que suposa un augment superior al 600% respecte a les del 2021 i 2022, que rondaven les 8.000 tones.
AVA-ASAJA recalca la importància que tenen tant la creïlla com la ceba per a la preservació de l'horta valenciana, ja que “perdre estes cultius no només afectaria l'economia agrària, sinó que també repercutiria negativament en el paisatge d'este espai singular. La Llei de l'Horta no protegirà res si no té cura dels agricultors, que són els que realment mantenen viva l'horta”.
