Reforçar la presència dels treballadors socials és una de les prioritats per als professionals que en temps de pandèmia han vist que les necessitats de “les persones que ja estaven en situació de vulnerabilitat amb el tema de la pandèmia han crescut”. La presidenta del Col·legi Oficial de Treball Social d'Alacant (COTSA), María Dolores Soler, manifesta que un dels àmbits on cal augmentar el nombre de professionals és el de l'educació, on “un treballador social ha d'atendre 53 centres escolars. Això no permet fer una intervenció preventiva de qualitat” en qüestions com ara “prevenir l'absentisme i l'abandó escolar primerenc, suport a famílies d'alumnes amb execesitats educatives especials” o “derivar cap a altres recursos educatius”.
El COTSA va presentar ahir a la vesprada la seua nova seu en un acte celebrat a l'Auditori de la Diputació Provincial d'Alacant amb representació de la Generalitat i abrigallat per representants del col·lectiu a nivell nacional i autonòmic. La nova ubicació col·legial és al carrer Pinto Murillo, 27-29. “En anar augmentant els col·legiats i les necessitats necessitàvem una nova seu”, assenyala la presidenta. El Col·legi compta amb més de 1300 col·legiats a la província d'Alacant. A l'immoble, ara ja adquirit en propietat, tindran més espai per a la formació, la biblioteca i les sales de treball.
“La professió no és prou coneguda ni reconeguda”, sosté Soler. Els reptes per al col·lectiu passen per “oferir una formació de qualitat i adaptada a les necessitats dels col·legiats, augmentar la presència en els àmbits on no estem suficientment presents i aconseguir estabilitat laboral i reconeixement a la nova Llei de Funció Pública, per accedir a la categoria professional A1” .
Cada ciutadà té dret a un treballador social de referència
La directora general d'Atenció Primària i Autonomia Personal de la Generalitat, Mercè Martínez i Llopis ha destacat durant l'acte que la professió “està molt viva”. "Era un món molt assistencialista i ara estem aplicant els drets d'una llei que tenim a la Comunitat Valenciana que universalitza els serveis socials i el posa com a quart pilar de l'estat de benestar". És la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana. Amb el nou model jurídic el col·lectiu està fent “un gran pas” en l'atenció primària bàsica. “Tota persona -que ho necessiti- té dret al seu professional de referència ia una prestació econòmica o tecnològica”
Alliberar de burocràcies l'Ingrés Mínim Vital
Entre els assistents, Patrocini Las Heras, que fos una de les màximes representants del col·lectiu professional en els primers anys de democràcia, celebra que s'haja posat en marxa el Ingrés Mínim Vital per garantir l'”autonomia” de la ciutadania però considera que una de les assignatures pendents de l'Administració Pública és alliberar de burocràcies ajudes com esta. Tràmits que impedeixen l'aplicació urgent i resoldre les sol·licituds si es triga molt.
Lamenta que els treballadors socials porten 40 anys esperant la creació d'una llei estatal de Serveis Socials “per garantir la protecció davant de qualsevol situació de necessitat que es puga trobar qualsevol ciutadà en l'àmbit de la convivència”. Per oferir un servei especialitzat als ciutadans, també ha subratllat la necessitat de consolidar els llocs de treball dels treballadors socials. "A veure si amb la Llei de Drets Laborals es consoliden estes llocs perquè la gent està molt especialitzada després d'anys de treball i perden el lloc per nous convenis".
Las Heras ha presentat a l'ADDA el seu llibre Treball Social i Serveis Socials. Coneixement i Ètica”, fruit de 10 anys de recerca i material guardat de “quan els treballadors socials comencem a aixecar la defensa de l'estat del benestar a l'etapa de la transició”. El treball es va realitzar sobri la base de la Constitució a l'etapa que era presidenta de l'Organització Professional de Treballadors Socials “per garantir que els drets dels ciutadans haurien de ser per ciutadania amb igualtat de condicions per a tothom”. “Vam haver de fer-ne una esmena després que el congrés dels diputats aprovés la Constitució però ho aconseguim al Senat”. I explica que ha escrit este llibre precisament perquè “és molt fàcil anar enrere si no hi ha consciència del que ha conquerit”.
