La taxa de feminicidis per cada milió de dones de 15 anys o més en 2021 va ser de 2,37, la més baixa de tota la sèrie històrica, amb un descens del 39,5% des del 2003, que va ser l'any amb la taxa de morts per violència de gènere més alta: 3,92 per cada milió de dones més grans de 15 anys.
Este any la violència de gènere dins de la parella o exparella es va cobrar la vida de 49 dones, la mateixa xifra que a 2020, encara que amb la diferència que este exercici va estar marcat per la crisi sanitària del COVID.
En 2021 també es van produir els assassinats de 7 menors d'edat, tots ells a les mans dels seus pares biològics. Una de cada cinc víctimes (20,4%) havia presentat denúncia amb anterioritat i 5 dels agressors (10,2%) tenien antecedents per violència masclista amb altres parelles.
Durant el mateix any, es van registrar sis casos de violència domèstica íntima en què 6 homes van ser assassinats per les seues parelles o exparelles, totes dones. En cap cas hi havia denúncia prèvia de la víctima contra la seua agressora.
Com a conseqüència dels crims per violència de gènere i violència domèstica, 35 menors van quedar en situació d'orfandat: 33 per l'assassinat de les mares i 2 pel dels pares.
estes i altres dades estan recollides al “Informe sobri víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica a l'àmbit de la parella o exparella durant 2021”, fet públic hui per l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial.
L'estudi, realitzat a partir de les dades extretes dels procediments judicials, té com a finalitat aprofundir en el coneixement deste tipus de violència a través de les circumstàncies específiques de cada cas, detectar possibles errors o buits del sistema en la resposta institucional donada i proposar les reformes i millores necessàries.
L'objecte d'anàlisi es limita necessàriament a l'àmbit de la parella o exparella, sense entrar a l'estudi d'altres manifestacions de violència sobri la dona que es recullen al Conveni d'Istanbul i al Pacte d'Estat de 2017 i que suposen una ampliació del concepte de violència de gènere que la legislació espanyola encara no ha incorporat.
En 2021, es va repetir la xifra de 49 dones assassinades per violència de gènere que s'havia donat el 2020 i que, en aquell moment marcat per la crisi sanitària causada pel COVID, va representar la xifra més baixa de feminicidis des que es tenen registres.
De manera lenta però continuada, la xifra de víctimes mortals de la violència masclista ha anat disminuint des del 2011, allunyant-se dels valors registrats en el període que va des del 2003 fins al 2011.
En este sentit, l'informe assenyala com factors determinants "lʻaugment de la concessió de mesures de protecció, el perfeccionament de les eines telemàtiques, lʻincrement percentual de les sentències condemnatòries o la progressiva concreció de les mesures del Pacte dʻEstat".
Tot i això, l'informe incideix que “l'existència de 49 assassinats masclistes és una xifra intolerable” que justifica el ple manteniment “i la vocació de perfeccionament de les polítiques públiques de protecció a les víctimes de violència de gènere”.
Un crim a la setmana
El 2021 es va cometre un assassinat per violència de gènere cada 7,5 dies, mentre que en el període 2003-2020 la mitjana va ser duna mort cada 6,7 dies.
En l'exercici analitzat, la taxa de feminicidis per cada milió de dones de 15 anys o més va ser de 2,37, la més baixa de tota la sèrie històrica, amb un descens del 39,5 % des del 2003, que va ser l'any amb la taxa de feminicidis més alta (3,92 per cada milió de dones més grans de 15 anys).
El pitjor dia de la setmana per a la violència masclista va ser el diumenge, amb el 19,1 % dels casos del 2021 i els pitjors mesos, juny, durant el qual van tindre lloc el 10 dels 49 crims, i el desembre, amb un total de 9.
Com a conseqüència dels crims masclistes, 33 menors d'edat, fills i filles de 19 de les assassinades, van quedar en situació d'orfandat. Vint-i-tres d'estes menors eren fills dels agressors i deu restants, de relacions anteriors o posteriors de les víctimes. Amb independència de la seua edat, el 2021 van ser 73 els fills i filles que van perdre les seues mares. El 75% de les víctimes havia tingut, almenys, un fill.
Les dades contingudes als expedients judicials permeten determinar algunes dades objectives respecte de víctimes i agressors, com ara edat, nacionalitat o relació existent entre tots dos.
La mitjana d'edat de les víctimes mortals va ser de 44,6 anys el 2021, sent les franges d'edat compreses entre els 36 i els 45 anys i entre els 46 i els 55 les que van mostrar un percentatge més gran de dones assassinades, amb el 30,6 % i el 22,4 %, respectivament.
La tercera franja més afectada és la compresa entre els 26 i els 35 anys, amb el 18,4 % de les morts ocorregudes per violència de gènere el 2021.
Com en anys anteriors, prop de la meitat de les víctimes mortals del 2021 (49 %) tenia entre 26 i 45 anys a pesar de que esta franja representa només una tercera part de la població de dones majors de 15 anys.
El 57,1% de les dones assassinades (28 del total de 49) eren espanyoles i la resta (21 dones) procedien d'altres setze països, sent Amèrica Llatina zona geogràfica d'origen de la meitat de les víctimes estrangeres (52,4 %). En segon lloc, figuren altres països europeus (28,6 %) i en tercer lloc, Àfrica (19%).
Sis de cada deu víctimes convivien amb l?agressor
Sis de cada deu dones assassinades el 2021, fet que suposa 31 de les 49 víctimes (63,3%) mantenien la convivència amb l'agressor al moment del crim. El percentatge és lleugerament superior al de la sèrie històrica 2003-2021 (61,7%) i se situa molt per sota del registrat el 2020 que, com a conseqüència de l'estat d'alarma, va ser del 80%.
A 7 dels 49 feminicidis existia una mesura d'allunyament en vigor i en dos més havien existit mesures, però van ser cancel·lades; en un dels casos amb ordre d'allunyament activa, persistia la convivència.
Les dades del 2021 confirmen la tendència descendent de la unió matrimonial com a tipus de parentiu predominant entre víctima i agressor en el moment del crim.
En el 42,9% dels casos existia un enllaç matrimonial entre tots dos, mentre que al 57,1 % restant la relació entre víctima i agressor era d'un altre tipus.
En el 38,8% dels casos, l'agressor era marit de la víctima; al 36,7 % tenien una altra relació afectiva; al 20,4% havien tingut una relació afectiva amb anterioritat i al 4,1% es tractava de l'exmarit de la víctima.
El nombre de feminicidis ocorreguts a moments de crisi de la parella va experimentar un nou descens en situar-se al 6,1 per cent dels casos. El 2020 es van produir durant estes moments de crisi el 8,7% dels feminicidis i el 2019, el 16,1%.
El mètode utilitzat amb més freqüència per cometre el crim va ser el arma blanca (46,8 %), seguit del arma de foc (19,1%); la asfíxia o estrangulament (15 %) i els cops amb objectes o sense (10,6 %), entre d'altres.
El domicili, comú o d'un dels membres de la parella o exparella, va ser l'escenari de huit de cada deu feminicidis (81%). En el 66% dels casos ocorreguts dins dels domicilis oa les seues zones exteriors, este era compartit per víctima i agressor.
El 2021, la major taxa de morts per cada milió d'habitants, que va ser de 1,8, es va donar als municipis amb una població de fins a 5.000 habitants. estes localitats van sumar 10 dels 49 feminicidis de l?any.
En termes absoluts, les ciutats amb més feminicidis van ser Madrid (3), Pozuelo de Alarcón (2), Torrevieja (2) i Valladolid (2).
Per províncies, Madrid va ser la que va registrar més crims masclistes (8), seguida de Barcelona (6), Alacant (4) i Tarragona (3). Entre el 2003 i el 2021, 578 municipis espanyols han registrat almenys un cas de feminicidi.
Perfil de l'agressor
A partir de les dades objectives contingudes als expedients judicials, es pot traçar un perfil segons el qual els causants de les morts per violència de gènere són hombres amb una mitjana d'edat de 49,1 anys (4,5 anys més que la mitjana d'edat de les víctimes) i de nacionalitat espanyola en set de cada deu casos (73,5%).
quasi en la meitat dels casos (42,9 %), el agressor va resultar detingut després de cometre el crim i en el 28,6%, es va suïcidar. Al 63% dels feminicidis en què el mètode utilitzat va ser l'arma de foc va acabar amb el suïcidi de l'agressor; quan el mètode emprat és un altre, el percentatge de suïcidis baixa fins al 16 per cent.
L'edat mitjana dels agressors que es van suïcidar va ser de 53 anys i, en el 63,4% dels casos de suïcidi de l'agressor, este tenia un vincle matrimonial amb la víctima. Pel que fa a la nacionalitat, el 78,6% dels suïcides eren espanyols.
En 3 dels 49 casos analitzats, la agressió es va estendre a altres els fills i filles de les dones assassinades, cosa que va causar 3 víctimes mortals més: un nadó d'11 mesos i dos menors de 7 i 11 anys.
Denúncies prèvies
El 2021, una de cada cinc dones assassinades per violència de gènere (10 de les 49 víctimes, cosa que representa el 20,4 %) havia presentat denúncia prèvia contra el seu agressor. La xifra va ser superior a la del 2020, any en què havien denunciat amb anterioritat el 18,4% de les víctimes, però inferior a la del període 2003-2021, que va ser del 25,2%. Quatre de les deu dones convivien amb l'agressor en el moment del crim.
L'informe realitza un estudi detallat dels antecedents d'estes deu casos, de la resposta a la demanda de protecció i del trajecte de víctimes i agressor fins a arribar al feminicidi per tal d'identificar aspectes que puguen ser corregits o punts febles a la cadena de protecció per tal de reforçar-los.
L'Observatori ha analitzat quinze procediments judicials oberts arran de les denúncies prèvies, que en 73,3 % dels casos van ser presentades directament per la víctima i sempre davant dels cossos i les forces de seguretat de l'Estat.
Cinc dels agressors van ser objecte de més d'una denúncia. En més de la meitat dels casos (60 %) es tractava d'episodis de violència física (empenyes, estrebades de cabell, tot tipus de cops i intents d'asfíxia); en un de cada quatre (25%) la denúncia va ser per violència psicològica (amenaces de mort, insults, menyspreus i vexacions o amenaces de privar la víctima dels seus fills); en la resta de casos (15%) van ser per trencament de les mesures de protecció.
En 9 dels procediments judicials analitzats s'havia avaluat el risc mitjançant el sistema automatitzat policial (VioGén), donant com a resultat un cas de risc alt, 4 de risc mitjà, 2 de risc baix i dos en què no es va apreciar l'existència de risc. No es va registrar cap valoració de risc extrem.
De les deu dones que van presentar denúncia prèvia, 9 havien sol·licitat en seu policial mesures de protecció que es van adoptar en tots els casos, menys en un. És a dir, en el 89% dels supòsits es van acordar mesures consistents en la prohibició d'aproximació a la víctima, prohibició de comunicació amb ella, prohibició del dret a tindre i portar armes a dos dels agressors i presó preventiva a un altre. En 4 dels 10 casos amb denúncia prèvia, les mesures eren vigents en el moment de l'homicidi.
Dels procediments oberts arran de les denúncies, només un es va sobriseure, en deu es van dictar actuacions d'obertura de judici oral i en quatre la instrucció no havia conclòs quan es va produir el crim.
Només es van arribar a celebrar huit judicis (tots ells amb sentència condemnatòria) ja que dos dels denunciats respecte dels quals s'havia dictat interlocutòria d'obertura de judici oral es van suïcidar.
Menors assassinats
Durant 2021, 7 menors amb una edat mitjana de 4,4 anys van ser assassinats pels seus pares biològics en l'àmbit de la violència de gènere, una xifra que va duplicar els tres crims que es van registrar tant el 2019 com el 2020. La mitjana de menors assassinats del 2013 al 2021 va ser de 5,1 a l'any. En dos dels sis casos hi va haver denúncia prèvia.
Quatre dels set menors assassinats el 2021 convivien amb el seu agressor; tres dels set assassinats es van cometre al domicili que la víctima compartia amb l'agressor i en quatre dels set casos, també van ser assassinades les mares.
El perfil de l'agressor és el d'un home amb una mitjana d'edat de 42,2 anys i, en més de la meitat dels supòsits (61,1%), de nacionalitat espanyola. Quatre dels sis autors responsables de les morts dels menors es van suïcidar.
Morts per violència domèstica íntima
L'informe de l'Observatori analitza els casos de violència domèstica íntima ocorreguts el 2021. S'entén per això la violència en l'àmbit de la parella o exparella, exceptuant els casos en què l'agressor és un home i la víctima una dona, ja que estes constitueixen violència de gènere. Inclou, per tant, els casos de mort d'un home a les mans d'una dona i els que es produeixen en parelles del mateix sexe.
En el període analitzat, es van comptabilitzar 6 casos de violència domèstica íntima ia tots ells la víctima era un home i l'agressora, una dona. La mitjana d'edat de les víctimes, 5 de les quals eren espanyoles i una d'una altra nacionalitat, era de 52,2 anys.
En 5 dels 6 casos, víctima i agressora convivien i en dos de cada tres (66,7 %) existia o hi havia existit entre tots dos un enllaç matrimonial al moment de cometre's el crim.
Dos menors van quedar orfes com a conseqüència de la mort dels seus pares. El 16,7% de les víctimes tenia fills o fills menors. Si no es té en compte l'edat dels fills i les filles, 6 va ser el nombre total dels que van perdre el seu progenitor com a conseqüència de la violència domèstica íntima.
Igual que en la violència de gènere, el domicili comú o de la víctima va ser l'escenari on es van registrar més casos (4 dels 6 del 2021); els dos restants van tindre lloc en un descampat i en un polígon industrial. L'arma va ser el mitjà utilitzat per cometre el crim a la meitat dels supòsits; els altres mètodes van ser l'atropellament, l'enverinament i els cops.
Les agressores, dones en tots els casos ocorreguts el 2021, en tenien una edat mitjana de 45,8 anys i majoritàriament (66,7 %) tenien nacionalitat espanyola. Només una es va suïcidar. En cap dels supòsits no hi havia denúncies prèvies de la víctima.
