El Govern ha iniciat els tràmits per eliminar el 'visat d'or', una mesura que des que es va aprovar el 2013 per l'executiu del PP fins al 2023 ha registrat 14.576 permisos concedits per inversions immobiliàries, i que des del 2022 s'ha incrementat notablement.
Segons ha assenyalat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, els que més visats han obtingut a canvi de la compra d'un actiu immobiliari a Espanya d'un preu igual o superior als 500.000 euros han estat els ciutadans procedents de la Xina, Rússia, Regne Unit, Estats Units, Ucraïna, Iran, Veneçuela i Mèxic.
A més, ha subratllat que des del 2022 s'han encès totes les alarmes ja que el nombre de 'visats daurats', també coneguts com 'golden visa', s'ha incrementat exponencialment, cosa que ha obligat a donar resposta a esta especulació.
Així, ha detallat que si el 2016 es registraven 461 visats concedits per inversions immobiliàries, el 2017 el seu nombre pujava a 947; el 2018, el 998; el 2019, a 861; el 2020, a 632, i el 2021, a 997.
Esta progressió va augmentar considerablement el 2022 quan es van concedir 2.017 visats i el 2023, amb 3.273, mentre que fins al febrer d'este any la xifra arriba als 426.
En este context, ha afegit que este tipus de visats tambéestan sent observats des de les institucions europees, sobritot després de la invasió russa d'Ucraïna, i que diversos països de l'entorn han adoptat mesures endurint o revisant estes permisos a canvi d'inversions immobiliàries.
El repunt en els darrers anys ha tingut a veure, també, amb l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea, ha explicat Rodríguez.
Províncies més afectades
Durant la intervenció, la titular d'Habitatge ha indicat que les províncies de Barcelona, Madrid, Màlaga, Alacant, Balears i València han concentrat el 90% de totes les autoritzacions concedides.
Alhora, ha afegit que la compra d'habitatge per estrangers ha augmentat i que a llocs com Marbella, Barcelona o en alguns municipis balears les operacions lligades a estes 'visats daurats' suposen el 7,1%, el 5,3% o el 10 %, respectivament.
Amb esta mesura, que ja va ser avançada ahir pel president del Govern, Pedro Sánchez, l'Executiu cerca façalitar l'accés a l'habitatge i donar resposta a estes ciutats i als que hi habiten eliminant una mesura que ha provocat tensions al mercat i increments del preu de l'habitatge.
De fet, al voltant del 94% dels visats per a inversors estan vinculades a inversions immobiliàries, ha apuntat la titular d'Habitatge.
Amb este primer pas per modificar la llei del 2013 i eliminar este tipus de visats el Govern cerca una resposta a un problema que estan patint algunes localitats i que permetrà donar oportunitats als que hui tenen problemes molt greus a determinades ciutats on hi ha falta d'oferta i una tensió de preus.
En este sentit, ha qualificat de bona notícia la mesura adoptada este dimarts, que es farà garantint la seguretat jurídica i que s'adopta des del rigor i el treball realitzat juntament amb el Ministeri d'Economia i el d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Per sol·licitar un visat o una autorització de residència a Espanya els estrangers no residents a la UE tenen diferents alternatives si fan una inversió significativa de capital, bé en ladquisició dimmobles a Espanya, en actius financers o en un projecte empresarial.
Si opteu per l'adquisició d'immobles heu de dur a terme una inversió de valor o superior a 500.000 euros per cada sol·licitant.
Merino: 'Fa la impressió que Sánchez no té un pla per a l'habitatge, té ocurrències electoralistes'
Després de ser preguntada per l'anunci de l'eliminació del visat daurat, la portaveu del Consell, Ruth Merino, ha emplaçat el Govern central a fixar-se en el pla d'habitatge impulsat de la Generalitat per a la construcció de 10.000 habitatges els pròxims quatre anys, en lloc de limitar-se, segons ha indicat, a realitzar anuncis que denoten que no té este pla i que suposen exclusivament “ocurrències electoralistes”.
La consellera s'ha preguntat també en este punt per les raons per les quals es planteja ara “esta prioritat” quan este visat es va posar en marxa el 2013 i ha estat, per tant, més anys vigent amb el Govern de Pedro Sánchez que amb l?anterior, de Mariano Rajoy.
Ruth Merino ha subratllat que, per contra, el Govern valencià sí que compta amb un “rigorós” pla d'habitatge, centrat en la col·laboració publicoprivada, que mobilitzarà una “important” bossa de sòl públic, amb la qual es aspira a beneficiar més de 24.000 persones, a més de limpacte directe i indirecte que suposarà en termes dactivitat econòmica i ocupació.
La consellera ha informat en este sentit de lautorització, per part del ple del Consell, de la declaració d'urgència per culminar el procediment d'aprovació del decret pel qual es regularà el Reglament dHabitatge de Protecció Pública (VPP) de la Comunitat Valenciana.
El Consell, ha continuat, demostra així que l‟habitatge és una de les principals prioritats de la legislatura, un compromís que contrasta amb el Govern anterior, que, en huit anys, no va realitzar el lliurament de “ni una sola clau d‟habitatge públic” .
El Govern valencià estima com prioritària laprovació dun nou decret, que regularà de manera exclusiva el règim jurídic dels habitatges de protecció pública, tant de promoció pública com privada.
