El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge a façalitar i simplificar els tràmits per aconseguir l'acreditació de víctima de violència de gènere, de manera que “s'evitaria també revictimitzar la dona maltractada".
En la seua resolució, Luna demana que “s'ampliïn els organismes amb capacitat d'emetre informes per aconseguir l'acreditació de la víctima de violència de gènere“. Fins ara, només hi tenen capacitat els Centres Dona 24h, però el defensor recomana que també ho puguen fer els serveis socials municipals i les Oficines d'Atenció a Víctimes del Delicte (OAVD). En este darrer cas, com que les OAVD depenen de la de Justícia i Interior, el defensor recomana que es coordinin les conselleries de Serveis Socials i la de Justícia i Interior.
Així mateix, el Síndic requereix a Serveis Socials que “compleixi amb la funció inspectora i comproveu l'adequada prestació dels serveis dels Centres Dona 24 h, els d'Atenció residencial a les persones adultes oa la infància i l'adolescència, així com els centres residencials integrats a la Xarxa de la Generalitat d'Assistència Social Integral a les Víctimes de Violència sobri la Dona”.
A més, esta institució demana al govern de la Generalitat que “avalueu el funcionament del sistema d'acreditació/informació del títol de víctima de violència de gènere des de la seua implantació i la seua posterior actualització al novembre de 2021".
El Síndic va iniciar el 9/05/2023 esta investigació d'ofici arran de les queixes presentades per particulars i per associacions que treballen en l'àmbit de l'eradicació de la violència de gènere de la Comunitat Valenciana, en què “denunciaven les demores a donar cites als Centres Dona 24h, la revictimització que patien les dones i les dificultats per obtindre l'acreditació de víctima de violència de gènere".
En les conclusions de la seua investigació, Luna manifesta que “les administracions públiques tenen l'obligació de proporcionar a les víctimes, sobritot a les de violència de gènere, un estatus de protecció i atenció que eviti que es puga provocar una victimització secundària; és a dir, que generi a la víctima un dany o un perjudici addicional als ja derivats de patir la situació de violència".
"No és admissible que el contacte de la víctima amb el procés administratiu li suposi un nou front addicional al que ja ha patit, siga físic i/o psíquic".
La victimització secundària sol entendre's com les conseqüències psicològiques, socials, jurídiques i econòmiques negatives que deixen les relacions de la víctima amb el sistema institucional, en cas que ens ocupa d'informació i protecció.
Tot això suposa un “xoc frustrant entre les legítimes expectatives de la víctima i la realitat institucional, involucrant una pèrdua de comprensió sobri el patiment psicològic i físic que ha causat la violència i el maltractament, deixant la víctima desolada i insegura i generant una pèrdua de fe en l'habilitat de la víctima comunitat, els professionals i les institucions per donar resposta a les vostres necessitats”.
En obligar a la dona que acudeix primer als serveis socials municipals oa les Oficines d'Atenció a Víctimes del Delicte on explica la seua dura experiència, a haver de repetir davant un Centre Dona 24h, l'Administració transmet a la dona una desconfiança de facto sobri la veracitat del seu relat. Una desconfiança que també s'estén a les professionals dels dispositius d'atenció als quals ha acudit en primera instància i als mateixos organismes".
És per això que la obligatorietat que les dones i menors víctimes de violència de gènere que són ateses en altres dispositius especialitzats (serveis socials i/o OAVD), hajan de passar pels Centres Dona 24 h es podria emmarcar en la definició de victimització secundària.
Punxa per veure la Resolució completa.
