Sant Joan d'Alacant ha fet els passos per “saldar un deute històric” com és el reconeixement del municipi per la seua producció i exportació del Fondillón fins a principis del segle passat. Un vi que va conquistar talls europees, com el Versalles de Lluís XIV, i també les Amèriques. Ahir a la vesprada dimecres 4 d'octubre es va vestir de llarg per celebrar la seua adhesió a la Ruta del Vi d'Alacant juntament amb cellerers, restauradors, enòlegs, comerciants, ajuntaments veïns així com al director general de Turisme de la Generalitat, Herick Campos.
L'adhesió en qualitat de soci públic es va efectuar el 18 de juliol passat i amb la celebració d'ahir es va donar a conèixer al teixit productiu, especialment comercial i turístic, que alhora podran sol·licitar la seua entrada a este club de producte de la província. Amb Sant Joan d'Alacant són 12 les destinacions alacantines que engrosseixen la Ruta juntament amb més de 60 cellers, museus, restaurants i negocis de turisme vinculat a l'enologia. El municipi és el primer de l'Alacantí a formar part d'esta selecta xarxa fins ara present al Vinalopó i la Marina Alta
Torre Ansaldo de Sant Joan, exponent singular del bressol del Fondillón
Un dels principals objectius de la regidoria de Foment Econòmic que dirigeix Manel Giner era “saldar un deute amb el passat i amb el futur” per donar a conèixer el paper destacat de les finques sanjoaneres en la producció i l'exportació del Fondillón, destacava ahir el regidor. El vi, hui dia considerat un dels cinc vins de luxe de la Unió Europea, és oriünd de les hortes de l'Alacantí, principalment Sant Joan i Mutxamel.
Documents històrics i obris literàries com El Comte de Montecristo d'Alexandre Dumas o altres de Shakespeare o Dostoyevski testifiquen el valor que va traspassar fronteres d'este producte sobrimadurat de manera natural, sense afegits alcohòlics. La activitat econòmica que va generar va ser elevada fins a principis del segle XX que pràcticament va desaparèixer per la fil·loxera. hui dia ja no queden vinyes al municipi però sí una riquesa històrica. “La exportació era sorprenent“, apunta Giner, fins al punt que els operaris dormien al port d'Alacant per complir tots els enviaments a l'estranger relata la gestora cultural Verónica Quiles.
En l'impuls d'esta activitat econòmica, la finca de Torre Ansaldo va ser una de les pioneres i principals dinamitzadores, segons està documentat almenys des del segle XVII. La família genovesa dels Ansaldo, que dóna nom al lloc, era la propietària d'esta alqueria, situada al centre de l'Horta de la comarca, i que va ser habitada fins a finals dels anys 70. El principal brou elaborat en esta finca era el Fondillón amb el raïm monastrell però no lúnic. També Malvasia, Aloque ranci, blanc sec i Moscatell, este últim en menor quantitat.
La restauració i museïtzació del Centre d'Interpretació de l'Horta d'Alacant, a càrrec de la regidoria de Cultura, ha suposat un impuls per a l'entrada ara a la Ruta del Vi. Este Bé d'Interès Cultural, és una de les poques torres públiques que es poden visitar hui dia i segons fonts municipals “representa a la perfecció esta vinculació històrica de Sant Joan d'Alacant i la nostra horta alacantina, amb el gran auge, difusió, importància històrica i comercial dels nostres vins i del nostre Fondillón per a la marca Vins d'Alacant i la nostra Denominació d'origen Alacant".
Els pròxims passos s'encaminen ara a la promoció turística del municipi a través del seu atractiu historicoenològic. En paraules de Maria Miñano, presidenta de la Ruta del Vi d'Alacant, un estudi de l'Observatori Turístic de les Rutes del Vi d'Espanya assenyala que abans de la pandèmia creixement interanual de visitants a les destinacions d'esta xarxa era del 16%, unes cotes que “s'estan aconseguint” de nou. El perfil del visitant és de 36 a 40 anys, viatja en parella i us interessa el turisme gastronòmic i cultural. La seua estada és de dos dies i mig i realitza un despesa de 390 euros per persona, inclòs allotjaments i lleure.
