````

Notícies d'Alacant i província

dimecres, 1 maig 2024

L'actriu Isabel María Pérez rep el Ficus d'Or Honorífic del XXIV Festival de Cinema de Sant Joan

L'artista, nascuda a Jaén i veïna de Sant Joan durant anys, va debutar de jove davant les càmeres i té una àmplia trajectòria a la televisió, cinema i teatre

El XXIV Festival de Cinema de Sant Joan d'Alacant concedirà el Ficus d'Or Honorífic a l'actriu Isabel María Pérez Garzón, una artista amb una àmplia trajectòria en cinema, teatre i televisió, nascuda a terres andaluses, establerta a Madrid però que durant uns anys va viure a Sant Joan i va desenvolupar arrels alacantines.

Des del seu debut davant les càmeres de televisió amb tan sols 4 anys, esta actriu ha desenvolupat una carrera cinematogràfica i teatral digna d'elogi, davant la qual el Festival de Cinema de Sant Joan d'Alacant ha decidit retre homenatge amb la concessió del Ficus d'Or Honorífic 2024.

Isabel María Pérez va néixer a la ciutat de Jaén el 1958. Va debutar a Televisió Espanyola el 1962, sent una jove, recitant al programa 'Plaza de España' (1962), i abans de fer els 10 anys ja va aconseguir el seu moment de més popularitat al donar vida al personatge de Carmencita, la filla menor de la sèrie d'enorme èxit 'La casa dels Martínez'. El 1980 es va casar amb Francisco Javier Cruz, amb qui té quatre fills (Isabel Maria, Lara, Raquel i Francisco Javier, que també és actor de veu), algun dels quals va néixer a Sant Joan, on va viure tota la família durant uns quants anys. El 27 d'abril, a la gala de cloenda i entrega de premis del certamen, Isabel María Pérez rebrà en persona el Ficus d'Or Honorífic del XXIV Festival de Cinema de Sant Joan d'Alacant.

En opinió del regidor de Cultura, David Aracil, Este guardó reconeix la trajectòria vital d'una dona que ha destacat en la seua faceta artística al cinema, el teatre i la televisió. És un premi merescudíssim, ja que a cada personatge Isabel Pérez demostra el seu talent, professionalitat i l'experiència que la seua dilatada carrera interpretativa li confereix”. Per l'edil santjoaner, “des de l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant creiem que és fonamental continuar impulsant i creient en la visibilització i el suport dels artistes i el seu treball, per la qual cosa ens sentim molt satisfets del reconeixement que us oferirem a Isabel María Pérez”, ha afegit Aracil.

Àmplia trajectòria

Isabel María Pérez va debutar a Televisió Espanyola amb tan sols quatre anys, recitant al programa 'Plaza de España' (1962), que conduïa Tico Medina, on Chicho Ibáñez Serrador la va veure i la va trucar per protagonitzar l'espai 'El lobo', aquell mateix any.

Els anys següents, intervindria amb certa assiduïtat en diversos espais dramàtics de TVE, destacant l'episodi 'L'asfalt' (1966), de Chicho Ibáñez Serrador dins de la sèrie 'Històries per no dormir'; la novel·la 'Hellen Keller' (1967), de Juan Guerrero Zamora; 'L'ànec salvatge' (1969) i 'L'assumpció de Hannele' (1970), totes dos dins l'espai 'Teatre de sempre' i dirigides per José Antonio Páramo. A Estudio 1 destaca la seua interpretació a l'obra 'Estiu i fum' (1976) dirigida per Alberto González Vergel.

El seu moment de més popularitat coincideix amb l'emissió de la sèrie d'enorme èxit 'La casa dels Martínez' (1966-1970), en què va donar vida a Carmencita, la filla menor del matrimoni format per Julia Martínez i Carlos Muñoz.

En cinema, va intervenir a prop d'una desena de títols, entre els quals destaquen '10:30 PM Summer' (1966), de Jules Dassin, 'La casa dels Martínez' (1971), d'Agustín Navarro, 'Les adolescents' (1975), de Pedro Masó, 'Mares solteres' (1975), d'Antonio de l'Amo i 'Els clars motius del desig' (1977), de Miguel Picazo, la seua última interpretació cinematogràfica.

A partir del 1975 es va dedicar quasi exclusivament al teatre on ha intervingut en gran quantitat d'obris, entre les quals cal destacar: 'Cels de l'aire', 'Aurelia i els seus homes', 'La ferida luminosa' (1975); 'Els interessos creats' (1976); 'Històries íntimes del Paradís' (1977); 'Violins i trompetes', 'Que ve el meu marit' (1980); 'Els bons dies perduts' (1982); 'La il·lustre pal de fregar' (1983); 'La balada dels tres innocents' (1984); 'La venjança de la Petra' (1985); 'Qui tem a Virginia Woolf?' (1986); Estimat Herbert' (1987); 'La tetera' (1992) i 'La llei de la selva' (2003).