El candidat del Partit Popular per presidir l'Ajuntament de Mutxamel, Rafael García Berenguer, hi té l'experiència d'11 anys a l'Administració local com a regidor d'Educació. Mutxamelero i gaudiment dels paratges del municipi, es planteja com a repte obrir el centre històric a les urbanitzacions en una actuació on perfila un gran pulmó verd. Lamenta que durant dècades no s'haja pensat la comarca i que com a conseqüència en limita el creixement econòmic i la connexió, en detriment d'una qualitat de vida més gran.
Està disposat a lluitar per un centre de FP Integrat que porti les famílies professionals que, com la aviònica, requereix este territori. És partidari de repensar les festes, per a les quals buscarà un reconeixement nacional de Moros i Cristians; partidari també d'impulsar el turisme, connectar gastronomia i cultura i implantar la policia de proximitat a les urbanitzacions. En esta legislatura les seues prioritats seran els dependents i els grans i que estes darrers “siguen el que de veritat són, els protagonistes de la nostra història: Si estem ací és gràcies a ells”.
PREGUNTA.- Quines serien les paraules que descriuen el seu projecte per a Mutxamel?
RESPOSTA.- Connexió i serveis. Connexió perquè hem tingut un creixement urbanístic molt desordenat. Creiem que les urbanitzacions i el municipi són tot. Aleshores necessitem millorar el transport. Que ho estem fent. Però tenim els grans problemes de les vies de comunicació, perquè s'ha crescut de manera desordenada i perquè la comarca com a infraestructures no s'ha pensat per ningú.
Hi ha una sèrie d'infraestructures que a nosaltres ens han fet malbé més, com pot ser l'AP7 o la pròpia CV-800 als accessos que té cap a Mutxamel, quedant sobritot la zona de Rio Park, Cotoveta i Bonalba més complexes de connectar amb nosaltres . Aquí estem fent les vies ciclopeatonals que hem començat amb els projectes ja.
Per la part de l'Almajada, el Ravel i la Paulines és més fàcil perquè hem fet l'avinguda d'Espanya que ha connectat tota la zona de Ravel. Ens queda el darrer tram que seria pintor Lorenzo Casanova que és justament esta costa que va cap a la Rosa Blanca on hi ha les Paulines, ja que això ho urbanitzarem i és un dels projectes que portem. Però ja tindríem un eix vertebrador pel que fa a les connexions, que una família podrà decidir venir al centre del poble amb molta més façalitat.
I després serveis perquè hem de tindre esta connexió que ha d'anar per transport i per infraestructures, i també pel transport sostenible. És a dir, si jo em vull venir amb bici perquè hi ha una ciclovia, aleshores vinc amb bici, tinc esta façalitat. Si jo tinc a més de tota esta façalitat de connexió, uns serveis de qualitat, ja que fa que jo puga venir més a Mutxamel.
No vull dir que no hi haja hagut qualitat. Mutxamel sempre ha tingut un producte de qualitat i ha estat el nostre senyal d'identitat i ho continua sent, però, per exemple, teníem un mercat dels anys 60 obsolet per les infraestructures. Hem decidit fer un mercat amb totes les prestacions, més modern respectant un edifici històric com era el primer col·legi que va tindre Mutxamel que és un projecte de l'any 25, juntament amb l'antiga caserna que va ser enderrocada a l'anterior equip de govern formaven un tot i ho hem respectat.
Però no només ho hem fet. Hem fet una Casa de la Joventut al centre històric tradicional, hem millorat tot el que són les infraestructures culturals i volem continuar treballant i aprofundint en este eix vertebrador, de serveis i de cultura.
Seguirem amb la programació cultural que fem tant al parc com a la Casa de Cultura però tot això culminarà amb la gran obra que tenim la subvenció i estem a punt ja de licitar que seran les noves biblioteques a la plaça Ruzafa. Es generarà una gran zona on hi haurà el Conservatori, el mercat, la biblioteca amb la sala d'estudi, el Museu Arcadi Blasco que serà on és ara la Casa de Cultura, i el nostre auditori.
P.- Com és l'equip que us acompanyarà a l'Ajuntament els pròxims quatre anys?
R.- És un equip amb què hem encertat molt. És gent que ve dels seus camps de treball a aportar la seua experiència durant anys a la vida municipal i després en tenim una sèrie de companys. Per exemple, Lara ve amb mi des que entrem tots dos en política des de l'any 2011 i ha tingut diferents responsabilitats al Govern. Hi ha Vicente, hi ha José Antonio. És gent que governa amb nosaltres molts anys. Formem part d‟un Govern que ha transformat la situació de partida totalment. A més de trobar-nos un deute de més de 7 milions d'euros, ens vam haver d'acollir al pla de Montoro de pagar proveïdors per 3,5 milions d'euros i després hem deixat una situació de superàvit que estem invertint al municipi.
També tenim molta presència de les urbanitzacions però no perquè hi anem amb una estratègia, sinó que són gent que està plenament integrada a les seues comunitats i que vénen a aportar també el que necessiten, però també volen alimentar-se del que dóna Mutxamel.
P.- Un tema controvertit en parlar de Mutxamel és el transport. L'esperat TRAM ja sembla una mica més a prop després d'haver resolt el traçat definitiu a Sant Joan. I per a Mutxamel ja està adjudicat l'estudi previ i el projecte bàsic). El conflicte d'autobusos sembla a prop de resoldre's, però la comarca ha tensionat mesos. Quina és la seua posició i quina posició adoptaran en estes dos temes?
R.- La Conselleria no ha estat a l'alçada perquè hi ha una sèrie de retallades des de l'any 2015 a diferents línies on Mutxamel no té i tenia autobús a Sant Vicent, té autobús a la platja però només a l'estiu, el transport des de l'Horta a Alacant que afecta també el carrer Única de Tàngel ha desaparegut. Més totes les demandes del 23 que abans era un recorregut més curt perquè no entrava sempre a l'hospital.
Nosaltres venim demanant unes llançadores des de fa molts anys. I se'ns parla contínuament del TRAM i està molt bé i l'Ajuntament de Mutxamel no s'oposarà mai al TRAM però si amb el nou traçat que ha dit Conselleria que farà fins a Sant Joan triga fins a Benimagrell 30 minuts, quant trigarà fins arribar a Mutxamel?
Ho ha d'aclarir perquè si tindrem un TRAM que trigarà el mateix que el tramvia quan pujaven els meus pares aleshores tampoc té gaire sentit. Fa falta una visió de conjunt de la comarca i veure com ens volem vertebrar i si volem que hi haja uns municipis de primera i uns municipis de segona o que hi haja una comarca a diferents velocitats.
P.- Segons el Pla de Mobilitat Metropolità Alacant-Elx només el 5,7% dels desplaçaments interurbans es realitzen en transport públic, davant del 74,4% que es realitzen amb cotxe. De fet, la població de Mutxamel és més vehicles que altres ciutats de l'entorn. Quines solucions planteja la vostra candidatura?
R.- Quan estem exigint FP és entre altres coses, perquè és que els nostres alumnes que vulguen fer FP, com van fins i tot, per exemple els centres integrats que tenen a Sant Vicent? No hi poden anar.
S'han de prendre més de debò la comarca i la comarca no s'ha pensat. Tot va a cop de necessitat i ara la necessitat prioritària és Sant Joan. Mutxamel ha de tindre un transport igual com a mínim de qualitat i de rademane com el té Sant Joan. Haurà de ser Conselleria la que busqui quin ramal, quin traçat i quin recorregut.
Ens asseurem, parlarem tots. Cadascú que digui les necessitats, però els conflictes no s'han de fer des dels interessos. Si parlem des de necessitats veuran la necessitat que té Mutxamel clarament, però per això han de conèixer el territori, trepitjar-lo, venir ací i pujar a un autobús com he pujat jo hui i he trigat només per anar a l'Hospital de Sant Joan 25 minuts.
Després hi ha una vaga que no està resolta per falta de lideratge. És clar que hi ha unes demandes professionals que poden ser justes o no. Conselleria hi ha d'intervenir. És veritat que és un servei però s'ha tret alguna concessió en els darrers anys d'estes serveis, s'han millorat?
Jo crec que ací hi ha una falta, ho torno a dir, de lideratge i sobritot de pensar la comarca i de veure-la perquè quan estava parlant de les infraestructures, creus normal que pugas entrar a Mutxamel des de la CV-800 per un pont a una corba? Creus que és normal que s'haja fet una AP7, s'haguessin tallat camins històrics com el d'Espinet, que era una via alternativa per a Rio Park, i perquè es preservi este espai natural i cultural com és Espinet, els Fontetes i l'Assut de Mutxamel? El pont s'ha destruït. L'altre dia quan vam anar amb la Mare de Déu a fer la romeria no la vam poder fer pel traçat històric perquè l'han destrossada i no ens donen una alternativa.
El TRAM és necessari, igual que el 23 que siga rademane o un autobús a Sant Vicent o un autobús a la platja. Com pot ser que no passi cap autobús a la platja entrant per Bonalba, tenint un camp de golf dels més importants de la província? Com pot ser que no entre cap autobús per anar fins a la platja quan hi ha moltíssim allotjament turístic en esta urbanització?
Si creix més el polígon industrial que tenim a Riodel, el més normal és que també creixés per la part del davant, que els terrenys són rústics però es podria mirar
P.- Les Jornades de la Cullera, Street Food Market, la Fira del Tomàquet, les Jornades Gastronòmiques, i Mutxatapa s'han consolidat com a cites per gaudir de la gastronomia mutxamelera tot l'any. Quin paper ha de tindre esta oferta en els pròxims anys?
R.- Hem de fer que siga molt més fàcil per als hostalers o per a qui té un servei de restauració de menjars participar en estes esdeveniments. Estem parlant de fer una estratègia clara amb els hostalers i després creuar la nostra oferta cultural, que ells la tinguen clara amb els diferents moments que tenim durant l'any perquè afegim esforços. En alguns esdeveniments són pocs els restaurants que participen possiblement perquè requereix un esforç més gran o un esforç en personal. Aleshores potser hem de fer una línia d'ajudes que no hem fet. A banda de totes les que fem hauríem de plantejar-la també. El que tenim clar és que és un producte de qualitat, és una marca, però les marques necessiten sempre molta inversió. No ens podem mantindre amb la mateixa inversió o el mateix criteri que hem utilitzat en els darrers anys.
Podríem parlar d'uns programes d'ocupació que treballen sobritot en la dinamització d'estes productes tot organitzat i coordinat des de Turisme.
P.- Fa uns mesos l'alcalde presentava un nou Pla Estratègic de Turisme Intel·ligent. Com es materialitzarà en esta nova legislatura?
R.- Creiem que tenim uns condicionants que són molt bons per atraure professionals d'altres països d'Europa, que a més ja està passant, que estan treballant ací pel clima, per la situació, per la gastronomia, per la cultura i fan teletreball des d'ací però estan vinculats i connectats a la vostra empresa, al vostre dia a dia en la vostra nacionalitat d'origen.
Això és un tipus de turisme que és un dels que hem d'atraure, però el turisme més pròxim també necessita bons serveis. Aleshores si nosaltres estem defensant un patrimoni històric hidràulic molt vinculat al sistema de regs, que és una oportunitat que entra dins del que la Diputació ha dit que és el Corredor Verd del Montnegre, que nosaltres hem fet la nostra part que seria els camins d' aigua que connecten totes estes infraestructures amb el municipi i amb les urbanitzacions, necessitem que estes rutes estiguen molt bé. Són rutes que afecten vies que al final depenen de conselleries, depenen de ministeris, que costa molt fer.
Este turisme necessita un recolzament però és una oportunitat perquè hi ha molta gent que pot venir a Alacant i si se li planteja una excursió a veure este tipus d'infraestructura ja que ho pot fer. Però ho ha de tindre còmode. Nosaltres ja hem fet el Centre de Recepció de Visitants, hem fet el Centre d'Interpretació del Sistema de Regs a l'Assut de Mutxamel i això fa que puga ser un lloc atractiu. Per a este turisme intel·ligent necessitem connectar-nos amb operadors, amb grans empreses que fan este tipus d'esdeveniments, amb l'Imserso, per exemple.
Estem tenint molt bona relació amb el camp de golf i estem fent uns tornejos, però que estes tornejos si cada cop van creixent més, ja que ens portaran més turisme. I després tenim el tema de les platges molt pròxim i ací tenim una zona residencial que està molt bé amb una bona infraestructura, però perquè realment siga una oportunitat més real, necessitem que hi haja molt bona connexió que de moment no en tenim. La majoria de la gent no es planteja anar a la platja amb transport públic.
El que sí que hem de fer és una bona estratègia des de turisme, però amb totes estes arestes, cultura, gastronomia, patrimoni, participació ciutadana, educació, festes, aglutinat en esta caputxa que és el municipi turístic.
P.- El creixement de l'activitat industrial i empresarial s'està veient afectat per la falta de sòl industrial a la província. L'Ajuntament ha impulsat millores al Parc Industrial Riodel que cohesionin l'àrea amb el municipi així com de seguretat, modernització i zones verdes. Quins són els passos següents per atraure o consolidar empreses?
R.- Encara queden parcel·les que es poden utilitzar i després també tenim tota la zona que volem fer industrial de serveis, que seria Els Plans que ja està en exposició pública. Seria de la zona del cementiri fins on s'acaba El ravalet. Es faria tota esta zona de terciari de serveis, però també és molt important perquè és molt a prop de l'eixida de l'AP-7, molt a prop de l'eixida de l'autovia amb la CV-800. Evidentment, s'hauria de millorar les infraestructures de l'entorn, però tot això està planificat.
La nostra idea és també si creix més el polígon industrial que tenim a Riodel, el més normal és que també creixés per la part del davant, que els terrenys són rústics però es podria mirar perquè estaria tot molt a prop.
Després està molt a prop de Xixona ia més es va fer molt bé al seu moment aquell clúster industrial que té a veure amb l'alimentació. Xixona torró, nosaltres ací tenim molt de fruit sec. S'ha invertit molt al polígon i continuarem invertint tant en zones verdes com en mitgeres en lluminàries, continuarem millorant perquè evidentment és una carta de presentació.
Hem d'intentar que hi haja menys burocràcia. Estem fent tot d'acord amb les normatives i de vegades les normatives fan que dupliquem. Carlos Mazón porta al programa un projecte de simplificació administrativa a la base que porta la Conselleria, després a nivell local, jo també puc simplificar.
Em sembla molt bé que Cheste tingui la seua FP de vehicles autopropulsats, que ara ho tindrà Castelló al voltant del seu aeroport, però és que Alacant també demana això
P.- I molt vinculat a això és l'impuls de l'ocupació.
R.- Vam fer el taller de feina i necessitava tindre una nau de formació. Aleshores acreditem amb Conselleria les aules. Des de llavors estem tenint una sèrie de tallers d'ocupació que han beneficiat molt moltes famílies i molts veïns. Nosaltres seguiríem treballant amb el tema de tallers d'ocupació, però després seguiríem donant ajudes a l'autònom, com estem fent. Tant els bons perquè vénen de Diputació però també les nostres ajudes a l'ocupació. Per exemple, si tu tens un empleat, ho fas durant l'estiu o el contractes durant este any no pagues vetlladors. Són petites actuacions que pots fer dins de les teves competències, però que al final estàs generant feina
Esta simplificació que estàvem parlant també ajudarà que siga més fàcil generar feina. Recordo grans indústries que han vingut ací amb tots els informes; potser passen mesos i esta simplificació també hi ajuda.
I després molt important el tema de la formació professional. Estem lluitant molt perquè Mutxamel tingui un Centre Integrat de FP. Que té la Conselleria els terrenys donats des de l'any 2007 ia més volem que s'especialitzi en les famílies professionals que ja estan implantades a Mutxamel, que en té tant L'IES Mutxamel com L'IES L'Alluser que són Imatge Personal, Informàtica i Jardineria però nosaltres volem també l'àmbit de salut per la gent gran, perquè tenim moltíssima residència.
I després també el tema de l'avió i els vehicles autopropulsats. Tenim l´aeròdrom més important de la província ací. L?empresa més potent que porta el manteniment d?aeronaus de cossos policials tant autonòmics com nacionals. Cal fer una xicoteta reflexió. Em sembla molt bé que Cheste tingui la seua FP de vehicles autopropulsats, que ara ho tindrà Castelló al voltant del seu aeroport però és que Alacant també demana això i nosaltres tindríem ací un nínxol d'ocupació molt important.
I l?altra família professional seria el turisme, per la vinculació. Estaria a la zona de l'Almajada molt ben connectat amb tota la comarca per la ronda Sant Joan-Sant Vicent que connecta molt bé i vertebra molt bé la comarca.
El més prioritari per a nosaltres són els dependents i els grans.
P.-Quines són les seues apostes més rellevants en matèria urbanística?
R.- Ens estem dedicant a solucionar problemes urbanístics que es van generar a l'època del boom, governada pel Partit Socialista. Problemes urbanístics que es generen molt rádemane però se solucionen molt lent. Estem fent passos de gegants com ha estat a la zona de la Glòria, als alts de La Huerta, a la zona de Rio Park, a Colada Cantalar però la nostra gran aposta urbanística és el centre.
És clar que hem d'acabar totes les urbanitzacions que s'han d'acabar i totes les situacions que hi ha que són complexes. S?han de buscar fórmules per poder tirar endavant i millorar estes zones, però la gran aposta d?esta legislatura serà el centre tradicional. Tot allò que queda al voltant de l'Hort de Ferraz. Perquè això ens ajudarà a connectar-nos amb tot allò que seria la zona de l'Escorxador i amb tota la zona nova de l'expansió de l'avinguda d'Espanya.
Tota esta gran taca, on generaríem un gran pulmó verd com seria l'Hort de Ferraz i tot l'entorn, amb nous carrers que obrin el nucli històric a esta nova realitat de Mutxamel. Seria esta part inicial que tots som tots, tant urbanitzacions com a municipi. Tant la zona que va de l'Hort de Ferraz cap avall com l'hort de Ferraz cap amunt, és a dir, cap a la zona de Peñacerrada i el Ravalet que esta zona del municipi també necessita una inversió molt important, tant de serveis com de millores.
P.- Expliqueu alguns col·lectius socials que seran prioritaris en el vostre pla de govern
R.- El més prioritari per a nosaltres són els dependents i els grans. Vull que es faça una ajuda molt més gran per part de l'Ajuntament. Després el programa Cap Mayor Solo el que pretén és tindre un control telefònic inicialment. Seria amb voluntaris i amb empreses que ho coordinaran. Que es parli amb les persones, que es pregunti com hi són, com es troben, quines necessitats tenen. Després volem ampliar-ho a una presència.
També millorar les instal·lacions per a gent gran, creiem que el Casal fa la seua funció, però necessitem una mica més cèntric, perquè al més gran cada vegada li costa més, la mobilitat la té més reduïda. Es continuaran fent activitats a la zona del Parc i del Casal actual, però cal cercar una ubicació més cèntrica. Estem barrejant diferents espais.
A Serveis Socials, m'agradaria fer una reflexió d'esta legislatura. Amb la nova llei que va implantar la Conselleria el que ha fet ha estat traslladar les seues competències a Serveis Socials als ajuntaments. Ens ha donat uns diners que són el Contracte Programa però cada vegada Conselleria està descarregant més. Aleshores els ajuntaments estem fent ja pràcticament de tot. A mi la col·laboració entre administracions em sembla que és el que demana la ciutadania perquè al final el que vol és eficiència i gestió.
I vol gestors que estiguem ací, polítics, que som els seus representants, però que no estiguem tot el dia la gresca i que intentem buscar solucions ia mi col·laborar amb Conselleria siga del color que siga em sembla bé. El que no em sembla bé, és que la Conselleria pensi que jo sóc el seu lacai. Perquè jo crec al municipalisme i crec a l'autonomia municipal i l'Ajuntament no pot ser cap apèndix de cap administració.
L'Ajuntament de Mutxamel ha fet la inversió més gran de la història tant a Serveis Socials com a Educació. Mai abans un ajuntament democràtic havia fet tanta inversió tant a Educació com a Serveis Socials. Podran dir que han fet el Contracte Programa Conselleria, però nosaltres ho hem millorat. Tenim un Centre Social cívic del Ravalet amb activitats durant tot el matí i tota la vesprada; i tot això no et ve al Contracte Programa.
Hem implantat una UCA, Unitat de Conductes Addictives, hem implantat un mediador intercultural, hem implantat un mediador comunitari per intentar en esta zona de Convent, Peñacerrada i el Ravalet, que potser hi ha més conflictivitat, per intentar solucionar estes problemes o per allò menys tindre una gent allà que estigua sempre. Crec que s?ha invertit moltíssim en serveis socials.
P.- L'octubre passat l'alcalde va proposar a la vicepresidenta Aitana Mas la cessió del Centre de Dia Sant Pere de Ravel, tancat fa més d'una dècada. En quin punt és i quina solució defensa vostè?
R.- L'altre dia escoltava algun dirigent socialista parlar que nosaltres hem fet una infraestructura fantasma. L'única infraestructura fantasma que hi ha hagut a Mutxamel ha estat el centre de dia que es va inaugurar amb l'anterior alcaldessa i que mai no ha tingut cap inquilí a dins.
Hem hagut de fer unes modificacions i la Conselleria ens ha dit que el centre de dia amb la normativa que té a la mà és un centre no viable. Ens ho diuen des del principi amb els diferents canvis normatius.
Ho estem arreglant amb programes de feina. I ho estem millorant i arribarem on hem d'arribar. Les darreres gestions que hem fet han estat que siga un centre de dia per a gent gran i que després ho gestioni directament Conselleria.
La consellera ha mostrat voluntat, però la realitat és que hem entrat en un altre programa molt complex. Com és Edificant, aleshores ara és Convivint. És un altre programa que cada cop que has de fer alguna cosa és tornar a la casella d'eixida i és sempre capgirar i al final passen els mesos i quan començaràs a executar l'obra t'han canviat els preus, t'han apujat els preus , has de tornar a fer una modificació de projectes. És la història de no acabar. Crec que la voluntat és bona però no s'estan donant bones eines perquè esta col·laboració fructifiqui.
Buscarem una policia de proximitat que estigua amb bicicletes o amb motos. És a dir, molt més a prop, a les diferents urbanitzacions.
P.- Parlant d'obertures, veurem la piscina oberta tot l'estiu este any? L?any passat es va haver de tancar per problemes de seguretat.
R.- Implementarem el tema de la policia, que l'any passat va millorar moltíssim i entrava a dins. I després plantegem la seguretat privada, però de vegades entra en conflicte. Aleshores seria implementar el tema de la policia i que en este torn hi haja més conserges.
P.- Precisament, la seguretat és una de les demandes veïnals. Com han pensat millorar-la?
R.- Continuarem reivindicant la caserna de la Guàrdia Civil a Mutxamel i buscarem una policia de proximitat que estigua amb bicicletes o amb motos. És a dir, molt més a prop, a les diferents urbanitzacions. Després millorarem la xarxa de videovigilància que ja hem implantat.
També cal dir que nosaltres hem millorat molt els números d'efectius. Després del buit que ens va deixar Conselleria, que ens va deixar sense informació i sense poder estirar bosses, hem fet els nostres propis processos de formació i tenim moltíssims processos de selecció de personal i totes les vacants estan cobertes.
Però al tema de la Guàrdia Civil nosaltres creiem que hi ha un deute històric amb Mutxamel. Als anys 90, després de l'atemptat terrorista, es va decidir que estava molt cèntrica la caserna i volien canviar-ho de lloc però el que va fer el Ministeri va ser endur-se la Guàrdia Civil i unificar-lo en una única caserna Mutxamel – Sant Joan que realment el que ha fet ha estat minar els serveis.
La Guàrdia Civil necessita instal·lacions de qualitat i millorar la plantilla Volem que es faça el projecte que ja és al Ministeri. La caserna de la Guàrdia Civil ha de venir on ha de ser perquè és una caserna que està entre els dos municipis i ens servirà als dos municipis però si creix en efectius i si creix en infraestructures.
P.- Canviant de tema. Vostè ha estat regidor d'educació des del 2011. Ha treballat, entre d'altres, en la reducció de l'absentisme escolar. Cap on continuarà la feina d'esta àrea?
R.- La meva feina a Educació ha estat la de la igualtat d'oportunitats. Qualsevol persona que vingui a viure a Mutxamel i vulgui estudiar tindrà eines per poder-ho fer. Hem aconseguit la universalització dels materials escolars a les aules. Fem una ajuda universal que dóna l'Ajuntament a totes les escoles tant de Primària com Secundària i les aules tenen este material.
També s'hi recolza l'excel·lència amb els premis del mèrit, que també els hem fet nosaltres. Amb una quantitat econòmica que recolzi l'esforç. Que aquell alumne que està pròxim al fracàs escolar o té una situació molt complexa, molt difícil, soci familiar, però li dóna la volta i aconsegueix potser traure un 5 raspat, però que val el mateix o més que un que traga matrícula, que tingui tot de part seua. A este alumne també se li dóna.
Premiem la investigació. Hem estat dels pocs ajuntaments que donen un premi de recerca per a universitaris que es diu Premi de Recerca Manuel Antón, que Manuel Antón és per cert mutxamelero i és el pare de l'antropologia a Espanya, un dels pares fundadors a Europa i estem exigint per a ell l'alta distinció de la Generalitat que mai no se li ha donat i crec que se la mereix.
I després en educació és molt important esta via de la formació professional. Quan vam arribar a l'Ajuntament no hi havia pràcticament Formació Professional, sota el meu mandat s'ha aconseguit tota la Formació Professional que hi ha hagut nova a Mutxamel. Però no ens conformem amb la FP, volem el centre integrat i volem les famílies professionals que volem.
I després les Infraestructures amb el tema del Programa Edificant, que és tan lent i tan feixuc i cada vegada que hi ha un canvi suposa una dilació en l'oratge. Estem fent una obra que és el Manuel Antón. I en els pròxims mesos podrem començar a tornar a licitar tant Arbre Blanc com Quart Centre a la zona de l'Almajada – Paulines.
Haurem de lluitar per ser Festes d'Interès Turístic Nacional perquè ho som i perquè a més tenen molt sentit des de l'àmbit nacional.
P.- Tancarem l'entrevista parlant de festes. Travessen un moment dolç: 150 anys de Moros i Cristians ja declarades Festa d'Interès Turístic Autonòmic, l'any passat es va celebrar el 425è aniversari del Miracle de l'Assut de la Verge de Loreto, este any Els Pacos compleix el seu centenari, i la Cavalcada de Reis Mags, són Festes d'Interès Turístic Provincial. Quin impuls necessiten ara les festes?
R.- Les festes shan dadaptar als temps. S'han de pensar i s'han de discutir molt a nivell fester. L'Ajuntament no hi va posar cap mena d'impediment. De fet, dins de l'àmbit de la festa, hauran de fer estes discussions els festers comptant amb l'Ajuntament perquè ha de ser principal, però la festa necessita esta adaptació als temps.
Hi ha gent que creu que la festa hauria d'estar plantejada en altres dates dins del mes de setembre, amb un altre calendari Altres consideren que no. Això s'ha de debatre però també hem de pensar que ja tenim un producte turístic que hi ha gent que consumeix. Aleshores hem de pensar com ho volem presentar, com ho volem embolicar.
Nosaltres hem de continuar recolzant les associacions que fan festa durant tot l'any recuperant festes importants. Per exemple, ara mateix acabem de celebrar la festa de Sant Pasqual gràcies a un grup de veïns ia la comparsa Zegríes. Cada any té més força esta festa, però seguirem recolzant la festa de Sant Antoni, la festa de la Mare de Déu del Montserrat al Ravalet, el calendari festiu vinculat a l'1 de març… Després ha funcionat molt bé la romeria que hem fet al Assut fa dos diumenges.
S'han de crear estes productes que a més de ser un producte cultural tradicional, amb una part de religiositat, també tenen esta part turística i també esta part molt important d'economia. Darrere d'un vestit de festes hi ha una empresa de cosidores, hi ha metalls, hi ha pirotècnia, hi ha música, hi ha animals, hi ha una sèrie d'infraestructures que van darrere de la festa. Aleshores no podem tampoc recolzar-les, sinó tot al contrari.
Jo crec que el salt qualitatiu el tindrem, i haurem de lluitar per ser Festes d'Interès Turístic Nacional perquè ho som i perquè a més tenen molt sentit des de l'àmbit nacional. Tenim una comparsa que fa 100 anys que es diu Els Pacos que se n'han anat més allà de les nostres fronteres de la província i ja és a Andalusia.
Preguntes per conèixer Rafael García Berenguer
És molt important discernir, escoltar i després arribar a conclusions
P.- Parli'ns de vostè: Com es defineix i com el defineixen
R.- Jo em defineixo com una persona totalment entregada, una persona apassionada, entusiasta. I després una persona que m'agrada molt escoltar. M'agraden molt les relacions amb la gent. I crec que sóc una persona que em va implicar i que sóc obstinat. Si vull que alguna cosa s'aconsegueixi llenço de perseverança i normalment la tinc. De vegades també sóc temperamental, però ho intento controlar. Molt familiar.
P.- Va arribar a la política després de treballar amb adolescents. Li ha donat un pòsit extra o més capacitat de negociació?
R.- A mi jo crec que m'ha ajudat moltíssim i després jo vaig tindre una directora que l'admiro moltíssim que és Lola Planelles i em va ficar molt al món de la mediació escolar, que és la resolució pacífica de conflictes a l'àmbit escolar. Jo era el professor que donava este taller a l'Institut de Xixona amb altres companys. Em va ajudar a adonar-me que esta forma d'entendre les relacions si escoltes la persona, si escoltes els diferents punts de vista, tot el que et pot semblar en un primer moment que és, aleshores, després no és. Aleshores és molt important discernir, escoltar i després arribar a conclusions, però una vegada que has estudiat totes les possibilitats.
I també amb el grup de professors, amb la Lorena, amb el Miquel i amb el Toni, organitzavem un camí a Santiago amb els alumnes des de zero. Participàvem a la Fira de Xixona amb un estand fent samarretes, fent tallers. L'alumne s'hi implicava i després fèiem el camí. Este treball en conjunt, en comú, amb una meta final i arribar, esperar-nos els uns als altres, tot això crec que m'ha ajudat molt. I el dia a dia d'un institut t'hi ajuda moltíssim.
P.- Quines virtuts valora més de les persones i quins defectes detesta més?
R.- M'agraden les persones que siguen lleials, però no lleials a una persona sinó lleials a una manera d'entendre la vida. M'agrada la gent que no és penell, que no canvia segons el vent per on vingui. Els principis, però que els principis tampoc no poden ser inamovibles. És a dir, els principis són els que et fonamenten, però una altra persona en pot tindre d'altres i has de ser tolerant.
Valoro molt la determinació. Has de defensar les coses amb determinació. També crec que és molt important fer les coses amb alegria amb amor. Si que cal fer, molt alegre.
P.- Vostè és més d'eixides o de parades de sol i des de quin lloc de Mutxamel li agrada més veure-les?
R.- Jo la posta del Sol, per exemple, des d'on visc m'encanta perquè visc a la zona de l'Ermita de Sant Antoni i no hi ha cases altes. Tens les muntanyes al fons i sempre hi ha unes parades de sol precioses. De Mutxamel m'agrada tot, però si hi ha alguna cosa que m'encanti perquè té una vinculació personal la meva família és El Volaor, que és una partida rural de Mutxamel. Allà hi havia les cases dels meus avis, on es va criar la meva mare. Allà ens hem criat tots els cosins junts i hi tenim la nostra petita “Tara”. I també hi ha una part de Mutxamel que m'esclafa que és l'Assut de Mutxamel, les Fontetes.
P.- Diuen de vostè que és un apassionat de…?
R.- De la història.
P.-Què li agrada fer quan teniu temps lliure?
R.- Tinc tres filles i ens agrada molt viatjar On podem, tampoc gaire, però sí que ens agrada muntar molts plans i que vagen a museus, que coneguen espais diferents, també parcs d'atraccions. Que elles tinguen este aprenentatge amb nosaltres i nosaltres hi aprenem.
Ens agrada molt estar en família i després també si podem fer alguna quedada amb amics també.
P.- Per cert, el seu predecessor és diputat provincial. Potser el veiem a l'hemicicle?
R.- Jo porto 12 anys de regidor, però no he estat mai d'alcalde perquè si Déu vol i els electors volen seré l'alcalde. Aleshores jo crec que l'alcalde, i més d'un poble de més de 27.000 habitants, un alcalde que vol que Mutxamel tingui més rellevància, que tingui més pes i que tingui més força necessita el seu alcalde totalment bolcat al municipi.
Jo crec que tinc companys i companyes molt preparats per ser diputats perquè crec que Mutxamel ha de tindre un diputat provincial per la força que té la població, per la posició d'estratègia que té el municipi i perquè crec que a la comarca. Mutxamel si comptem en anys de legislatures ha estat el que menys temps ha tingut diputat però l'alcalde com a mínim els primers quatre anys ha d'estar al 100% al municipi.
