Una mitjana de 8.766 persones han estat donades d'alta com a empleades de la llar a Alacant, entre febrer del 2021 i febrer del 2022 a la província d'Alacant. Xifres que haurien baixat de les 9.109 altes del mateix mes el 2020, presumptament per la pandèmia, estimen des de Comissions Obreres. hui se celebra el Dia Internacional de les empleades de la Llar i, segons dades oficials, s'estima que almenys quatre de deu no estarien registrades el que dóna unes xifres de més de 3.500, majoritàriament dones que estarien treballant sense cotitzar.
A la província, treballen per dignificar i visibilitzar la seua situació la Taula Provincial d'Ocupació Domèstica d'Alacant, integrada pels sindicats Comissions Obreres i UGT i les entitats Creu Roja, Elx Acoge i Càritas Diocesana. El clixé es repeteix a Alacant. Dona llatinoamericana, amb pocs recursos i sense dret a atur és el perfil de l'empleada de la llar. També amb molt assetjament sexual. No és aïllat o anecdòtic”, assenyala des de Comissions Obreres, Eva Calleja, responsable de Treball de Llar de la Unió Intercomarcal de l'Alacantí-Les Marines. Des de l'organització atenen unes cinc consultes setmanals i han proposat unes taules salarials ètiques, que superen el Salari Mínim Interprofessional, i distingeixen els llocs de treball que requereixen més responsabilitats, com ara la cura de persones dependents i nens. Unes taules que no estan subjectes a legislació però que intenten establir uns criteris ètics.
També sol·liciten al Govern que ofereixi unes deduccions per les contractacions “actualment en el 20%” però que tinguen en compte les rendes familiars, per ajudar que famílies amb menys ingressos puguen conciliar, assenyala Eva Calleja.
La taula demana la prestació per desocupació i normativa de riscos laborals
Des de la Taula Provincial, reivindiquen a l'efemèride d'este col·lectiu la prestació de desocupació i dotar de normativa en prevenció de riscs laborals. En una frase.- “Subscrivim per Espanya JA el Conveni 189 de l'OIT”.
Consideren els integrants de la Mesa “una exigència irrenunciable i legal, que s'estableixi el dret a percebre la prestació per desocupació, tal com confirma el propi Tribunal de Justícia Europeu, en sentència de 24/02/22, que conclou que el sistema espanyol és discriminatori per no reconèixer el dret a la desocupació a este col·lectiu altament feminitzat”.
I recorden que segueixen allunyades en drets de la resta de treballadors per compte aliè tant en les modalitats de desmane, destacant el “desistiment”, com en les quanties indemnitzatòries, per la qual cosa és evident que no reben el mateix reconeixement laboral, jurídic ni social.
Les entitats valoren l'impuls que ha suposat per a estes treballadores els successius increments del SMI , ja que “a efectes econòmics, i en no disposar de l'eina de la negociació col·lectiva, és de moment l'única via que els ha proporcionat una certa dignificació dels seus salaris”.
Les treballadores no tenen dret a ERTE ia la pandèmia han estat un cilectiu molt vulnerable, explica la Mesa. “En no tindre dret a “atur”, quedaven abandonades a la seua sort en el pitjor dels escenaris. En aquell moment, el Govern va articular el dret a percebre el “subsidi extraordinari per a empleades de la llar”, però amb una durada condicionada i efímera. Subsidi que va servir de sosteniment a moltes dones treballadores de la llar, tot i que la tramitació va tindre els seus més i menys”.
