El fons marí de l'illa de l'Portitxol de Xàbia ha acollit durant 1.500 anys un dels majors conjunts de monedes romanes d'or trobats a Espanya ia Europa. Es tracta d' 53 sòlids romàes que, després de ser analitzats per científics de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant, INAPH, s'han datat dins el període tardoromà; concretament entre finals de segle IV o principis de segle.

Su perfecte estat de conservació, Que permet fins i tot llegir les inscripcions, les identifica com monedes dels períodes de govern dels emperadors: Valentiniano I (3 monedes), Valentiniano II (7 monedes), Todosio I (15 monedes), Arcadi (17 monedes), Honori ( 10 monedes) i una moneda sense identificar.

Va ser el descobriment fortuït de 8 monedes per dos persones aficionades a l'busseig en apnea -Luis Lens i César Gimeno- el que va activar el dispositiu que té la Direcció General de Cultura i Patrimoni per a estes casos. A partir d'este moment, arqueòlegs de la Universitat d'Alacant i els GEAS de la Guàrdia Civil, en col·laboració amb l'Ajuntament de Xàbia, van realitzar una sèrie d'immersions a la zona que han donat com a resultat la troballa de les 53 monedes d'or i tres claus -probablement de coure- així com algunes restes de plom molt deteriorats que, segons tots els indicis, podrien pertànyer a un cofre.

"Es tracta de un dels majors conjunts de monedes romanes d'or trobats a Espanya ia Europa", Assegura el responsable de l'equip d'arqueòlegs subaquàtics de la Universitat d'Alacant que treballa en les restes, el catedràtic d'Història Antiga Jaime Molina, qui sosté que es tracta d'un troballa "excepcional" a nivell arqueològic i històric "Ja que la seua investigació pot oferir multitud de nova informació per comprendre la fase final de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident". Els historiadors apunten a la possibilitat que les monedes "pogueren haver estat ocultades intencionalment, en un context de saquejos com els que els alans perpetraven a la zona en esta època".

Per això, "la troballa serviria per il·lustrar un moment històric d'extrema inseguretat amb la violenta arribada a Hispània dels pobles bàrbars (sueus, vàndals i alans) i el definitiu final de l'imperi romà a la península Ibèrica a partir de l'409 dc", asseguren.

les monedes seran restaurades pel IVCR + I i després passaran a ser expuestes al Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia, Complint les condicions expositives i de seguretat, segons ha explicat la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga en l'acte de presentació de la troballa, en què també han participat l'alcalde de Xàbia, José Chulvi, el vicerector d'Investigació de la Universitat d'Alacant, Juan Mora Pastor, i el cap de la companyia de la Guàrdia Civil a Calp, Jeroni Pacheco. També han estat presents els dos bussejadors que van descobrir les primeres monedes: Luis Lens i César Gimeno.

17.800 euros per a seguir investigant

Durant el torn d'intervencions, el vicerector d'Investigació de la Universitat d'Alacant, ha posat en valor els treballs de prospecció, documentació i fotogrametria realitzats per l'equip científic de la UA en el qual participen experimentats arqueòlegs subaquàtics amb una àmplia trajectòria nacional i internacional. Liderats pel catedràtic d'Història Antiga, Jaime Molina, compta a més amb la participació de José Antonio Moya, Jordi Blázquez i Alejandro Pérez, de l'Institut Universitari d'Arqueologia i de Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant.

Per seguir investigant la zona, la Generalitat ha habilitat un pressupost de 17.800 euros per a realitzar l'excavació subaquàtica a la zona de la troballa. La campanya anirà a càrrec de l'equip que actualment dirigeix ​​el Pla General de Recerca d'arqueologia subaquàtica "Prospeccions arqueològiques al Portixol de Xàbia", en què participen tant la Universitat d'Alacant, com el Museu de Xàbia.

La badia de l'Portitxol de Xàbia és una àrea molt coneguda per l'abundància de restes arqueològiques subaquàtiques actualment en procés d'estudi: àncores, carregaments d'àmfores, restes ceràmiques de diferents èpoques, material metàl·lic, elements associats a la navegació antiga, etc han pogut ser rescatats fins a la data en les diferents prospeccions arqueològiques impulsades per l'Ajuntament, la Universitat d'Alacant i la Generalitat des 2019.