Els presidents de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, i Regió de Múrcia, Fernando López Miras, han celebrat un acte oficial pel Dia Mundial de l'Aigua al Palau de Sant Esteve, a Múrcia, en què han signat un manifest conjunt per reivindicar un pacte nacional de l'aigua. El cap del Consell n'ha reclamat una gestió hídrica amb “visió d'Estat” així com diàleg tècnic entre les autonomies i ladministració central.
Després de la lectura i rúbrica del manifest, Carlos Mazón ha començat la seua intervenció al·ludint a l'enllaç de les dos regions per l'ús de l'aigua "i amb ell tot el sistema d'aprofitament alçat gràcies a l'esforç el rigor i el sentit comú de moltes generacions". Però ha manifestat que la qüestió no és “demostrar més o menys autoritat és qüestió de solucionar una necessitat”, Així, ha indicat que este manifest no és només “una aliança interessada” de dos comunitats des de la perifèria del país.
“El consens polític al voltant de l'aigua a Espanya no pot continuar sent el que tenim. No estem clamant per solucions particulars, estem exigint una visió general”. Per al president “la política hídrica ha de tornar a esta visió d'Estat” i “el que és de tots no es pot distribuir, cuidar, gestionar sobri la base de criteris d'uns quants. La suma de criteris unilaterals no és el camí per fer realitat esta voluntat àmplia que exigeix la gestió d‟un recurs públic i estratègic com és l‟aigua”.
Així mateix ha reclamat novament diàleg a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera qui, segons ha expressat, va acceptar reunions tècniques i diàleg dies abans de la reunió per a la revisió de les regles d'explotació del transvasament Tajo-Segura entre el gabinet ministerial i les diferents comunitats afectades, inclosos representants extremenys. "Des del passat 8 de març -un dia després d'esta reunió- sabem que no hi haurà ni intercanvi de dades ni conversa telefònica entre els experts dels territoris", ha asseverat.
Per la seua banda, López Miras ha recordat les inversions de les dos comunitats en modernització, tecnologia, aprofitament hídric i depuració. “Som un exemple a nivell mundial i en podem i hem de presumir, que ens visiten des de molts altres països per aprendre com han de fer les coses”.
En la mateixa línia discursiva sobri la vertebració hídrica nacional, el president murcià ha lamentat les retallades del transvasament Tajo-Segura. “Que Espanya vertebre i administri de manera comuna i solidària els seus recursos nacionals va en contra de la lectura esbiaixada i rupturista d'uns quants. D'aquells que van exigir i van aconseguir que es derogués el Pla Hidrològic Nacional de 2001 basat en uns criteris tècnics i fruit de l'acord de tots els implicats, que no tenia una motivació com a condicionant polític“. I ha recordat que els quasi 50 transvasaments a Espanya només “està amenaçat” un.
Igualment, ha qualificat com a no admissible “que hi haja regions que viuen situacions d'extrema, sequera mentre una altra veuen com les infraestructures són insuficients per contindre l'excés d'aigua que pateixen de manera recurrent”.
El manifest conjunt del Dia Mundial de l'Aigua 2024 ha estat llegit per María José Martínez, catedràtica d'Edafologia i Química Agrícola de la Universitat de Múrcia. Com a primer punt, les dos comunitats es comprometen a instar l'Estat a garantir que tots els espanyols puguen “gaudir en les mateixes condicions de l'aigua com a element essencial del dret a la vida que reconeix l'article 15 de la Constitució Espanyola.
En segon lloc, reclama que s'inclogui al Pacte Nacional de l'Aigua la construcció de infraestructures a tot Espanya que garanteixin la disponibilitat d'aigua així com el manteniment i millora de les ja existents. Assenyala el text que “en esta línia, i per pal·liar les conseqüències d'este repartiment desigual, resulta absolutament irrenunciable reivindicar el transvasament Tajo-Segura que durant 45 anys demostra que és una infraestructura insubstituïble és vital i plenament solidària que porta aigua d'on hi ha on cal”.
El tercer punt d'este acord entre les dos regions aposta per la depuració i reutilització de l'aigua. "Cal que el conjunt del país incrementi la capacitat de depuració i reutilització de les aigües perquè amb això s'aconsegueix donar una segona vida a un recurs tan valuós i es deixen d'utilitzar aigües naturals que poden donar serveis ecosistèmics". Per acabar, anima a impulsar polítiques per reduir el consum d'aigua.
