Amb el cor encara en un puny, després d'uns dies de vertigen que quedaran gravats a la memòria de tots els ciutadans del Baix Segura d'Alacant, ara toca reflexionar sobri el que ha passat a conseqüència de la pitjor gota freda que ací es recorda. Però, sobritot, toca reaccionar ràpidament i prendre mesures que donin resposta a les dimensions del que ha passat.
Si fem un rànquing dels sectors pitjor aturats per la catàstrofe, el primer lloc se l'emporta l'agroalimentari, motor econòmic del Baix Segura, que presenta pèrdos de 550 milions. Com ha afirmat el president de la CEV, Salvador Navarro, el 80% d'un total de 21.900 empreses censades estan afectades. L'altra cara de la moneda són els petits agricultors, les històries personals dels quals sobriixen. Famílies senceres que ho han perdut tot. Que toquen a la meva porta per preguntar-me què fan, si ni tan sols poden entrar als bancals ni saben quan ho podran fer, ja que set dies després del temporal bona part de la Vega segueix submergida sota l'aigua i el fang. Efecte derivat no només de la pròpia tromba caiguda del cel, sinó de la nefasta gestió que la Confederació Hidrogràfica del Segura ha dut a terme durant més de 20 anys en la neteja de la llera, cosa que ha provocat trencaments, inundacions i desbordaments, fent que les dimensions d'esta catàstrofe s'haguessin multiplicat per mil i tret a la llum que, a pesar de els episodis de gota freda, ací hi ha moltes coses per solucionar. Però al marge d'este tema, que mereix article a part, hui em vull centrar en les persones, els veritables damnificats.
Parle d?unes famílies que acaben de veure perdre el seu mitjà de vida. I no només això. Que porten patint i lluitant molt de temps: per la sequera endèmica que pateix esta zona, per la inestabilitat del transvasament Tajo-Segura, per la falta d'infraestructures hídriques, pels baixos preus, per la lliure entrada de productes de tercers països, per la signatura d'acords comercials que els penalitzen directament (Sud-àfrica, MERCOSUR…), per la burocràcia, per la deixadesa i mala gestió política…
Si el sector agrari estava tocat, ara podem dir que està afonat, literalment. És responsabilitat de tots reflotar-lo i posar-fora de perill. I parlo de responsabilitat perquè això no només afecta i afectarà la Vega Baixa. D'una banda, el lucre cessant per les collites perdudes tindrà un efecte dòmino en altres sectors, enfrontant-nos a pèrdos molt grans de llocs de treball. D'altra, el dany d'arbrat tindrà unes dimensions que es veuran a Espanya i Europa quan la falta d'oferta de productes hortícoles o citrícoles produïts en esta zona, l'horta d'Europa, disparin un preu que haurà de pagar el consumidor.
Per això, els primers que s'han de posar les piles són les administracions, tant les autonòmiques com el Govern central, perquè el desastre ve per diversos fronts. Estem molt pendents de com evolucionaran els cítrics. De les hortalisses ja en coneixem les xifres: el 100% de la collita de tota la comarca està perduda. I és ací on ve el veritable drama. Ja que els productes hortícoles són els que presenten menys contractació de l'assegurança, menys d'un 10% ho fan. Això és així no per deixadesa de l'empresari, sinó perquè esta és una línia d'assegurances desastrosa, poc accessible pel cost elevat i les poques cobertures. Toca també reflexionar sobri este tema, ja que l'assegurança agrària, eina indispensable per al pagès, s'està convertint en un article de luxe a l'abast de pocs per l'ànim de lucre i l'actitud mercantilista d'Agroseguro, mentre que el Sistema Nacional d'Assegurances Agraris els ho permet. Ara, què diem a l'agricultor que no va poder contractar la pòlissa?
Així que, davant la situació insòlita en què ens trobem, insistim que les ajudes s'han de publicar urgentment i tramitar-se amb màxima celeritat, arribant liquiditat de forma directa als titulars d'explotacions i empreses agrícoles abans que s'acabi l'any. Unes ajudes que s'han de basar en un Reial decret llei fet “a mida” per a esta situació excepcional. Entenem que este episodi de gota freda sobripassa l'àmbit de l'assegurança, per la qual cosa necessitem que atenguin els que tenien assegurança i prevegin una compensació per als que estaven fora del sistema. En cas contrari, moltes explotacions seran abandonades, de manera que això comportaria per al teixit productiu de la zona.
Per descomptat, no puc acabar este article sense agrair l'ajuda que hem rebut de part de voluntaris de tota la província, bombers, militars dels tres cossos i de la UME, policies, protecció civil, Guàrdia Civil ... Heu estat els nostres àngels de la guarda.
Gràcies perquè en l'adversitat no ens hem sentit sols ni un segon.
No sé quant trigarem a recuperar-nos, del que estic segur és que abans del que pensem el cor del Baix Segura tornarà a bategar, fins i tot més fort que abans. #FuerzaVegaBaja.
Eladio Aniorte Aparicio.
President de Joves Agricultors ASAJA-Alacant.
