Estrenem any i és hora de fer balanç de l'2017. Pel que fa a l' sector agrari, Este ha estat marcat per la absència de precipitacions i, sobritot, pel tancament de l' TRANSVASAMENT Tajo-Segura al mes de maig, quan es va realitzar l'última transferència d'aigua de la capçalera de l'Tajo cap al sud-est espanyol. A partir de llavors, va començar el calvari dels agricultors alacantins, murcians i almeriencs i la seua pressió va provocar que comencés a sonar amb més força la necessitat d'un pacte Nacional de l'Aigua. Així, a finals de primavera el Ministeri anunciava a bombo i platerets que estaven en marxa les reunions i taules de negociació de representants de les diferents comunitats autònomes per arribar a un acord.
Durant els mesos d'estiu, els regants encara podíem anar tirant amb romanents que quedaven en algunes basses i pantans i esperàvem que a la tardor les precipitacions donessin un respir a les nostres terres i, amb una mica de sort, els nivells de la capçalera del Tajo es recuperessin i es reactivés el transvasament, encara que érem plenament conscients que l'elevació del cabal mínim transvasable, que es va aprovar amb el Memoràndum d'Enteniment, actuaria de llosa per al nostre sistema. I així ha estat. Per més inri, ni ha plogut ací, ni a la resta del país. De fet, l'any hidrològic 2017 ha estat el 8è més sec des de 1981 a Espanya, Segons dades aportades pel Ministeri d'Agricultura. El mateix que segueix perdut en debats estèrils sobri el famós Pacte Nacional de l'Aigua, que ningú sap ni en quin punt es troba, ni si arribarà a port algun dia ... perquè comença a fer olor de una excusa més per deixar que segueixi corrent el mandat popular sense arreglar el dèficit hídric estructural que patim.
En l'últim quadrimestre de l'any, des ASSAIXA hem comptabilitzat la pèrdua de més de 1.000 hectàrees d'hortalisses a la comarca del Baix Segura i el Baix Vinalopó, Que afecten principalment a cultius de carxofes, enciam, bròquil ... Així mateix, encara està per valorar la campanya de cítrics i els danys estructurals pels arbres que es poden assecar definitivament. A més, estem veient com les grans i mitjanes empreses exportadores estan començant a cultivar en altres províncies amb major disposició d'aigua, De manera que la fugida d'empreses, inversions i capital a la nostra província és imminent.
És la desídia i la negligència política d'un recurs de primera necessitat ens ha portat fins ací. No estem així perquè no hi haja aigua a Espanya, estem així per la falta de planificació i accions eficaces dels partits majoritaris que han governat en els últims anys, Mentre a Espanya si plovia. Per exemple, el 2015, el riu Ebre va guanyar en una setmana de pluges 314 hectòmetres, tres vegades més aigua del que produeixen totes les dessaladores juntes en un any. Si ací haguéssim tingut les infraestructures (TRANSVASAMENTS) necessàries i una planificació correcta de recursos, ara no estaríem atrapats a la gola de llop.
Arribats a este punt, demanem a l'PP que es pronunciï públicament en el tema de l'aigua i deixi de viure aliè a el drama de la sequera. ¿Aposten pels transvasaments o per la dessalació? On ha quedat l'enuig dels populars davant la derogació per part de Zapatero de el Pla Hidrològic? ¿Resulta que Tejerina ha fet seua la clàusula Narbona, que apostava per la dessalinització per combatre la sequera, després de criticar-la i viure d'ella durant deu anys?
En este nou any ens agradaria que algun dirigeixnte amb responsabilitat assumís el discurs de l'aigua de forma clara i contundent, deixés d'utilitzar-la com a artilleria electoral, oblidés la "guerra de l'aigua" entre territoris i l'elevés a problema d'Estat com la Sanitat, l' educació o la Independència de Catalunya, perquè ho és i ens explotarà a les mans quan obrir l'aixeta de casa es converteixi en un luxe més que un acte reflex. L'aigua és un d'aquells problemes en què es posa de manifest la crisi política i de valors que estem vivint, on la política no serveix per avançar en solucions, sinó que més prompte fa nosa, Alimenta la confrontació i limita el creixement de l'economia perquè trenca amb activitats creadores de riquesa i ocupació.
Mentrestant, l'oratge passa i la vida segueix i, nosaltres, els regants, que no sabem fer altra cosa més que produir aliments per posar les taules i omplir les neveres d'Espanya i Europa, seguirem intentant-, per molts pals que ens emportem, fins que ens queden forces i només cèntim a la butxaca. Després del daltabaix econòmic del final del 2017, toca començar a pensar el 2018 i les plantacions de primavera-estiu i, de nou, ens veiem atrapats en el joc de la ruleta russa de l'aigua, que cada campanya deixa enrere més amics , companys, agricultors, ramaders, empresaris…. La pregunta és, quants cauran este any?