Si l'aigua no existís en el nostre planeta, la vida en tota la seua diversitat, tal com la coneixem, no existiria. Diuen els experts, que van ser grans estels i asteroides de gel, els que van portar el preuat líquid a la nostra llar flotant durant més de 4000 milions d'anys. Altres en canvi afirmen, que l'aigua va sorgir de l'interior de la Terra, barrejada amb el fum i el foc que vomitaven els nombrosos súper volcans, i que van formar la incipient atmosfera de llavors. el sol, Esta màquina tèrmica, neta i inesgotable, va ser filtrant l'H-2-O, Conformant els núvols, les pluges i els rius, que van desembocar en grans depressions terrestres, convertint-se en oceans, mars i grans llacs.
El cas és que la vida va sorgir en contacte amb l'aigua, no en va el 80% estem compostos de líquids, després no podem passar sense l'or incolor que aplaca la set i fa germinar l'aliment bàsic per a la supervivència de tots els éssers vius de la planeta, inclosos nosaltres / es. A mi em fa l'efecte, que no li donem la importància que requereix, A el present i a el futur de l'aigua que ens porta.
Per jugar amb l'aigua, com a negoci d'uns pocs, no només és mesquí, sinó criminal, en el sentit de privar-nos de quelcom tan bàsic i imprescindible; i que ha de ser patrimoni de tots. Els núvols no tenen fronteres, els rius tampoc; disposem d'una tecnologia molt avançada, enginyers i tècnics a puntades de peu, com per desenvolupar una gran obra d'enginyeria de gots comunicants, on no es puga perdre ni un litre d'aigua als oceans i mars de la península Ibèrica: Espanya-Portugal. La riquesa que este projecte -més econòmic que 500 Km d'AVE- produiria als camps de cultiu ia l'estalvi de les factures d'aigua de quasi TOTS, estaria determinat pel creixement fraternal dels nostres pobles.
Es tracta d'una cosa tan senzilla i fart sabut, com aprofitar l'aigua sobrant, Canalitzar-la, emmagatzemar-la i distribuir-la equitativament allà on calga. Fa milers d'anys ja ho practicaven els nostres antecessors. El canvi climàtic galopant, és una realitat que fa necessari per a la nostra supervivència actuar ara, és el moment, tenim les eines, les persones adequades: què ens frena ...?
No podem destruir el futur negant-nos a construir el present; i este, passa per afrontar d'una vegada i per totes, esta sequera pertinaç subjacent encara en el fons insolidari d'alguns cervells humans, que no volen perdre els privilegis i la possessió de les nostres vides.