La gran hipocresia

El mejor juguete para los xiquets/as es la paz

574
hipocresia Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

Passeig pels plans inclinats de platja d'un litoral mediterrani. L'horitzó humit i indeterminat aixeca l'ampli angle de el cel, d'un blau elèctric. El mar està en una calma estranya, azoica, com un taüt d'aigua conservada en sal, on reposen nombroses il·lusions mortes, milers de cors amb els palets trencats; éssers humans que van intentar fugir de l'horror de les guerres, de la fam i la set, de les violacions i les tortures, a la recerca de terres llunyanes més amables, pròsperes i solidàries. Estic fart de estiguas platges silencioses, que no criden ni em xiuxiuegen a penes res, Jo crit contra l'horitzó i només buit em retorna.

Mai en qualsevol guerra de la història present o passada, van ser culpables les gents humils, que l'únic que van fer va ser treballar com a esclaus, en temps de pau, i fugir com fugitius dels seus propis països, en temps de "pactades" conteses, lliurades totes, per interessos econòmics milionaris a "conquerir".

Els perpetus i intangibles senyors de la guerra, amos absoluts de la "selecció" contra natura de l'espècie humana; els que sempre romanen i mai moren, els immortals dels feus, dels països, de les nacions, dels estats, els que sembren la zitzània en els pobles per crear monstres dictadors, són els mateixos, les mans invisibles modelen, alliçonen i manipulen a polítics / es donant-los corda com a volubles ninots, perquè es moguin com somnàmbuls sota el vudú de el poder.

Ja va sent hora d'actuar com més prompte millor en els països en guerra, deixem els negocis de banda i parem les guerres: Diplomàtics, ciutadans / es, exèrcits, tots a una. Europa, Estats Units, països de nord d'Àfrica, organitzacions humanitàries ... ATUREM LES GUERRES, perquè sí es pot, si tots volem. Treballem en la mateixa direcció, denunciem una i altra vegada els bombardejos, els atemptats, els genocidis ... que les veus es tornin robustes, ronques, afòniques -no pel futbol-, i rebentin els timpans d'estes núvols grossos i negres, culpables, no només de les nostres possessions materials precàries, sinó també de les nostres consciències: JA N'HI HA PROU!

Hem de pactar entre tots/es una eixida democràtica autèntica entre totes les parts, o obligant a pactar, en nom dels habitants sobirans dels seus territoris en guerra, i sense detriment de les seues riqueses autòctones i minerals, amb la tutela internacional permanent, fins i tot aconseguir l'estabilitat i l'autonomia total dels ciutadans/es, sobre els mitjans materials i culturals dels seus pobles respectius.

M'agradaria algun dia, proper, passejant de nou per les platges llevantines - més inclinades encara i tocant el passeig marítim, trobar-me amb un vell turista sirià i donar-li la mà. I que em digués en un ferit castellà: "vau arribar una mica tard, però a temps que el foc no s'estengués per tot el món". "Si amic -li diria, pensem que tots / es som ciutadans / es de l'món, qualsevol injustícia ens afecta per igual, perquè les injustícies, i més, les bel·licistes, giren amb este fotut pedrot i ens pot, qualsevol dia, tocar a qualsevol. "