Fins quan els països "civilitzats" van a seguir impassibles, sense actuar, davant la guerra genocida de Síria? Quants milers i milers de xiquets, dones, ancians i ancianes, han de morir davant les bombes i míssils dels russos i del dictador Bashar al-Assad, perquè les poblacions occidentals: estudiants treballadors/es, intel·lectuals…diguin, PROU !?
Les fàbriques de la mort continuen la seua implacable producció d'armament, per seguir assassinant innocents i engreixar els interessos espuris dels que governen el món. Quants beneficis donaran els morts, que ningú no vol aturar les guerres, quan resulta molt més fàcil no declarar-les. Però el negoci és el negoci, esta és la trista paradoxa inhumana.
On són les manifestacions de protesta pels quasi un milió d' crims de lesa humanitat que s'han comès i se segueixen cometent este segle XXI, per frenar en sec estes guerres d'anihilaments massius? Tanquen les portes, que no entre la pudor a carn cremada ia cadàvers descompostos, que no entre ni un ofegat, ni una jove violada!, estem fora de perill…?
On la filosofia, l'economia compartida, els "demòcrates" de tota la vida, la "progressia", els sindicats "obrirs", l'església, els papes ... ¿S'amaguen tots després de les urnes? Les urnes plenes de paperetes ja no és suficient per a justificar les covardies sobri els passamans ensangonats dels sistemes absoluts actuals en guerra: armas, armes, bombes, canons, míssils, franctiradors, Bashar, Putin, Trump…!, pobris sirians, afganesos, iracians. Tenien un somni, ni tan sols els permeten somiar. Armes, armes, a cada ungla, a cada dent; veieu que succeeix quan la pólvora es ven des de la CASABLANCA a qualsevol tarat indocumentat: I no fem res!
On són? On som?On és esta nova política que volia connectar amb la "gent"? O esta altra marca blanca, de tan blanca invisible? ¿On el socialisme “obrir i unit”, que només parla i parla i parla, sense dir mai res que puga convèncer les majories, cada cop més abandonades per les polítiques d'estes partits incolors. A Síria moren nens i nenes, mentre els negocis escandalosos d'armes passen i ací no passa res, excepte el dolor i la mort. Quin silenci!, quan són els pobris els que moren en països assetjats pels “senyors de la guerra". Que hipocresia més lunar i llunyana, submergida en la més absoluta indiferència. Només es mouen algunes ONG, Finançades pel poble solidari i enganyat. hui són ells / es, no oblidar-ho, demà ens tocarà a nosaltres / es.