La Comunitat Valenciana va ser la cinquena autonomia on més van baixar les víctimes mortals en accidents de trànsit el 2023 respecte a l'any anterior, un 9,28%, per darrere de Navarra (50%), les Canàries (15%), Castella i Lleó (12,50%) i Andalusia (11,66%).
A la Comunitat Valenciana van morir el 2023 en accidents de trànsit 88 persones, nou menys que l'any anterior, cosa que representa un descens del 9,28 %.
El ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska ha presentat este dijous el balanç provisional dels sinistres registrats a les carreteres espanyoles durant l'any passat; 1.048 sinistres mortals en què van morir 1.145 persones, tres menys que el 2022, i 4.495 persones més van patir ferides que van requerir el seu ingrés hospitalari.
La presentació d'este balanç anual s'ha realitzat a la seu madrilenya de la Direcció General de Trànsit (DGT), i el ministre de l'Interior ha estat acompanyat per la subsecretària del departament, Susana Crisóstomo, i pel director general de Trànsit, Pere Navarro.
Les xifres difoses este dijous s'emmarquen en un context en què han augmentat un 2% els desplaçaments de llarg recorregut, el parc de vehicles (un 1,7%) i el cens de conductors (un 0,4). El 2023 es van realitzar 448,7 milions de desplaçaments per carretera, amb un parc de vehicles que se situa als 36,6 milions i un cens de conductors que puja fins als 27,8 milions.
“M'han sentit moltes vegades dir que els sinistres de trànsit majoritàriament són evitables i que reduir estes tràgiques xifres està a les nostres mans si tots redoblem els nostres esforços amb este objectiu”, ha destacat Gran-Marlaska en la presentació del balanç, on ha reiterat una “crida a la responsabilitat dels conductors, perquè evitar les distraccions, respectar les normes de circulació i utilitzar els sistemes de seguretat són tres simples elements que poden rebaixar en gran mesura estes dramàtiques xifres i les tragèdies humanes que hi ha darrere seu”.
enquadrament
L'evolució de la sinistralitat al llarg dels 365 dies de l'any passat ha estat variable, tal com es mostra a continuació en les dades següents:
Ha augmentat el nombre de sinistres mortals registrats, però el nombre de morts és quasi el mateix, cosa que indica que la letalitat mitjana (nombre de morts per sinistre) ha disminuït.
Hi ha hagut 25 dies amb 0 morts, quatre dies més que l'any anterior.
La mitjana diària de morts a la carretera ha estat de 3,1 persones.
L'evolució de la sinistralitat a la Unió Europea mostra una situació d'estabilitat, en què les xifres dels diferents països se situen entre un +/-5 per cent segons la Comissió Europea. Amb dades provisionals del primer semestre del 2023, Suècia, Irlanda i Estònia han augmentat els morts el 2023, mentre que Alemanya i Dinamarca estan estabilitzats.
Primera anàlisi de la sinistralitat
Per tipus de via: De les 1.145 persones mortes, 849 (74%) van morir en sinistres que van tindre lloc en vies convencionals, 21 persones més que el 2022.
En vies d'alta capacitat les víctimes mortals han disminuït respecte a l'any anterior. Concretament el 2023 van morir 296 persones, 24 menys que el 2022.
estes dades confirmen que es manté estable la relació que tres de cada quatre morts es produeixen en sinistres que tenen lloc en vies convencionals.
Per tipus de sinistre: L'eixida de la via continua sent el tipus de sinistre que més morts registra amb 486 persones, el 42% del total de morts, xifra similar a la de l'any passat. Per contra, disminueixen un 9% les víctimes mortals en col·lisions frontals.
Per tipus d'usuari: Augmenta en un 9% els usuaris vulnerables morts, situant-se en 463 morts, 38 més que el 2022.
Este increment que ha estat desigual entre els diferents tipus d'usuaris vulnerables, com es pot veure a la taula següent, es deu principalment als motoristes, la mortalitat dels quals ha augmentat un 19% respecte al 2022.
Destaca que quasi la meitat dels vianants morts ho van ser en sinistres que van tindre lloc a autopistes i autovies (56) davant dels 62 que ho van ser en vies convencionals.
Tenint en compte l'evolució des del 2012, l'únic mitjà de desplaçament que ha augmentat la sinistralitat és el dels motoristes amb un augment del 37% (del 218 al 299).
En canvi, la xifra de ciclistes morts roman constant en la darrera dècada, en un entorn de més ús de la bicicleta i amb el repte de no augmentar la sinistralitat.
Els vianants, els que viatjaven en turisme i en camió també han reduït la mortalitat des del 2012, amb un 11%, un 23% i un 34% de disminució respectivament.
Per característiques de la persona víctima: La franja d'edat que més augmenta la seua mortalitat és la de 45 a 54 anys amb 228 persones mortes, el 20% del total i amb xifres un 11% superiors a les del 2022. Augmenta també la mortalitat infantil ja que l'any 2023 registra un total de 22 morts entre 0 i 14 anys, la segona xifra més alta dels darrers 10 anys només per darrere de l'any 2014.
Per la seua banda, el grup de 65 anys i més concentra el 18% de les persones mortes (206), amb un descens del 10% (-24) respecte al 2022.
Per sexes, els homes concentren el 79% de les víctimes mortals (905) davant del cas de les dones (236) que concentren el 21% restant. estes xifres són un 1% inferiors a les del 2022 en el cas dels homes, però es mantenen sense variacions en el cas de les dones.
Per temporalitat del sinistre: El 57 % dels morts (658) es registra en dia laboral davant del 43% (487) del cap de setmana.
Accessoris de seguretat: 138 persones que viatjaven en turisme i furgoneta no feien ús del cinturó de seguretat. En el cas dels motoristes morts, 8 no duien casc i tampoc en feien ús 9 dels ciclistes morts.
Per localització del sinistre: Andalusia i Catalunya registren les xifres més grans de sinistralitat viària, en els dos casos s'observa una disminució respecte a l'any passat d'un 12% (-26) i un 5% (-8) respectivament. Per contra, la Rioja i la Comunitat Foral de Navarra registren les xifres més baixes amb l'1% del total, amb 11 i 13 morts respectivament.
Mesures a adoptar
En vista d'estes estadístiques, la política de seguretat viària del Ministeri de l'Interior est 2024 prioritzarà assumptes com la mortalitat dels motoristes, les eixides de la via, les distraccions i somnolència i la conducció sota l'efecte d'alcohol i drogues.
El col·lectiu de motorista és un dels que més preocupa el Ministeri de l?Interior, que prepara diverses mesures per intentar reduir la sinistralitat d'este col·lectiu:
Actualització del contingut dels cursos de recuperació de punts per incorporar un perfil específic per als motoristes que han perdut el saldo de punts i per als que es programaran cursos de conducció segura i eficient.
Establiment d‟un curs obligatori per als conductors del permís B amb tres anys d‟antiguitat que vulguen conduir motos de fins a 125 centímetres cúbics.
Ús obligatori del casc integral o modular i els guants homologats als motoristes a la carretera.
A més d'estes mesures, la DGT revisarà les normes reguladores del trànsit:
Reformarà el Reglament de Circulació per actualitzar el Catàleg de Senyals de Trànsit.
Impulsarà la reforma dels Reglaments de Conductors, Vehicles i de Circulació per a la regulació del vehicle autònom.
