El Consell ha sol·licitat a la presidenta del Consell d'Estat, Magdalena Valerio Cordero, que emeti un informe desfavorable sobri el projecte de reial decret que afecta el pla hidrològic en què s'inclou la regulació del transvasament Tajo-Segura.
La petició del Consell es basa en les al·legacions elaborades per l'Advocacia de la Generalitat, que ja han estat remeses a l'òrgan consultiu del Govern, en què s'acrediten “defectes esdevinguts en la tramitació del projecte” que podrien ser “determinants de la nul·litat” de ple dret” del procés.
Tal com es descriu a l'informe de l'organisme jurídic del Consell, la controvèrsia té l'origen en el canvi de redacció que va patir la disposició addicional novena del projecte de reial decret i, sobritot, en la manera com es va dur a terme este canvi .
El primer text desta disposició vinculava lestabliment dels cabals ecològics a una valoració prèvia de lestat ambiental que presentessin les
masses d'aigua, i este és el text original que va ser aprovat majoritàriament a la reunió del Consell Nacional de l'Aigua del 29 de novembre passat.
No obstant això, amb posterioritat a esta trobada, es va procedir a efectuar una nova redacció del text que no és la que va ser sotmesa a debat i votació al si del Consell Nacional de l'Aigua. El nou text imposa uns increments fixos i inamovibles dels cabals ecològics fins a l'any 2027 sense tindre en compte cap anàlisi prèvia de l'estat de les aigües amb el consegüent i greu perjudici per als regants de la conca del Segura.
Este text modificat de manera unilateral pel Ministeri per a la Transició Ecològica, sense comunicar amb anterioritat el contingut d'este canvi ni al Consell ni al Consell Nacional de l'Aigua, és el que finalment ha arribat al Consell d'Estat, per la qual cosa l'Advocacia de la Generalitat entén que “no ha estat sotmès als principis de participació ciutadana i concertació” i que, per tant, es podria haver produït "una nul·litat de ple dret a l'emissió de l'informe preceptiu".
Per tant, l'Advocacia de la Generalitat sosté que “s'ha pres una decisió arbitrària basada en la lliure voluntat de l'Administració redactora de la norma” i que durant el procés “s'han vulnerat els principis de seguretat jurídica, confiança legítima, lleialtat institucional , bon govern i transparència”, principis emparats per la Constitució i pel règim jurídic de les administracions públiques.
Després d'estes consideracions, el Consell, a través de l'Advocacia General de la Generalita, sol·licita que el projecte de reial decret sobri plans hidrològics rescati i torni a introduir la versió original de la disposició addicional novena, relativa als cabals ecològics, que va ser aprovada pel Consell Nacional de l'Aigua el 29 de novembre passat i que resulta fonamental per garantir el manteniment del transvasament Tajo-Segura.
Manca de rigor tècnic
A més, l'Advocacia de la Generalitat crida l'atenció al seu informe jurídic sobri el fet que el nou text del Ministeri parli d'estudis i avaluacions quan, alhora, fixa per endavant uns cabals ecològics a l'alça sense cap compromís d'establir-los en funció d'una anàlisi prèvia, tal com sí que contempla la versió original suprimida a última hora pel Ministeri.
En conseqüència, la introducció d'este programa de seguiment a què s'al·ludix en la redacció modificada de l'addicional novena, tal com subratlla l'Advocacia de la Generalitat, “ha quedat totalment desnaturalitzada i s'ha convertit en il·lògica i inútil”, de manera que el nou text enviat pel Ministeri al Consell d'Estat pateix falta de criteri i rigor tècnic.
Així les coses, i després d'alertar que la nova redacció “qüestiona el transvasament i no té en compte els impactes econòmics que ocasiona”, assenyala que és indispensable recuperar la versió inicial de la disposició novena “per aconseguir la seguretat hídrica, atès que la pròpia instrucció de Planificació Hidrològica considera la necessitat d'una anàlisi prèvia a la fixació dels cabals ecològics al pla”.
