La incorporació de la dona al mercat laboral s'ha transformat considerablement en la darrera dècada, aconseguint millors nivells formatius i professionals, encara que les dades que coneixem ens revelen amb claredat que encara queden reptes pendents per resoldre en esta matèria. Si bé és cert que la dona, hui dia, manté una presència més gran en l'àmbit acadèmic i laboral, també és cert que encara queden espais on la seua presència continua sent minoritària.
Cal invertir esta tendència i promocionar la inclusió de la dona a totes les àrees acadèmiques i laborals per construir una societat formada des de la igualtat. La idea subjacent, arcaica i vetusta que la dona es compromet menys amb l'empresa, a causa de les càrregues familiars que assumeixen, és un concepte erroni que en dificulta i distorsiona les possibilitats d'accés i d'ascens laboral. Un concepte, amb què cal acabar.
Cal combatre, en este sentit, l'existència de certs prejudicis sobri la dona que, de vegades, convergeixen en una idea preconcebuda i totalment equívoca sobri la seua capacitat per a la direcció i la presa de decisions empresarials. Ser considerat com un bon professional mai no hauria de ser una qüestió de gènere, ja que només hauria d'importar la vàlua de la persona.
Per aconseguir que la presència de dones al mercat laboral vagi a més hem de potenciar i promoure mesures de conciliació laboral, personal i familiar. A més, per avançar en esta igualtat resulta fonamental que s'elimini la bretxa salarial que existeix actualment a Espanya, tal com preveu l'estudi de INECA.
Considero que anem pel bon camí i que la dona cada vegada està millor posicionada laboralment en quasi tots els sectors econòmics, inclòs el sector agroalimentari. Ara es valora més la seua aportació a la cadena ia la seguretat alimentària i és més tinguda en compte al‟hora de les contractacions en este sector.
Així es trenca, a poc a poc, este sostre de vidre que limita i condiciona l'accés de les dones a càrrecs de responsabilitat a les empreses del sector agroalimentari ia altres càrrecs que tradicionalment han estat ocupats per homes dins del sector. Encara que encara queda força feina per fer sóc optimista en els passos que s'estan fent, i crec que amb la implicació de tots aconseguirem crear un entorn més igualitari.
Per solucionar les diferències salarials, trencar els sostres de vidre o desprendre's del 'sòl enganxós' hem de treballar en equip. Només amb el compromís de tots podrem assolir l'equitat plena a la nostra societat. I este compromís i unió de tots, ha d'estar acompanyat de la implementació de polítiques d'igualtat, tant a les empreses privades com als organismes públics, que siguen mesurables per valorar els avanços que es produeixen en l'oratge.
