L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha convocat per al pròxim 18 de setembre, a les 12.00 hores, una manifestació a Madrid que eixirà de la plaça de Colom. Posteriorment, i després d'un recorregut per carrers limítrofs, finalitzarà davant de la seu del Ministeri de l'Interior, al Passeig de la Castellana.
L'objectiu d'este acte, en què participaran agents procedents de tot Espanya, és conscienciar la ciutadania de la falta de drets i precarietat en les condicions sociolaborals dels treballadors de la Guàrdia Civil. De l'altra, traslladar als grups polítics i al Govern la necessitat de posar remei a estes precarietats i discriminacions de manera immediata.
De moment, la convocatòria ja ha despertat una enorme expectació entre els companys i els familiars. Cal recordar que la darrera gran manifestació convocada per AUGC, el novembre del 2015, va reunir a la capital més de 12.000 guàrdies civils i familiars. El precedent més recent d'un acte reivindicatiu dut a terme a Madrid va ser la concentració que es va dur a terme a la Porta del Sol el 5 de juny passat, i que va reunir més de tres mil guàrdies civils al quilòmetre zero, amb una amplíssima repercussió als mitjans de comunicació.
Les discriminacions, les precarietats i les faltes de drets que han portat AUGC a convocar la manifestació del 18S són moltes, diverses i antigues. Els guàrdies civils encara no tenen una jornada laboral digna, amb torns de treball que permetin conciliar; el repartiment de la Productivitat premia els alts comandaments i deixa les engrunes als agents; poden anar a la presó per una discussió laboral; els seus representants associatius són represaliats; no hi ha dret de sindicació; falten mitjans humans i tècnics…
D'altra bandao, l'acord d'equiparació salarial signat el 2018 amb el Govern no s'ha complert del tot. Cal revisar les quantitats inicialment destinades a l'equiparació salarial amb els Mossos i donar compliment a la clàusula tercera, perquè es puguen incorporar al servei els guàrdies civils en situació de reserva sense destinació, i la clàusula huitena per tramitar una llei que no permeti en el futur discriminacions salarials entre cossos policials que fan les mateixes funcions.
A més, hi va haver diferència de tracte en l'assignació del tercer i darrer tram d'equiparació salarial per a guàrdies civils i policies nacionals. Tot i comptar la Guàrdia Civil amb un pressupost més gran (59%) que la Policia Nacional (41%) la quantitat assignada a les escales de base va ser menor per a la primera.
Per si això fos poc atropellament, el repartiment del tercer tram ha comportat un nou abús i s'ha publicat una nova norma per regular la productivitat que és tan inintel·ligible, complicada i confusa com l'anterior, i que és incoherent ja que no reconeix el servei operatiu que fan els guàrdies civils en hores nocturnes o festives.
A això se li afegeix que els guàrdies civils continuen sent els únics treballadors dels serveis d'emergència, inclosos, per descomptat, la resta de cossos policials, que no compten amb una tornada de treball estable i continuada -tot i que així ho marca la llei- que els permeti conciliar la seua jornada laboral i familiar-. Això és: els guàrdies civils no coneixen quins dies hauran de treballar i quins lliuraran amb prou feines unes setmanes vista.
A més, un guàrdia civil és el policia que més hores de treball realitza anualment, sense que este esforç es vegi recompensat a la seua nòmina. Els guàrdies civils continuen sent tractats com a policies de segona.
Esta situació condiciona enormement la vida de qualsevol família. Però és que, a més, per a més greuge per als guàrdies civils, com hem assenyalat al punt anterior, estes continuen privats d'uns complements dignes pel servei realitzat en horari festiu, nocturn o en hores extres.
Un altre dels greuges que pateixen els guàrdies civils és el Codi Penal Militar, un anacronisme impropi en una veritable democràcia, que es fa servir com a eina laboral repressora. Els números són clars: de les seixanta condemnes imposades per sentències ferma des del 2010 fins al 2019, 52 van correspondre a guàrdies civils, mentre que cinc es van aplicar sobri suboficials, i tres contra oficials. En quasi la meitat dels casos, el 'delicte' comès va ser el d'“Insult a Superior”.
Per això, AUGC insisteix en la necessitat que deixi d'aplicar-se el Codi Penal Militar als guàrdies civils en funcions policials, tal com es va establir el 2007. La reforma del 2016, decidida unilateralment pel Govern del PP amb la resta de forces polítiques en contra, va suposar un enorme pas enrere en els drets dels guàrdies civils. Abans d'esta reforma, el CPM només se'ls aplicava en temps de conflicte armat; durant la vigència de l'estat de setge; o en el compliment de missions de caràcter militar.
Sens dubte. En este sentit, i com a afegit a allò explicat al punt anterior, la quadratura del cercle es tanca amb la recent aprovació d'un Codi de Conducta que suposa una involució en les polítiques de personal aplicades als guàrdies civils per fer-los retrocedir a èpoques ja superades.
Cal afegir a tot això que encara hui els treballadors de la Benemèrita no tenen dret de sindicació, una cosa fonamental a l'hora de negociar amb la institució millores sociolaborals. Mentre que la resta de cossos policials sí que gaudeixen d'este dret, igual que la resta d'espanyols, els guàrdies civils n'estan privats. A això s'hi afegeix la persecució dels representants associatius d'AUGC, ja que són els únics que pateixen estes obertures d'expedients i aplicació de sancions, com a pràctica repressora que té com a objectiu clar acovardir els legítims representants dels guàrdies civils.
AUGC va interpel·lar directament per totes estes qüestions el ministre de l'Interior en la concentració de la Porta del Sol, el 5 de juny passat, però este segueix fent orelles sordes a les nostres reclamacions, i per tant no s'ha dignat a contestar els nostres requeriments. Per això, tornarem a eixir al carrer el 18 de setembre per fer partícip la societat de la necessitat de canvis a la Guàrdia Civil per modernitzar i homologar les condicions sociolaborals d'estes servidors públics.
AUGC és la degana de les associacions professionals i la majoritària al Consell de la Guàrdia Civil. Compta amb representació a tot el territori espanyol, a cadascuna de les unitats i especialitats del Cos i lidera el moviment associatiu des de l'arribada de la democràcia, quan va néixer com un sindicat clandestí. La lluita per la democratització de la institució li va valer el 2010 el Premi Nacional de Drets Humans que concedeix l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya (apdhe)
