````

Notícies d'Alacant i província

dissabte, 27 abril 2024

Així actuen, i són detinguts, els grups organitzats que amenacen els habitatges buits d'Alacant

La Guàrdia Civil estima que cada any hi ha al voltant de dos o tres grups altament especialitzats a la província, que arriben a desvalijar 5 o 6 cases cada nit i en menys de 10 minuts es poden emportar fins a més de 100.000 euros d'un habitatge

Els robatoris d'habitatges a la província d'Alacant quasi van quadruplicar la mitjana nacional el 2023. A tot el país, de gener a desembre es cometien 84.446 delictes d'este tipus i al territori alacantí van pujar a 6.265. Es dóna la particularitat que a Espanya baixaven respecte a l'any precedent un 2,4%, però el focus sobri els domicilis alacantins es va incrementar un 4,9%.

“La província és un lloc força apetitós per als delinqüents que es dediquen al tema dels delictes patrimonials”, explica José Carlos Vega, tinent en cap de l'àrea de Delictes del Patrimoni de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial d'Alacant. L'elevada població flotant respecte a altres províncies, el tipus de turisme amb estàndards de vida alt “fan que este siga un lloc força propici per entrar a habitatges. Hi ha moltes segones vivendes de gent amb un alt poder adquisitiu”.

Només cal observar les dades del Balanç de Criminalitat publicats pel Ministeri de lInterior per detectar els llocs preferits pels grups organitzats per operar. Municipis com Xàbia, amb quasi 30.000 habitants i 333 robatoris a domicilis entre gener i desembre de 2023; Pilar de la Horadada (23.400 habitants i 214 robatoris) o Altea (amb 23.800 habitants i 170) són destinacions on les xifres són més elevades. També criden l'atenció, les xifres de Orihuela, amb 519 assalts de domicilis i 82.000 habitants o Torrevieja, amb 416 robatoris i una població empadronada de prop de 90.000 persones. Es contraposen a xifres com les de Alacant capital, on amb quasi 350.000 residents es van perpetrar 677 robatoris. O a Elx (238.000 habitants), on se'n van registrar 388 en els 12 mesos, 50 més que a Xàbia.

Les estadístiques posen en relleu l'activitat delictiva especialment en habitatges buits, moltes vegades en entorns disseminats. La Guàrdia Civil informava el novembre passat del cas més recent de desarticulació d'un grup organitzat, establert al Campello. Un grup d'Europa de l'Est, de Moldàvia, que es dedicava al robatori en habitatges que estaven buits i, sí, generalment acudien molt a zones de disseminats, de nuclis rurals a l'interior d'Alacant. També a Xàbia i Calp. Aprofitaven que en estes urbanitzacions, la meitat dels habitatges estaven sense ocupar, que els propietaris viuen a altres països oa altres províncies, i entraven i sostreien el que tinguessin. També realitzaven un control sobri els mateixos habitants. Tot això per tal d'evitar ser trobats al moment del robatori. Algunes vegades se'ls van poder trobar, però fugien en el moment que veien que hi havia presència policial o dels mateixos habitants”.

Treballen amb horari: 'De 19 a 1 hores, de dilluns a diumenge, i de vegades amb un dia de descans'

El tinent cap explica que cada any a la província hi pot haver dos o tres grups altament especialitzats. “Ara mateix precisament grups com a tal segur que n'hi ha algun, però no n'hi ha cap de tan significatiu com este que vam aturar l'any passat al novembre”. Cal ressaltar que l'índex d'aclariments i detencions a la província d'Alacant és alt. A força repetir els delictes cauen”.

Este grup en concret de l'operació Rodeve-Chernobog se'ls va imputar més de 100 robatoris. Els grups organitzats “estan perfectament estructurats”, “com a empreses”. Generalment estan compostos per grups de 5 o 0 persones i solen ser de procedència estrangera, majoritàriament d'Europa de l'Est, Llatinoamèrica, encara que és menys habitual, del Magrib,… Espanyols n'hi ha però el nivell d'especialització no és tan elevat. Som menys sofisticats”.

Se solen moure per diferents províncies. “En el nostre cas ens trobem que solen treballar per la zona interior i també la costa, a la província de València, Múrcia i Albacete”. La seua activitat està molt mesurada, tant en horaris, vestimenta i procediments molt reglamentats a cada grup. Delinquin de dilluns a diumenge, ” potser es prenen un dia a la setmana”, i “poden entrar a 5 o 6 cases cada nit. Surten de casa a les 7 de la vesprada, miren la zona on actuaran i després entren de cop esta mateixa nit. I a la 1 del matí estan a casa una altra vegada”, assevera fent una aproximació a les rutines.

Si els objectius requereixen més complexitat són cops concrets que preparen amb antelació, llavors és habitual col·locar balises de seguiment als vehicles dels habitants per assegurar-se que no hi són, però generalment treballen sense preparació prèvia de l'habitatge.

estes balises de seguiment permeten geolocalitzar el propietari i suposen una eina econòmica. De vegades, també en robatoris d'envergadura, arriben a col·locar càmeres a la via pública. També poden utilitzar inhibidors de freqüència.

Com treballen: 'En menys de 10 minuts miren tot el que s'hajan d'emportar i se l'emporten', 'no solen deixar coses'

Estes robatoris amb força es cometen d'una manera molt ràpida, assenyala el responsable de l'àrea de Delictes del Patrimoni a Alacant de la Benemèrita. “No estem parlant únicament de vivendes, en el cas dels caixers que també es va desarticular una banda dedicada a això. En menys de dos minuts robaven un caixer”.

En el cas dels habitatges passa el mateix. “Potser poden dedicar una mica més de temps per trobar caixes fortes o altres objectes que poden estar buscant però estan altament especialitzats. molts tenen preparació militar… És complicat que siguen capturats a l'hora de cometre el delicte”.

A l'abril de 2023, Diario de Alicante publicava el vídeo d?un robatori gravat al?interior d?un habitatge d?Altea. Els lladres en qüestió de minuts van localitzar la caixa forta, la van arrencar, la van obrir i se'n van anar”, segons relataven llavors fonts veïnals. Un minut, segons les imatges, on entraven fins a 4 persones, de complexió masculina, trepitjant els talons als amos, i amb gran estrèpit de l'alarma i cops per enderrocar la porta i extraure la caixa forta.

José Carlos Vega apunta que “10 minuts és l'oratge màxim que tenen de feina” dins una casa. Per arribar fins al vostre objectiu, se solen fer servir dos cotxes. Un d'ells opera com a “llançadora”. està buit i és el que mira quins domicilis són objectiu fàcil, perquè no tinguen mesures de seguretat, siguen de fàcil accés o es vegin deshabitats. Este mateix vehicle, un cop perpetrats els robatoris, també anirà d'avançada per obrir camí i avisar si hi ha algun obstacle o control policial que puga perillar l'il·lícit negoci.

Un segon cotxe serà on es traslladin les persones que cometran l'aplanament i el robatori. També transportarà els materials per accedir a les propietats així com els efectes sostrets. Per entrar als habitatges fan servir la força amb cisalles, martell, palanques o radials. Este segon cotxe, com a mesura de seguretat, el deixen “refredar” durant unes hores, queda estacionat a la zona que s'han marcat com a objectiu del botí d'esta jornada.

“Es poden emportar més de 100.000 euros i es poden emportar tot. No pensem que s'emportaran mobles però el que els interessa se l'emporten. Més de 5, 10 minut no tarden. Diria que 10 minuts és l'oratge màxim que tenen de feina”, afirma José Carlos Vega.

El més habitual és que no hi haja violència física, perquè este tipus de delictes aixeca més sospites policials, “són més cridaners”. Normalment, prefereixen els habitatges buits però de vegades hi ha el propietari a dins. En alguna ocasió, i de manera puntual segons el tinent en cap, han arribat a emprar substàncies somníferes psicotròpiques en gas o en pols per a víctimes que estan dormint i que no s'arriben a adonar del que passa. Este és un cas que passava el Divendres Sant, 7 d'abril del 2023, en una urbanització d'Altea i del que n'adonaven fonts veïnals Diario de Alicante.

El treball policial és 'molt intens' i '24/7′

El tinent descriu el treball de recerca contra el crim com "Molt intens, de moltes hores d'operatius al carrer, de molta habilitat també per intentar argumentar i portar a bon fi les investigacions de cara a la justícia i que després no caiguin".

Una tasca en què és essencial el treball d'equip i de coordinació tant a nivell intern com amb tres cossos de seguretat i l'administració judicial. “És una feina que és 24 / 7, nosaltres no tenim caps de setmana”. L'operatiu anteriorment esmentat, Rodeve-Chernobog, va tindre una durada d'un any i mig.

JC Vega, tinent en cap de l'àrea de Delictes del Patrimoni de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial d'Alacant

El procediment un cop es comet un delicte i s'alerta la Guàrdia Civil involucra nombrosos professionals. “El més normal és que es rebi esta cridada a la nostra central operativa, el COS (Centre Operatiu de Serveis) i una vegada que es rep esta cridada ja s'activa la patrulla”. Esta fa una primera valoració del delicte, del valor dels efectes robats, dels mitjans que han emprat i en funció d'esta valoració s'activen les diferents brigades.

“L'Equip de Policia Judicial que realitza la inspecció ocular, si la quantitat és elevada o si hi ha hagut violència o intimidació, ia la investigació l'assumeixen ells; sinó l'assumeixen les àrees de recerca dels llocs. I quan ja parlem de unitats de grups organitzats, gent altament organitzada, entra a treballar la Unitat Orgànica de Policia Judicial”.

Tot i que es tracta d'una feina que requereix temps de recerca i tramitacions judicials al final l'índex d'aclariment és alt. “Com cometen tants delictes en algun se solen equivocar”, sosté l'expert. Estes errors, que poden ser mínims, no passen desapercebuts pels professionals. A través de la inspecció ocular dels habitatges amb recollida d'ADN, restes d'empremtes, anàlisi de les càmeres de vigilància i altres instruments que no desvetllen acaben trobant els malfactors.

Si ens troben a casa, 'intentar mantindre la calma' i 'no resistir-nos ni emprar la violència'

Els períodes de vacances en què les cases estan buides és quan tradicionalment s'incrementen els robatoris. En el cas d'Alacant, que és una província destí, és a les zones d'interior on augmenten estes delictes la temporada festiva, encara que en realitat no s'arriben a multiplicar significativament, assenyala la mateixa font. La veritat és que la temporada preferida de robatoris en zones turístiques és precisament quan menys visitants hi ha. És a dir, durant una gran part de l'any.

Per dissuadir els lladres, especialment en estes habitatges buits, les recomanacions de la Guàrdia Civil són instal·lar sistemes de seguretat, com alarmes, panys de seguretat, també reixes. Per descomptat, mantindre les portes i finestres assegurades de lhabitatge, sobritot quan sestà fora, i no deixar objectes de valor a la vista a lexterior de la casa.

És molt recomanable mantindre la habitatge ben il·luminat per allò que ens podem ajudar d'un temporitzador i també sol·licitar a algú de confiança que reculli el correu perquè no s'acumuli en períodes llargs d'absència. El tinent cap assenyala també com a molt important no publicar a xarxes socials quan ix de vacances.

En cas que el robatori ens trobi a casa, llavors el consell és “no resistir-nos ni emprar la violència contra els atacants... Sobritot no enfrontar-nos. Intentar mantindre la calma perquè la situació passi sense que hi haja cap mena de lesió o agressió”.

La app Alertcops és una eina amb geolocalització, senzilla d'usar i àgil perquè tant víctimes com testimonis puguen avisar d'un delicte en procés i que pot ser una solució vital, clau per evitar danys.

https://twitter.com/guardiacivil/status/1772201767184511263