El president de govern Pedro Sánchez, el qual es va colar per la finestra de Congrés i es va tornar a asseure en el seu escó com si res hagués passat, després que dimitís com a secretari general de l'PSOE el 2016; ara, el 7 de gener va ser investit a la fi amb els suports del seu partit i nou més que són: Partit Socialista Obrer Espanyol, Unides Podem, Partit Nacionalista Basc, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol ha, Esquerra Republicana de Catalunya (abstenció), Bildu (abstenció). O siga, els seus socis d'aquella moció de censura: extrema esquerra, comunistes i separatistes, més Terol ja existeix. Que sumes 167 sís i 18 abstencions contra 165 nos. És el resultat més pírric de la democràcia, similar a el resultat de Felipe Gonzales de 1989 que guanyo també per 167 sís.
El 8 de gener, a la fi d'un drama i que no és més que el principi de la tragèdia que ve, o que no ve a sobri va prendre possessió del seu càrrec de president de govern al palau de la Zarzuela, en presència de el Cap de l' estat i en la figura constitucional de Rei Felip VI, perquè Espanya és una Monarquia parlamentària (1.3 de la Constitució). I com que és aconfessional va prometre el seu càrrec sense Bíblia ni crucifix, amb la fórmula oficial de: “Prometo, per la meva consciència i honor, complir amb les obligacions del càrrec de president del Govern, amb lleialtat al rei, i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat, així com mantindre en secret les deliberacions del Consell de Ministres”. De broma va dir Sánchez al Cap de l'Estat «Vuit mesos per a huit minuts» i el Monarca va contestar molt borbònic i oportunament, «Ha estat, rademane i sense dolor, el dolor ve després». Efectivament l'alegria de governar dura uns minuts, perquè els problemes, que són la sal de la vida com vaig dir en un dels meus articles, ve després, primer a l'hora de formar govern i després abans els conflictes que es presentaran a la Espanya social, econòmica i geopolítica i la tensió internacional actual entre els EUA i l'Iran a punt d'una nova guerra. Què farà amb les tropes destacades a l'Orient Mitjà, quan s'iniciï una guerra no desitjada? ¿Potser retirarà les tropes espanyoles de l'Iraq com va fer Zapatero?
El nou govern estaràs format per un equip de ministres / es turducken (Dinar de Nadal composta de gall dindi, ànec i pollastre) i d'altra Frankenstein (monstre format per retalls de cadàvers). Està previst que el ploraner de Pablo Iglesias serà vicepresident i el seu parea (és molt sentimental i plora al Congrés) diu que prefereix un a president de la república que a un monarquia parlamentari perquè, segons el Coletas, tindria més cohesió social -quan no és certes esta teoria política ?? - , a el menys a Espanya). També, es preveu que la seua parella Irene Montero siga ministra d'Igualtat, el que s'anomena nepotisme (per donar llocs de treball a familiars o amics, a part del mèrit per ocupar el càrrec, sinó la seua lleialtat o aliança) dos bons sous perquè els marquesos de Galapagar paguen la hipoteca de l'palauet. A això li mamo dic jo carrera allunyat de l'mundanal soroll i escorta de la Guàrdia Civil. Però la tasca més difícil que té Sánchez és fer callar a este demagògic personatge quan les coses es posi lletges, i calga prendre decisions dràstiques sobri Catalunya o Vascongadas o haja de eixir la Guàrdia Civil de Trànsit de Navarra com li ha demanat el PNB, que ni punxa ni curta a Navarra.
En fi, que Déu ens agafi confessats quan la setmana que ve Sánchez nom a el nou Executiu. Perquè de tots és sabuts que quan hi ha resacada és molt perillós nedar contra corrent, i en millor deixar-se porta a mar endins fins que arribi la calma. Ja sabem que es tracta d'un govern radical d'esquerra, però això no és excusa per perdre les fórmules protocol·làries per això, el Rei li ha insinuat a Sánchez: «Jo vull saber primer que ningú els noms dels nous ministres». I és lògic i raonable. A l'espera vam quedar.
En fi, que Déu ens agafi confessats quan la setmana que ve Sánchez nom a el nou Executiu. Perquè de tots és sabuts que quan hi ha resacada és molt perillós nedar contra corrent, i en millor deixar-se porta a mar endins fins que arribi la calma.
Ramon Palmerar.
