Dimecres passat 24 d'abril el president del Govern, Pedro Sánchez, va emetre a les seues xarxes socials un comunicat dirigit a la ciutadania expressant la seua incertesa al voltant de si ha de seguir com a cap de l'executiu durant més temps. A la seua carta, entre altres coses, va expressar que està patint “una operació d'assetjament i enderrocament per terra, mar i aire, per intentar fer-me defallir en l'àmbit polític i personal atacant la meva dona”.
El context de la publicació recent de Pedro Sánchez té l'origen en les investigacions i diligències prèvies que un jutjat de Madrid ha obert contra la seua dona, Begoña Gómez, davant la possibilitat que hagués comès un delicte de tràfic d'influències, aprofitant-se de la seua posició com a directora d'un màster a la Universitat Complutense de Madrid, i de corrupció als negocis ajudant suposadament al rescat d'Air Europa.
El president del Govern destaca a la carta que els contundents i continuats atacs per part de la ultradreta i sectors ultraconservadors han provocat que es replantegi de forma seriosa si de debò a ell ia la seua família li val la pena que segueixi en el lloc que ocupa, ja que, d'acord amb les seues paraules, “moltes vegades se'ns oblida que darrere dels polítics hi ha persones” i que “sóc un home profundament enamorat de la meva dona que viu amb impotència el fang que sobri ella escampen dia sí i dia també”. Però, més allà de tot això, quins són els possibles escenaris que es podrien donar a la política espanyola en cas que finalment sí que es produís la seua dimissió?
El primer que cal tindre en compte per analitzar la situació que ens pertoca és l'article 101 de la Constitució espanyola (CE), que estableix que "el Govern cessa després de la celebració d'eleccions generals, en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària previstos a la Constitució, o per dimissió o defunció del seu President". És a dir, en el cas que Pedro Sánchez decidís dimitir, també ho hauria de fer el seu Consell de Ministres en bloc d'acord amb allò estipulat a la Carta Magna. Això no vol dir, però, que s'haguessin de celebrar eleccions generals de forma obligatòria.
Un cop es fes oficial la dimissió de Pedro Sánchez s'iniciaria el procés d'investidura, mecanisme que estableix la Constitució per nomenar un nou president del Govern, situat a l'article 99 CE, i que desenvolupa cinc passos per fer-ho:
1. El Rei, amb la consulta prèvia amb els representants designats pels partits polítics amb representació parlamentària, proposa un candidat a la presidència del Govern.
2. El candidat proposat exposarà el seu programa polític al Congrés dels Diputats i sol·licitarà la confiança de la cambra.
3. En cas de tindre el suport de la majoria absoluta del Congrés (176 sís), el candidat serà nomenat nou president del Govern. En cas que esta primera votació no resulti reeixida, també pot ser nomenat cap de l'executiu en cas que, quaranta-huit hores després, el Congrés aprovés la seua proposta per majoria simple (més sí que no).
4. Si la confiança per a la investidura no s'atorgués, es repetiria el procés explicat als apartats anteriors.
5. Si transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d'investidura cap candidat no ha obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà ambdos Cambres (Congrés i Senat) i convocarà noves eleccions amb la ratificació del president del Congrés.
Este procés es podria seguir sense la necessitat que es convoquessin eleccions generals, perquè, encara que Pedro Sánchez dimitís i ho fes així també el seu Consell de Ministres, les Corts triades el juliol del 2023 gaudeixen de legitimitat fins al 2027, i podrien, segons els passos explicats, nomenar un nou president del Govern.
Tot i això, també hi ha la possibilitat que Pedro Sánchez, en dimitir, no advoqués per esta opció, sinó que també podria decidir, encara que no és el més probable a causa de la possible pèrdua de poder del seu partit, convocar noves eleccions segons la potestat que li atorga l'article 115.1 CE: “el President del Govern, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, i sota la seua exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució fixarà la data de les eleccions”, després de les quals les noves Corts triarien un nou president segons el procés d'investidura anteriorment explicat.
Això no obstant, en cas que l'opció triada fos esta última, Pedro Sánchez no podria dissoldre les Corts i convocar eleccions fins al 30 de maig, a causa de l'article 115.3 CE, que estableix que "no procedirà nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior". El 29 de maig del 2023 va ser el dia en què Pedro Sánchez va dissoldre les Corts per convocar les passades eleccions generals del 23 de juliol, després de les quals tornaria a erigir-se com a primer cap del Govern d'Espanya per quatre anys més.
Segons el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), la data de les eleccions haurà de situar-se entre el 54è i el 60è dia després de la dissolució de les Corts, per la qual cosa, si Pedro Sánchez acaba convocant eleccions generals, es preveu que es produiran el diumenge 28 de juliol de 2024.
En resum, els dos escenaris que provocarien que els espanyols haguessin d'assistir de nou a les urnes un any després de l'últim cop són, d'una banda, que seguint els passos establerts a l'article 99 CE no s'aconseguís el suport a cap candidat passats dos mesos després de la primera votació d'investidura, o, de l'altra, que el mateix Pedro Sánchez, utilitzant la potestat que li atorga l'article 115 CE, dissolgués les Corts i convoqués eleccions directament.
No obstant això, a banda d'estes dos escenaris, se'n podria donar un altre que no significaria exactament la seua dimissió per decisió pròpia, sinó que hauria de decidir-ho així el Congrés: la qüestió de confiança, situada als articles 112 i 114 CE. S'hi estableix que el president del Govern pot plantejar davant del Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobri el seu programa o sobri una declaració de política general per majoria simple, i si el Congrés negués esta confiança, este presentaria la seua dimissió al Rei, procedint-se a continuació a la designació d'un nou president segons el que estableix l'article 99 CE.
Arribats a este punt, només queda esperar que el president del Govern es dirigeixi dilluns que ve a tota la ciutadania comunicant la seua resposta. Fins aleshores, queda el dubte en l'aire de si seguirà l'esperit que el caracteritza i que bé es desenvolupa a la seua autobiografia, Manual de Resistència, o si optarà per fer un pas al costat i gaudir de la seua vida després de sospesar que, com ell diu, tot això no val la pena.
