El Congrés dels Diputats ha aprovat este dijous la Llei Celaà, la reforma educativa elaborada entre PSOE i Unides Podem. Esta ha tirat endavant pels pèls per 177 vots a favor (un més que la majoria absoluta) davant de 148 en contra i 17 abstencions. Ha obtingut el suport d'ERC, el PNB, Més País i Compromís. JxCat i Bildu s'han abstingut al costat del BNG, Nova Canàries i Teruel Existe. Han rebutjat la norma el PP, Vox, Ciudadanos, UPN, Coalició Canària, el PRC i Cup.
El dictamen que s'ha aprovat recull algunes de les esmenes aprovades les darreres setmanes i que han generat fortes crítiques entre l'oposició, com és el cas de la supressió de la referència al castellà com a llengua oficial de l'Estat a l'ensenyament, així com la consideració del castellà i les llengües cooficials com a llengües vehiculars. Davant d'això, el PP, Cs i Vox ja han anunciat que portaran esta Llei al Tribunal Constitucional (TC).
El text també inclou altres canvis com l'augment de places públiques a l'educació de 0 a 3 anys; l'oferta “prou” de places públiques; que l'assignatura de Religió no compti per a les notes mitges; la prohibició que els col·legis concertats segreguin per sexe; la cessió de sòl públic exclusivament a la construcció de centres de titularitat pública; la fixació de “l'excepcionalitat” de la repetició de curs; la inclusió duna quarta modalitat de batxillerat més general; o la derivació dalumnes de centres dEducació Especial a centres ordinaris en el termini de 10 anys.
El Castellà com a llengua vehicular
El debat s'ha centrat en l'esmena ja inclosa al text que suprimeix el caràcter vehicular del castellà a l'ensenyament, iniciativa que ha motivat les dures crítiques per part de l'oposició cap al Govern, a qui han acusat d'eliminar drets i donar ales' a l'independentisme. També ha estat un tema central l'educació concertada, amb la dreta defensant la pluralitat de la xarxa educativa i l'esquerra negant que la LOMLOE suposi un “atac” a este tipus d'ensenyament.
