Els turistes estrangers gasten menys a la Comunitat Valenciana que en altres regions turístiques espanyoles a pesar de tindre-ne una estada més perllongada, segons conclou l'Institut Nacional d'Estadística al còmput del 2023.
El desemborsament de les persones procedents d'altres països a la regió valenciana supera la mitjana espanyola (12.575 milions d'euros davant de 8.426 milions de mitjana estatal) però és lluny de Catalunya, amb 20.878 milions facturats el 2023, 66 % més i també on menys temps pernocten estes visitants de fora de les fronteres amb 5,6 dies davant dels 9,6 dies que passen a la Comunitat, que és la més gran de les sis Comunitats que registren majors ingressos. Catalunya, al capdavant; seguida de Canàries, que va ingressar 20.334 milions d'euros; Illes Balears (17.722 milions); Andalusia (15.362 milions) i Comunitat de Madrid (13.366).
Amb tot, el 2023 va portar increments a les pujades de preus a totes les comunitats i també descens de dies d'estada contractats, a excepció de la Madrid on s'allotgen els turistes estrangers 5,9 dies, un 4,1% més que el 2022.
Pel que fa a la despesa mitjana per turista, la regió valenciana és amb la catalana les dos amb menys euros invertits, 1.160€ i 1.199€ respectivament, si bé els veïns del nord van augmentar més estes ingressos respecte a l'any precedent amb un 4,51% davant del tímid 2,21% de la despesa per persona en la Comunitat, la que menys va créixer del top 6.
El mateix passa amb la despesa mitjana per persona i dia. A la Comunitat de Madrid cada persona es va gastar de mitjana al dia 289 euros; 207€ a Catalunya; 188€ a Illes Balears; 172€ i 152€ a Canàries i Andalusia, mentre que per a la Comunitat les xifres donen 124€ i també el percentatge més baix d'increment interanual.
Els hotelers valencians reclamen invertir en infraestructures i promoció
Encara ressona el ressò del Dia de la Costa Blanca a la primera jornada d'este FITUR, on es va posar de manifest l'increment de turistes progressius des de la pandèmia i es va parlar de 2023 com un any de records per a la província d'Alacant. Però també al mateix escenari on el president de la patronal hotelera de la Comunitat HOSBEC, Fede Fuster, si bé va aplaudir les xifres com a esforç i coordinació de tot un sector va deixar constància que la inflació havia fet efecte en la rendibilitat del parc allotjatiu, després d'una pujada moderada de preus.
“L'altre dia la Conselleria a FITUR va donar dades que costos d'un any a un altre havien pujat quasi un 22% i no obstant l'augment de preus als hotels en el millor dels casos estaven en 10 o un 11%. Hi ha hagut una part d'estes costos que hem pogut traslladar al preu, però no tots”, assenyala este divendres Fede Fuster a Diario de Alicante després de conèixer l'enquesta de despesa turística de població estrangera a Espanya l'any passat.
Fuster reconeix que som més competitius en preus i els que ens visiten poden permetre estar més dies però en el cas d'altres comunitats autònomes, “el seu punt de partida és més alt que el nostre. Estem per sota principalment per falta d'infraestructures. La realitat és que ací als principals punts turístics més potents no tenim ni estació d'ocell, ni tenim tren a l'aeroport, ni tenim palau de congressos ni tenim moltes altres coses que en estes comunitats sí que tenen i llavors ens falten moltes armes per poder competir en igualtat condicions”, explica.
Assenyala, a més, que el sector d'hoteleria ha realitzat “una feina molt ben feta”, especialment, des de la pandèmia. L‟increment de preu que s‟ha pogut aconseguir “ha estat a base d‟inversió; sobritot reconversió de la planta hotelera en els darrers anys a l'època de covid els valencians hem fet fora la resta. S'han transformat hotels, ampliat capacitats, categories” però trasllada una reflexió perquè afirmen no veure “que això s'acompanyi tant d'altres parts de la cadena de valor com que és la restauració que està avançant, però no al mateix ritme i, per descomptat, el que s'han quedat enrere és el comerç, s'ha quedat molt enrere”.
Les reclamacions dels hotelers juntament amb les inversions en infraestructures és la promoció per reforçar mercats ja consolidats, que funcionen, però també insistir en altres que despunten, com el mercat polonès i l'alemany, este últim “bastant fort en algunes zones de la màquina Marina Alta i una part de Marina Baixa”.
Hi ha expectatives, per altra banda, amb la connexió amb el mercat nord-americà però València serà “el trencagels” per a este mercat perquè “està molt ben posicionada” però allò important assenyala que és tindre connexió directa. Si bé, cal competir amb El Carib, que és una destinació directa i atractiva per a l'americà però es mostra positiu a aconseguir esta connexió amb la ciutat del Túria, donats els resultats tant a Mallorca com a les Canàries o Màlaga, que “tenen ràtios d'ocupació molt alts per sobri del 94% en tots els casos moltes vegades tenen dos i tres vols setmanals”.
També requereixen espais per a la celebració de grans esdeveniments musicals, esportius i congressual per trencar l'estacionalització, com passa estes dies de gener amb Benidorm Fest o el recent Campionat del Món de Ciclocross que també ha reunit a la capital turística de la Costa Blanca 20.000 persones, moltes procedents de nord i centre d'Europa, indica.
"Venim reclamant un palau, una mena de Wizink Center, per fer cerimònies, gales, concerts, este tipus d'esdeveniments. Necessitem infraestructures estratègiques”, igualment en esport on suggereix que la Vila Joiosa constitueix un enclavament neural per allotjar-hi un centre d'alt rendiment d'esport nàutic. “Està a prop d'este poliesportiu tan potent com és el de La Nucia, està molt ben enllaçat amb l'autovia, etcètera, i té platges que podrien albergar perfectament” esdeveniments. Així mateix, recorda que de vegades el reclam esportiu està consolidat, com el golf al Baix Segura, però una vegada més les connexions de transport públic són deficients, “està molt desconnectat”.
Resultats del conjunt de l'any 2023 a Espanya
El despesa total realitzat pels turistes no residents a Espanya durant l'any 2023 va ser de 108.662 milions d'euros, el que va suposar un Increment del 24,7% respecte al del 2022. Si es compara esta xifra amb el 2019, la despesa total va ser un 18,2% superior.
El país que més despesa va realitzar el 2023 va ser Regne Unit, amb 19.947 milions d'euros, un 16,3% més que el 2023.
El van seguir Alemanya (amb 12.978 milions i un augment del 12,6%) i França (amb 9.767 milions, un 19,7% més).
Els comunitats autònomes que van concentrar més despesa total el 2023 van ser Catalunya (amb 20.878 milions, un 26,7% més que el 2022), Canàries (amb 20.334 milions i un augment del 16,5%) i Illes Balears (amb 17.722 milions, un 16,4, 2022% més que el XNUMX).
