Els 81 centres centres penitenciaris dependents del Ministeri de l'Interior s'han donat cita a les 12 del matí per condemnar l'assassinat de Núria, una cuinera que era assassinada este dimecres al centre penitenciari de Mas d'Enric, a Tarragona, presumptament a les mans d'un reclús que col·laborava a la cuina i que es va valer d'un ganivet per acabar amb la seua vida i després suïcidar-se.
En Alacant Compliment, l'Hospital Psiquiàtric Penitenciari d'Alacant i el Centre Penitenciari d'Alacant II, a Villena, han guardat un minut de silenci, igual que companyes i companys funcionaris de presons espanyoles. Posen sobri la taula un fet que no els sorprèn que haja passat perquè reiteren que “es ve avisant des de fa temps ja” perquè la situació és que “manques quasi de mesures disciplinàries, de mesures legals, de mesures materials per poder mantindre esta seguretat”, sosté un portaveu del sindicat Tu Abandono Me Puede Matar (TAMPM).
També ho expressa de manera gràfica un portaveu d'ACAIP-UGT. “Quan un entra a treballar és habitual la frase de fins que no ens matin no passarà res, no arreglaran res. Aleshores per una banda l'acte és de suport a la família, de repúdia als fets tan greus que han passat a Tarragona. I per altra per reivindicar que això no pot tornar a passar. No hauria d'haver passat mai, però és que no pot tornar a passar”.
El luctuós succés ocorregut al centre penitenciari tarragoní ha caldejat encara més els ànims. A Catalunya “la gent ha explotat”, indica el portaveu d'ACAIP-UGT. Este divendres a primera hora i de manera espontània es tallaven els accessos a presons de Tarragona, Barcelona i Lleida. Els manifestants marcaven amb les mans marcades de roig la facena de vidre de la Conselleria de Justícia i protestaven al crit de “consellera assassina” i alhora demanaven tant la dimissió de Gemma Ubasart com la del secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó. Però és que "això podia haver passat a qualsevol centre d'Espanya, a qualsevol", afegeix el portaveu.
Des de TAMPM, l'interlocutor indica que el problema de fons és la gestió. “No té gaire sentit que estes interns que estan destinats al servei de cuina, que són elegits dins de la presó pel seu molt bon comportament, perquè revesteixen un perfil digne de poder treballar i de cobrar diners ia sobri en un lloc tan perillós com una cuina, aleshores sembla que no té gaire sentit comú que entre tots els interns que hi ha en una presó s'haja seleccionat per treballar a la cuina un intern que ja ha estat condemnat per matar una dona amb un ganivet”.
Les seues reivindicacions: Ser agents d'autoritat, més mesures de defensa, més recursos humans i formació
La família de funcionaris penitenciaris a Espanya ha fet pinya, està dolguda però també amb l'ànim soliviantat i estudien fins i tot noves accions de protesta perquè no els sorprèn que haja arribat a passar una tragèdia d'este calat. “Desgraciadament diàriament sí que ens coaccionen, sí que ens amenacen, sí que ens agredeixen”, manifesta des d'ACAIP-UGT.
"Esta mort treballant ha de ser el punt d'inflexió perquè les diferents administracions penitenciàries protegeixin, d'una vegada, el personal que treballa als centres penitenciaris i siguen garants de la salut i seguretat laboral dels seus treballadors”, mantenen en un comunicat conjunt els sindicats CSIF, ACAIP-UGT, CCOO i CIG .
La llista de reclamacions és extensa. Una de les més significatives és que se'ls concedeixi el reconeixement dagents de lautoritat. Este aspecte és el primer dels que enumeren tots dos portaveus consultats per este diari. “Nosaltres exercim autoritat pública, així ens ho exigeix la nostra llei orgànica, el nostre reglament i la institució a què pertanyem. No obstant això, no tenim reconeguda esta condició. Hem de treballar exercint esta autoritat però ells –els interns– saben que no ho som realment. Aleshores, t'ho has de guanyar dia a dia però no hi ha cap mesura extraordinària que a ells els impedeixi fer res. Saben que en la majoria dels casos els eixirà de franc”, afegeix des d'ACAIP-UGT.
Però el dia a dia denuncien faltances de recursos humans, materials de protecció i defensa així com formació. En matèria de Recursos Humans, juntament amb les més recents denúncies per falta de metges i personal d'infermeria exercint estes últims en alguns casos labors impròpies, sostenen que “calen molts funcionaris més” y apunten a ràtios de “1/100 -un funcionari per 100 interns- en molts mòduls residencials. Parle de -Alacant- Compliment particularment”.
“Quan un va desglossant s'adona que els que treballen a l'interior amb els interns cada dia estan repartits en guàrdies de 20,30 persones depenent del centre. A Villena són més, el centre és més gran, i et trobes que la ràtio és 100 interns, un funcionari. En un centre com Villena tampoc no és acceptable però tenen uns mitjans tècnics millors. A -Alacant- Compliment anem amb una clau i un bolígraf, el centre és molt antic, i és més problema”.
Els recursos materials de protecció és un altre assumpte llargament reclamat. Estes funcionaris són personal civil i utilitzen defenses de goma, i escuts d'intervenció amb casc que estan guardats i es treuen únicament quan es produeix un altercat. En estes casos, han d'acudir al magatzem, equipar-se, esperar reforços i actuar. La dinàmica habitual és que ho han d'autoritzar.
I, sumat a l'anterior, demanen més formació en seguretat però també en emergències. Alacant Compliment registrava dos incendis provocats per interns el diumenge, 25 de febrer, i el dilluns, 4 de març. Els cursos són de 20 hores, 20 persones per centre una vegada a l'any. Fem simulacres però no rebem una formació constant els grups assignats d'emergències per actuar en estes casos. No reben una formació fitada al que després hauran de fer. Això és fàcil que us oblideu. ací t'expliquen com posar-te un equip de respiració autònoma, però t'ho expliquen un cop cada any o cada dos”.
