Notícies d'Alacant i província

diumenge, 4 desembre 2022

Institucions penitenciàries: La societat invisible i enquistada

Presons fins al 145% d'ocupació a la Comunitat i 1,5 agressions diàries a funcionaris sense formació són algunes de les principals queixes sindicals

Les lectures i posicions del Ministeri de l'Interior i forces sindicals no poden estar més allunyades respecte a una societat latent i quasi paral·lela, les presons espanyoles. Una societat enquistada a les reivindicacions dels seus treballadors. El 24 de setembre és el dia de La Mercè, la patrona de reclusos i presons, però els sindicats assenyalen que «no hi ha res a celebrar».

- Publicitat -

Denuncien sobreocupació a les presons valencianes amb ¨quasi la meitat de cel·les doblegades¨ així com la dilatació del reconeixement com a agents d'autoritat en un context de ¨1,5 agressions diàries d'interns a funcionaris¨ sense mitjans ni formació apropiats per repel·lir-les. També manca de metges y psiquiatres, reflectit així mateix, en el cas de la Salut Mental, a l'últim informe del Defensor del Poble del maig passat. I fet i fet revelen que fins i tot es veuen forçats a actuar en incendis. Tot això amb dèficit de personal, manifesten. Només són alguns punts d'una llarga llista de demandes i queixes.

este divendres ACAIP-UGT i CSIF, dos dels sindicats majoritaris a les presons de la Comunitat, protestaven a l'acte per la festivitat de la Patrona a Picassent per les «promeses incomplertes» del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que fa quatre anys es comprometia a atendre estes reivindicacions. Tampoc assistien a l'esdeveniment els companys i companyes al recinte penitenciari de Villena. Des del sindicat El teu Abandonament Em Pot Matar (TAMPM) el sentiment és unànime.

Demografia de la població reclusa a la Comunitat Valenciana

- Publicitat -

Segons les darreres dades oficials, la població reclusa a la Comunitat valenciana és de 6.518 interns, sent València amb 2065 la que més presos acull. En total a Espanya n'hi ha 46.300. Els sindicats denuncien que, a excepció de Castelló II, totes les presons valencianes estan sobreocupades. La que més és Picassent al 145% de la capacitat operativa, assenyala ACAIP. Els centres de Alacant Compliment i Villena tenen una ocupació del 138%, indiquen. Una altra xifra. Villena, per exemple, té una capacitat nominal d'entorn de ¨723 reclusos i en estes moments n'hi ha 1050¨, diuen des de TAMPM. Este panorama ¨provoca un greu problema de seguretat i de classificació i separació interior dels interns, ja que esta es realitza atenent més criteris de capacitat¨, assenyalen fonts d'ACAIP. ¨Tenim interns en règims de vida que no són acords al seu perfil, cosa que augmenta la conflictivitat al centre¨.

Per entendre-ho millor ¨potser un multireincident al final acaba estant en un mòdul on hi ha interns que es dediquen a treballar o es dediquen a estudiar, i este intern desestabilitza la vida normal del mòdul. O al contrari, un intern que era un perfil que es podria dedicar a activitats, a treballar, a estudiar dins de la presó acaba en un mòdul on hi ha multireincidents¨. 

Les xifres estan molt distanciades de les presentades el mes d'abril passat pel ministre d'Interior que referia 73,4 interns per cada 100 places de mitjana nacional, la taxa més baixa dels països del nostre entorn i 9,1 punts per sota de la mitjana europea. Només Letònia i Lituània mostren xifres inferiors dins de la Unió Europea, segons el informe SPACE del Consell d'Europa sobre estadístiques penitenciàries. Des de Diario de Alicante hem demanat una valoració de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries desta i altres qüestions sense resposta de moment.

Des del Ministeri titllen el sistema penitenciari espanyol com referent internacional i el ministre Fernando Grande Marlaska indicava el passat abril que «des del 2011 el nombre d'interns a la presó ha baixat més d'un 21% fins a situar-se hui als 46.300″.

Les fonts sindicals anteriors sí que valoren el ball de xifres. L'estadística de l'Administració compta el nombre de presos que tenim ara mateix a nivell nacional i les places que hi ha disponibles, cosa que no compta és la quantitat de mòduls que hi ha tancats, perquè no hi ha personal per atendre'ls. Aleshores expliquen com si una presó estigués oberta al cent per cent quan potser està al 60%¨. 

Atenent les dades dels treballadors, a la Comunitat quasi la meitat de les cel·les estarien doblegades, no obstant això la Llei Orgànica General Penitenciària estableix el principi cel·lular, pel qual cada cel·la ha d'allotjar un sol intern, llevat de circumstàncies excepcionals. ¨Això no es compleix a cap presó¨, Manifesten.

Dèficit de plantilla: A Alacant Compliment supera el 35%

Les places de treball públic a les presons de la Comunitat valenciana són 2.791 i, segons dades d'ACAIP-UGT les vacants a les presons valencianes ascendeixen a 290, fet que suposa un dèficit de plantilla superior al 10%. València amb 130 i Castelló II amb 60 són les que més vacants presenten. Tot i això, relaten que esta dada no és real. La relació dels llocs de treball als centres penitenciaris ¨no està adaptada a les necessitats reals dels mateixos i als canvis que s'han produït en les darreres dècades, per la qual cosa està molt desfasada. De fet, en centres com Alacant Compliment, si es tenen en compte totes les necessitats necessitaria que s'ampliés esta relació de llocs en 91 treballadors, per la qual cosa estem parlant que el seu dèficit de personal real supera el 35%”.

Des de TAMPM confirmen que en els darrers anys han sortit convocatòries ¨grans de 900, de 1000, de 1200″ però indiquen que la ràtio de persones que cada any es jubilen, s'agafa excedències, baixes, moren, etc és més gran que la ràtio de places que surten ¨perquè a més ho tenim comptabilitzat¨. Denuncien que de mica en mica la relació de llocs de treball és menor. 

Una de les fonts consultades en una presó de la Comunitat recorda que fa no molts anys potser 7 o 8 anys a la guàrdia en què jo treballo érem 11 o 12 i ara la mitjana és de 8 o 9 per guàrdia de la categoria en què estic jo¨. En vigilància un mòdul normal pot tenir de 100 a 120 interns i per això hi ha un parell de funcionaris, explica. 

I afegeix que a això se suma una càrrega administrativa que ha anat augmentant. ¨Et impedeix en moltíssim temps del dia a estar fent el que hauries de fer, que era vigilar, dur a terme les tasques de seguretat, eixir fora, observar l'ambient, parlar-ne, què és el que suposadament és la funció de vigilància¨.

Amb l'afegit que ells en una cantonada de la sala d'estar del pati d'on siga, es graven intercanviant-se pastilles o fent qualsevol altra malifeta i això puja a les xarxes com va passar fa uns mesos a Galícia. Aleshores expedienten els funcionaris, perquè perquè no han vist esta situació, no es pot estar a 1000 llocs¨. 

A això sumen les seues reivindicacions per tenir-ne uns centres de treball aïllats, especialment en centres penitenciaris com Villena i Castelló II, que obliga a recórrer nombrosos quilòmetres cada dia i ¨s'ha exclòs als serveis perifèrics de la possibilitat de teletreball per a tasques administratives, al contrari de la resta de l¿administració¨. Tampoc no han aconseguit de moment una adequació d'horaris per a la plantilla el perfil del qual no permet el teletreball. 

Reconeixement dels funcionaris de presons com a agents d'autoritat, l'assignatura pendent

Imatge de funcionari de presons agredit a la presó de Villena

Cada dia es produeixen a Espanya 1,5 agressions a Espanya de reclusos a funcionaris ens informen des de sindicats. El passat octubre, el ministre Gran Marlaska anunciava l'arxisol·licitat reconeixement de condició d'agents d'autoritat al funcionariat de presons. Serà al marco de la Llei de cossos i forces de seguretat de l'Estat i s'aprovarà abans d'acabar la legislatura, avançava. Tot i això, el procés sembla dilatar-se, almenys des de fa més de quatre mesos en fase d'ampliació d'esmenes a l'articulat, un subterfugi legal, denuncien els sindicats, que no permet avançar a la fase següent. La seua por és que acabi la legislatura sense haver-se aprovat perquè esta patata calenta consideren que és un punt de desacord entre socis de Govern.

Mentrestant, la vida sembla estancada a les presons, assenyalen els seus treballadors, i transcendeixen successos esporàdics com esta agressió a una infermera, un pallissa a tres funcionaris o este presumpte intent d'assassinat, en este cas d'un intern a un altre. De vegades no passa una conflictivitat alta, com en esta ocasió que van forçar els panys de les cel·les per jugar al parxís ia les cartes. Però el nivell de agressivitat és elevat en alguns casos, relaten des de sindicats. A Menorca, recentment, ¨un intern es va parapetar a la cel·la i estava esperant que els funcionaris entressin perquè havia mullat el terra amb aigua i volia llençar el televisor encès quan els funcionaris entressin per intentar que s'electrocutessin. En Villena, a principis d'este mes un intern superconflictiu. És un primer grau, és a dir dels més perillosos, que a banda que provoca incidents regimentals cada setmana. Esta mateixa setmana fins i tot ha amenaçat tots els funcionaris. I els ha dit que ha trucat per telèfon perquè quan surtin de treballar hi haja gent seua esperant-los a la rotonda i seguint-los per poder-los agredir¨. 

 ¨Una agressió que no siga molt greu, ja que els surt pràcticament gratis¨, denuncien. ¨Per això és important això de ser agent de l'autoritat, perquè no és el mateix que et caigui una pena de multa o d'uns dies de presó, que et caigui una pena de dos anys. És força la diferència qualitativa, és força important i ells ho saben¨. 

Afegit a això, demanen una actualització dels mitjans coercitius per reduir els presos. Els mitjans amb què compten són porres de goma buides, un escut i un esprai que consideren lesiu per a qui l'empra, a introduir-se als ulls. Sol·liciten una pistola tàser.

¨En casos que un intern comença a destrossar la cel·la i cal entrar a la cel·la, és una cel·la molt estreta on només hi cap un darrere l'altre. L?únic mitjà que tenim és els escuts i la defensa de goma. I és un medi arcaic, perquè ara mateix tu, simplement amb una pistola tàser l'efecte que té, evita ni tan sols que calgui intervenir perquè en la majoria dels casos estem súper convençuts que no caldria ni disparar-la, sinó que l'intern es tiraria a terra i es deixaria emmanillar. I seria la manera més neta de resoldre una situació d'este tipus”.

Realment, el pitjor per a treballadors i treballadores és la manca de formació per reduir els presos. Reben una formació genèrica d'un mes en aprovar l'oposició i posteriorment cursos d'escasses hores sobre reducció i defensa personal. ¨Necessitem cursos pràctics sobre primers auxilis, sobre tècniques de defensa personal, sobre tècniques de reducció de persones¨. 

40% d'interns amb trastorns mentals a la Comunitat, quasi sense psiquiatres ni metges

permanent
Imatge: TAMPM Presons

El Informe de Drets Humans de Salut Mental a Presó a la Comunitat Valenciana 2018-2021, coordinat per l'associació Ambit proporciona algunes xifres. Un 65% de la població reclusa té problemes d'addicció i un 40% pateix un problema de salut mental, totes dos dades de l'Informe Rosep de 2015. Davant això denuncien que ¨no hi ha metges especialistes en psiquiatria, psicòlegs clínics ni psiquiatres¨.

El defensor del poble, Ángel Gabilondo, també detecta ¨deficiències en les condicions en què desenvolupa la seua feina el personal sanitari i persisteix la escassetat de psiquiatres i psicòlegs clínics¨ al seu informe anual 2021 de supervisió de llocs de llibertat a Espanya. Alerta del ¨excés de medicació d'alguns pacients i la necessitat general de millorar latenció mèdica dels interns¨. Fonts d'ACAIP indiquen que segons els càlculs un de cada tres reclusos té medicació psiquiàtrica. Ràtio superior a la Comunitat ja que Alacant alberga un dels dos hospitals psiquiàtrics penitenciaris.

En un país on s'està denunciant carència de professionals mèdics i infermeria, les presons semblen ser una destinació no desitjada per al col·lectiu, opinen els sindicats. La darrera llista de vacants de juny façalitada per ACAIP indica que falten 5 metges a Alacant Compliment i Villena, on a més estava sense cobrir la subdirecció mèdica; i 5 al Psiquiàtric Penitenciari d'Alacant. hi ha 3 vacants mèdiques a Castelló y 6 a Castelló II així com 17 a València. Al conjunt nacional falten més de la meitat de metges, un 58,25% i una xifra que ha pujat 10 punts des del 2021. ¨Estem parlant que tampoc no hi ha atenció primària, amb la qual cosa és difícil la detecció d'estes malalties mentals i sovint es detecten precisament quan han estat protagonistes d'un incident¨. 

¨La supervisió d'esta població (psiquiàtrica) està recaient en infermeria«, apunten des d?ACAIP. ¨I el que no podem fer és descarregar la feina d'uns professionals als altres. És a dir, els metges són metges. Els psiquiatres són siquiàtriques i les infermeres són infermers¨.

aquí entra en joc una altra figura, revela el sindicat TAMPM, la del ¨ordenança¨ o intern de confiança. «N'estan pendents, cobren un sou i fan una tasca extraordinària perquè és molt difícil bregar cada dia amb estes persones que de vegades estan regulades i de vegades estan desregulades i tenen brots. És una situació molt complicada, de manera que al final l'atenció dels malalts mentals es duu a terme pràcticament per interns de confiança, per les ordenances, perquè no hi ha psiquiatre, perquè no hi ha metges i perquè els infermers i infermeres no poden atendre més del que ja fan, que és moltíssim».

En termes generals, TAMPM uneix la veu a l'alerta que ¨la situació sanitària és un dels problemes més importants que hi ha ara mateix i el tema és que els metges se n'han anat anant d'aquí (…) i cap metge vol tornar¨. Esta situació aparentment enquistada està ¨sobrecarregant de competències i labors al col·lectiu d'infermers i auxiliars«. La solució que s'ha implantat és la contractació de metges privats per hores i la telemedicina. si bé, esta última no és ben rebuda per sindicats que manifesten que davant de lesions, autolesions, intoxicacions o altres quadres aguts, cal la presencialitat de la consulta.

Bombers improvisats amb soles foses pel foc

Un últim punt que els treballadors i les treballadores de presons no volen passar per alguna cosa el dia de la Patrona és la dels mitjans en cas d'incendis. ¨Nosaltres a banda de ser funcionaris de presons, de ser psicòlegs, etcètera, etcètera. També som bombers de manera improvisada. Som bombers perquè quan es genera un incendi a la cel·la, a les presons que la majoria el 90% de les ocasions, per no dir-te al 100 són generats pels propis interns (…) Hem d'apagar nosaltres el foc¨. 

Un treballador explica a Diario de Alicante que en una presó de la Comunitat ¨algun cap de serveis va trucar als bombers i el director li va recriminar esta actitud¨. 

Suposen que transcendeixi estes fets donen “molt mala premsa”. No obstant, sí que han transcendit successos com el novembre passat inici d´un foc i agressió al cap del Psiquiàtric de Fontcalent, un altre pres 6 dies abans que va cremar la cel·la a Villena, o fins i tot el mateix novembre negre de 2021 un altre intern es cremava al bonç també a Villena

Davant estes fets reclamen novament més formació. ¨De tant en tant la Secretaria dóna cursos sobre extinció d'incendis on t'ensenyen a posar-te la màscara, a apagar el foc, a fer servir l'extintor, etcètera, etcètera». Al seu parer són cursos d'unes escasses hores i amb escassa o nul·la càrrega pràctica.

Però a més, que se'ls doti d'equips. «Els instructors que donen estes cursos, que solen ser bombers, es queden al·lucinats perquè nosaltres apaguem els focs sense cap material de protecció, amb roba de cotó i en ocasió, et puc dir que a un company de la calor que hi havia dins de la cel·la se li van fondre les soles de les sabates perquè perquè no és material per fer este tipus d?activitat» . 

Des de TAMPM indiquen reafirmen que les presons estan construïdes amb material ignífug tal com diu lAdministració Pública. «El matalàs no cal, genera molt fum, però la roba dels interns sí que ho pren. I de fet fa poques setmanes, una companya en una presó andalusa va tenir cremades en un braç. No van ser importants, sortosament».

Davant esta perspectiva reclamen així mateix, plusos de perillositat y equiparació salarial amb altres cossos i forces de seguretat, una altra llarga reivindicació en què seguiran insistint.

Els fets que descriuen són unes pinzellades del que passa dins una societat poc coneguda, on hi ha històries, cares i noms propis tant d'interns com per part del personal. Però una societat que existeix i no és aliè al món darrere dels barrots. Com diuen des de TAMPM: ¨El que està dins, surt fora i afecta tothom¨.

CatalàEspañol