Les oposicions a fiscal ja advocat de l'Estat són dos de les més dures a què una persona recent graduada en Dret es pot enfrontar. Tanmateix, fora del món del dret moltes persones no tenen clara l'exacta distinció entre les funcions d'un càrrec i d'un altre. Dins del grau de classificació dels diferents tipus de funcionaris existents, tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat pertanyen al grup A1 de la funció pública en relació amb l'Administració de Justícia, és a dir, al grup més alt i de més rang, i , per això, també les que presenten més dificultat per entrar. Un cop dit això, quina és la diferència entre les funcions que exerceix un fiscal i un advocat de l'Estat?
A l'article 124 de la Constitució espanyola s'estableix que el ministeri fiscal té per missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei, d'ofici oa petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar-los davant la satisfacció de l'interès social. És a dir, un fiscal, en l'exercici de les funcions, té com a missió garantir que es compleixi la legalitat vigent i la defensa de l'interès públic.
Este precepte constitucional és desenvolupat a l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal en establir com a part de les seues competències la de vetllar pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i llibertats públiques amb totes les actuacions que exigeixi la seua defensa. Per exemple, i entre moltes altres competències, se li atribueix la missió d'intervenir en els processos civils que determini la llei quan estigua compromès l'interès social o quan puguen afectar persones menors, incapaços o desvalgudes mentre es proveeix dels mecanismes ordinaris de representació.
D'altra banda, també té la potestat d'intervenir en el procés penal, instant de l'autoritat judicial l'adopció de les mesures cautelars que siguen procedents i la pràctica de les diligències encaminades a aclarir els fets o instruir directament el procediment. Més tard veurem un exemple on podrem entendre tot allò que s'ha explicat de manera gràfica, però, aleshores, en què es diferencien les funcions d'un fiscal i d'un advocat de l'Estat?
Tal com s'estipula al Reial Decret 1012/2022, pel qual s'estableix l'estructura orgànica de la Advocacia General de l'Estat, es regula la inspecció dels serveis en el seu àmbit i es dicten normes sobri el seu personal, l'Advocacia General de l'Estat és l'òrgan administratiu que desenvolupa la funció d'assistència jurídica, consistent en l'assessorament i la representació i la defensa en judici, a la Administració General de l'Estat, els seus organismes autònoms, els òrgans constitucionals i, si escau ia través dels convenis oportuns, les comunitats autònomes, les corporacions locals i les restants entitats que integren el sector públic institucional.
Explicant-ho amb altres paraules, cal saber que l'Estat, igual que qualsevol empresa o institució de qualsevol índole, gaudeix de personalitat jurídica, és a dir, és també una entitat que està subjecta a drets i obligacions com qualsevol empresa o persona física. L'Estat també pot necessitar, com podria succeir a qualsevol corporació, la defensa dels seus interessos en judici o, per exemple, l'assessorament jurídic relatiu a un tema determinat. Com diu el seu nom, l'advocat de l'Estat és el professional del dret que s'encarrega de defensar, representar i assessorar jurídicament l'Estat, igual que l'advocat d'un particular o d'una empresa fa el mateix amb el client. L'advocat de l'Estat és el lletrat de la persona jurídica més gran que existeix, l'Estat, i sempre vetllarà pels seus interessos.
Un cop explicades les funcions de cadascun dels dos cossos jurídics, podríem traure la conclusió que un advocat de l'Estat, en l'exercici de les seues funcions, defensa i representa l'Estat, contràriament a la figura del fiscal, que allò que defensa i representa és la legalitat vigent i la cerca de l'interès públic i social. És a dir, si la Fiscalia entén que l'Estat, en l'exercici de les seues funcions, ha actuat en contra d'este interès públic, podrà anar perfectament contra l'Estat en judici, el qual serà defensat per un advocat de l'Estat. Òbviament, també poden anar a la mateixa direcció depenent del cas.
Per entendre totalment la diferència entre Fiscalia i Advocacia de l'Estat, vegem un exemple on totes dos intervenen en un assumpte jurídic, relatiu a un tema de rellevant transcendència i de recent actualitat: el procés. Mentre que la Fiscalia exercia la seua competència sostenint-se en el seu objectiu de defensar la legalitat vigent i, com s'estableix al seu estatut, de “vetllar pel respecte de les institucions constitucionals (…) amb totes les actuacions que exigeixi la seua defensa”, l'Advocacia de l'Estat ho feia en virtut de la defensa de l'Estat en ser subjecte passiu dels, en aquell moment investigats, delictes de
malversació de cabals públics i de desobediència, situats al Títol XIX del Llibre II del Codi Penal, dedicat als delictes contra l'Administració pública, la qual és defensada per l'Advocacia de l'Estat.
Més allà que l'acusació per part de la Fiscalia es va sostindre als delictes de rebel·lió (delicte contra la Constitució), i també, igual que l'Advocacia de l'Estat, de malversació de cabals públics i de desobediència, i més allà que finalment esta darrera institució acusés per sedició (delicte contra l'ordre públic, hui derogat) en comptes de per rebel·lió, el que volem donar a entendre en la redacció d'este article és la distinció entre les raons que sustentaven la participació de totes dos a l'hora d'intervenir en el procediment judicial dedicat a investigar i jutjar el conegut com a procés.
La sentència del procés es va fer pública el 14 d'octubre del 2019, condemnant la majoria de líders independentistes pels delictes de sedició, desobediència i malversació de cabals públics. Com ja se sap, després de les eleccions generals del juliol del 2023 el PSOE va negociar amb els principals partits independentistes l'aprovació d'una llei d'amnistia el terme temporal de la qual abastés, com s'estipula en la proposició de llei, des del 2012 fins al 2023, incloent-hi, amb alguns matisos, els fets esdevinguts durant este període relatius al procés independentista català.
Seguint amb un exemple relacionat, el desembre passat el Jutjat Penal Número 2 de Girona va suspendre de forma provisional un judici vinculat al procés en què es jutjava quatre homes pel tall de les vies de l'AVE a l'octubre del 2018, durant les protestes commemoratives del primer aniversari de l'1-O. Se'ls acusa, entre d'altres, per un delicte de desordres públics.
En este cas, l'Advocacia de l'Estat es va adherir a la defensa i va demanar també la suspensió del judici perquè considera que la possibilitat que es produís l'aprovació de la llei d'amnistia implicaria l'extinció de la responsabilitat dels acusats, apel·lant al cost innecessari que suposaria celebrar el judici per a lAdministració de Justícia i invocant el principi deconomia processal. Contràriament, la Fiscalia es va oposar a esta suspensió argumentant que es basava en una llei no vigent actualment, de tramitació possiblement llarga i d'àmbit d'aplicació incert en relació amb els fets investigats. El judici continuarà, només en el cas que fos necessari, el novembre del 2024.
A l'anterior exemple podem veure com cada cos jurídic s'enfoca, d'una manera o altra, en la raó de ser. La Fiscalia, buscant el compliment de la legalitat vigent, va optar perquè el judici seguís el seu curs, mentre que l'Advocacia de l'Estat, buscant evitar un perjudici econòmic i processal per a l'Administració Pública que esdevindria innecessari en el cas que finalment acabés aprovant la llei d'amnistia, advoca perquè sí que se suspengui de forma provisional.
Finalment, i una vegada explicada la diferència entre ambdós cossos jurídics, per poder ingressar-hi cal aprovar un sistema d'oposició lliure, que consisteix a:
- Carrera Fiscal i carrera Judicial: les oposicions a jutge ia fiscal al nostre país tenen el mateix programa, tenint l'aspirant a escollir, un cop haja aprovat, la plaça que vulgui sol·licitar entre les que restin una vegada haja arribat el seu torn. Consisteix en tres exercicis teòrics corresponents a un tipus test de cent preguntes, una exposició oral de cinc temes extrets a sort (un de Dret Constitucional i de la Unió Europea, dos de Dret Civil i dos de Dret Penal), i, finalment, una altra exposició oral de cinc temes extrets a sort (dos de Dret Processal Civil, un de Dret Processal Penal, un de Dret Mercantil i un de Dret Administratiu o Dret Laboral). En total, una persona que es vulgui presentar a l'oposició a jutge o fiscal s'haurà d'estudiar 328 temes.
- Cos d'advocats de l'Estat: és l'oposició més dura corresponent a l'Administració de Justícia. Consisteix en cinc exercicis: dos teòrics, un d'idiomes i dos pràctics. El primer teòric consisteix a exposar oralment dos temes de Dret Civil, un de Dret Hipotecari, dos de Dret Penal, un de Dret Mercantil i un de Dret del Treball. El segon teòric consisteix a exposar oralment un tema de Dret Constitucional, dos de Dret Administratiu, dos d'Hisenda Pública, un de Dret Internacional Públic i Comunitari Europeu i un de Dret Penal. El pas següent és l'examen d'idiomes, que es divideix en dos proves, una obligatòria i una altra de voluntària. Finalment, el primer pràctic consistirà a fer alguna actuació escrita en assumpte judicial en què siguen part l'Estat o les Entitats de Dret Públic vinculades o dependents de l'Administració General de l'Estat, i el segon pràctic consistirà a informar per escrit sobri algun assumpte jurídic en què estiga interessada l'Administració General de l'Estat o les seues Entitats de Dret Públic vinculades o dependents. En total, una persona que es vulgui presentar a l'oposició a Advocacia de l'Estat s'haurà d'estudiar 465 temes.
