Ximo Puig, president autonòmic, espera que el TSJ avali la seua petició de mantindre el toc de queda a la Comunitat, però de 00ha 06h. Una cosa que no pot fer sense el vistiplau de l'òrgan judicial.
A l'espera que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) es pronunciï, a la Comunitat Valenciana no sabem encara si continuarà havent toc de queda a les 3 províncies quan decaigui l'Estat d'Alarma, entre la nit de dissabte 8 de maig i la matinada de diumenge 9. És a dir, a les 00h.
Limitar un dret fonamental sense Estat d'Alarma és molt complicat
Ximo Puig busca l'autorització de l'TSJ per poder mantindre la limitació de mobilitat nocturna, ja que considera que és una manera d'evitar botellons, fiestes i reunions socials nocturnes tant en hostaleria com en àmbit privat. Però la realitat és que té difícil que li donin llum verda a esta mesura, ja que limita un dret fonamental i constitucional com és la llibertat de moviment. I sense Estat d'Alarma, és difícil que es sostingui des del punt de vista jurídic.
La màxima autoritat valenciana s'empara en la Llei de Salut Pública de 1986 que dicta en el seu primer article el següent: "A l'objecte de protegir la salut pública i prevenir la seua pèrdua o deteriorament, les autoritats sanitàries de les diferents administracions públiques podran, dins l'àmbit de les seues competències, adoptar les mesures previstes en la present Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d' urgència o necessitat "
Però hi ha raons sanitàries d'urgència o necessitat?
La realitat és que els informes favorables de taxa d'incidència baixa de contagis COVID a la Comunitat, la més baixa de tot Espanya, dificulta que el TSJ avali la petició de Puig de mantindre el toc de queda, mentre en altres comunitats amb nivells més alts no seguirà vigent.
Encara que a l'octubre de 2020 la Sala del Contenciós-Administratiu va avalar el toc de queda declarat per la Generalitat sense el paraigua de l'Estat d'Alarma, a l'entendre que existia "suficient cobertura substantiva per a l'adopció de mesures sanitàries limitadores de llibertats i drets fonamentals" , a dia d'hui la Comunitat té una incidència de 40 persones contagiades per cada 100.000 habitants, una xifra quasi 5 vegades inferior a la d'aquell mes, de manera que tot apunta que el TSJ va tombar la sol·licitud d'el President.
El professor de Dret Constitucional de la UA, José Ángel Camisón Yagüe, refereix "A el principi de proporcionalitat", bàsic en Dret, respecte a esta qüestió. Hi ha informes científics que evidencien que hi ha més risc de propagació de virus en horari nocturn?
L'expert recalca que "Per limitar un dret fonamental com és la llibertat de circulació ha d'haver una motivació clara i amb respatller científic, ja que els deures i obligacions dels ciutadans s'han d'interpretar de la forma més favorable a ells i menys restrictiva ". Per això dubta molt que el TSJ avali esta mesura hiperrestrictiva de drets fonamentals amb una taxa tan baixa d'incidència COVID.
Les fiscalies de País Basc i Balears contra el toc de queda
De fet, ja hi ha precedents en estes últims dies. al País Basc, el Govern vol també mantindre el toc de queda i fins i tot el confinament perimetral de l'autonomia, però la fiscalia s'ha oposat decretant el següent: “en base a allò exposat ia manera de conclusió, no es poden adoptar mesures limitadores de drets fonamentals dirigides a un conjunt indeterminat de persones a l'empara de la legislació sanitària vigent”. I en Illes Balears, els jutges han assenyalat que: "no procedeix autoritzar les mesures limitadores de la circulació de les persones en horari nocturn i tampoc les referents a les reunions i trobades familiars en espais privats, en no tindre cobertura legal”.
Podrà limitar reunions a les llars?
De fet, esta última qüestió, la de limitar les reunions familiars en llars, també suscita polèmica. Puig ha sol·licitat també la limitació a 10 persones en reunions socials tant en àmbit públic com privat. És a dir, a casa nostra tampoc podríem reunir-nos més de 10 persones, si el TSJ ho autoritza.
No obstant això, el professor de Dret Constitucional de la UA, considera que sense Estat d'Alarma no hi ha base legal que sostingui esta mesura en un domicili. "És més, fins ara ja ha estat difícil aplicar-la, ja que el domicili és inviolable tret que estiguas cometent un delicte penal ". I superar el nombre de persones, incomplint la normativa vigent és només una infracció administrativa.
