El l'any 2020 serà sempre recordat als llibres d'història com un dels més difícils i complicats del segle XXI, suposant per a tots un abans i un després a les nostres vides.
La arribada del Covid-19 va provocar una gran agitació en tots els aspectes de la vida quotidiana i en el panorama polític, econòmic, social i sanitari, provocant que Pedro Sánchez declarés el estat d'alarma a tot el territori nacional el 14 de març de 2020 a causa de l'incessant creixement del nombre de contagis al nostre país, situació que s'anava replicant a la majoria de països europeus i de la resta del món.
Encara que conforme s'acostava l'inici de l'estiu els casos s'anaven reduint gràcies en gran part als efectes del fort confinament que el govern va decretar per a tota la població durant quasi dos mesos, l'octubre del 2020 l'executiu socialista es va veure obligat a decretar una altra vegada l'estat d'alarma a causa de la gravetat de la situació sanitària que Espanya estava vivint durant aquells mesos i que encara duraria força més temps.
Més allà de tot el perjudici econòmic i social que l'arribada de la pandèmia va provocar al nostre país ia tot el planeta, també hi ha aspectes jurídics que es poden analitzar derivats d'aquella llarga etapa que hui ja considerem passada, sent el de més calibre el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) declarant com a inconstitucional els dos estats d'alarma que va aprovar el govern espanyol durant la pandèmia. Cal preguntar-se, per això, quines van ser les raons que es van esgrimir per a esta declaració i quins efectes provoca la decisió del més alt tribunal.
A l'article 116 de la Constitució espanyola (CE) es regulen els estats d'alarma, d'excepció i de lloc, la diferència dels quals és clau per entendre el problema que hui ens pertoca. La llei orgànica 4/1981 desenvolupa amb més profunditat la definició de cadascun, deixant clar els conceptes següents:
- Estat d'alarma: serà propici declarar-ho quan es produeixquen catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques, crisis sanitàries, paralització de serveis públics essencials per a la comunitat o situacions de desproveïment de productes de primera necessitat. En cas de ser aprovat, el govern podrà acordar mesures diverses com ara limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, requisar béns o establir prestacions personals obligatòries, intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques o tallers, i fins i tot limitar el ús de serveis o consum darticles de primera necessitat, entre altres situacions. Té una durada màxima de 15 dies, després dels quals haurà de ser aprovat novament pel Congrés dels Diputats.
- Estat d'excepció: podrà ser declarat “quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el funcionament normal de les institucions democràtiques, el dels serveis públics essencials per a la comunitat, o qualsevol altre aspecte de l'ordre públic, resultin tan greument alterats que el exercici de les potestats ordinàries fos insuficient per restablir-ho i mantindre-ho”.
A tindre de l'article 55 CE, durant la vigència de l'estat d'excepció es poden suspendre drets fonamentals com la llibertat i la seguretat, la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions, la llibertat deambulatòria, la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa, el dret de reunió pacífica, dret de vaga, etc. La durada màxima de l'estat d'excepció és de 30 dies, després dels quals, si escau, s'haurà de prorrogar al Congrés.
- Estat de setge: podrà ser declarat quan es produeixi o amenaci produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o la independència d'Espanya, la seua integritat territorial o l'ordenament constitucional, que no es puga resoldre per altres mitjans. Es podrà establir, a més de tot allò previst per als estats d'alarma i excepció, la suspensió temporal de les garanties jurídiques del detingut. En termes generals, està previst per a temps de guerra o insurreccions, i no es fixa un termini de durada determinat.
Obviament, sense la declaració d'algun dels tres estats explicats, el govern no tindria la potestat de fer cap de les mesures esmentades en atemptar majoritàriament contra els drets fonamentals dels ciutadans, i per això estes declaracions són precisades com una mesura d'urgent necessitat i prevista per a situacions excepcionals. Explicat tot això, és hora de passar al que va passar realment amb les dos declaracions de l'estat d'alarma al nostre país.
Després de l'aprovació del primer estat d'alarma de la pandèmia, que va transcórrer del 14 de març al 20 de juny de 2020, el grup parlamentari VOX va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra el Reial decret 463/2020, en què s'aprovava el mateix.
El recurs d'inconstitucionalitat, regulat al Títol IX CE, del Tribunal Constitucional, es pot presentar contra lleis i disposicions normatives amb força de llei, i estan legitimats per interposar-ho el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, els òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si és el cas, les seues assemblees.
En cas que el alt tribunal accepti el recurs i declari inconstitucional una llei o part desta, les normes afectades perden la seua validesa i són expulsades del sistema, amb les conseqüències respectives que més tard explicarem. Un cop dit això, el TC va estimar parcialment el recurs d'inconstitucionalitat contra el primer estat d'alarma de la pandèmia i en conseqüència va declarar nuls els apartats 1, 3 i 5 de l'article 7 del Reial decret 463/2020.
En la sentència 148/2021, el TC va entendre que tot el que disposen estes preceptes no era d'acord amb la Carta Magna, centrant-se en la seua argumentació en la diferència exacta entre l'estat d'alarma i l'estat d'excepció. L'alt tribunal esgrimeix que perquè totes les mesures aprovades al Reial Decret 463/2020 fossin acords a la Constitució el govern de Pedro Sánchez hauria d'haver aprovat un estat d'excepció, ja que “la suspensió de la vigència d'un dret fonamental concret ( …) resulta rellevant en este moment perquè l'article 55.1 CE preveu que només resulti possible als estats d'excepció i de lloc, de manera que el joc combinat dels articles 116 i 55.1 CE converteix en inconstitucional qualsevol exercici de tal poder extraordinari que es fes a l'ocasió de l'estat d'alarma. Això comporta que la limitació per defecte de la llibertat deambulatòria consignada a l'article 7 seria inconstitucional si, per comportar una cessació d'este dret fonamental, només es pogués adoptar mitjançant esta suspensió de vigència”.
Explicat amb altres paraules, el que vol dir el Tribunal Constitucional és que el que es va produir durant el primer estat d'alarma, en què es va decretar el confinament, va ser suspendre totalment un dret fonamental, com és el de la llibertat deambulatòria, i per fer esta acció no n'hi ha prou amb l'aprovació d'un estat d'alarma perquè, com hem vist, este permet només limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, però no d'una forma generalitzada i indiscriminada, és a dir, utilitzant la figura jurídica de l'estat d'alarma pots suspendre parcialment un dret fonamental, però no de manera completa, ja que caldria un estat d'excepció.
L'article 55.1 CE estableix que, entre d'altres, el dret fonamental recollit a l'article 19 CE (la llibertat deambulatòria) podrà ser suspès quan s'acordi la declaració de l'estat d'excepció o lloc. Per això, entenent el Tribunal Constitucional que el que es va produir no va ser una suspensió de la circulació o permanència de persones en hores i llocs determinats, que permet l'estat d'alarma, sinó que es va anul·lar el dret de manera total en qualsevol dels seus vessants , va procedir a declarar inconstitucional el que disposa respecte a esta part en el Reial Decret 463/2020.
Tenint en compte ara l'aprovació del segon estat d'alarma, el Reial decret 926/2020 va ser declarat no d'acord amb la Carta Magna en la sentència del TC 183/2021, davant d'un altre recurs d'inconstitucionalitat presentat pel grup parlamentari VOX. Dels múltiples articles que el tribunal va declarar inconstitucionals, podem destacar que la majoria tenien el denominador comú d'establir una llibertat per a les comunitats autònomes (CCAA), citades al decret com “autoritats competents delegades”, per poder decidir la seua línia dactuació comptant com a base larticle corresponent.
Per posar un exemple explicatiu, l'article 5.1 estableix que durant el període comprès entre les 23:00 i les 6:00 existiria el conegut com a toc de queda. Això no obstant, l'apartat 2 d'este article permet a cada comunitat autònoma variar l'inici i el final del toc de queda en una hora, ja siga per començar-ho abans o després.
Dit això, el que el Tribunal Constitucional ha declarat no d'acord amb la Constitució no és l'apartat 1 on s'estableix el toc de queda, sinó l'apartat 2 del mateix, on se li dóna el poder a les “autoritats competents delegades” per variar el que estableix este article 5.1. La raó que esgrimeix el TC es basa que, segons es dicta a la sentència, “l'apoderament a les autoritats competents delegades per disposar, segons s'ha recordat, d'àmplies facultats per determinar l'aplicació de les mesures previstes als arts. 5 a 8 de l'inicial Reial Decret 926/2020, sense cap restricció parlamentària, amb la facultat fins i tot de «modular» i «flexibilitzar» (…) l'aplicació de totes aquelles limitacions, és a dir, en rigor, la potestat de modificar per si mateix , en grau i amb abast no definits, allò establert a l'acord de pròrroga, són decisions que tan sols haurien hagut de correspondre a la pròpia Cambra”.
En altres paraules, el TC va veure amb bons ulls que amb la utilització del recurs jurídic de l‟estat d‟alarma es produís el toc de queda (que no restringeix totalment el dret fonamental de la llibertat deambulatòria sinó només en un període d'hores determinat, al contrari que en el primer estat d'alarma), però no va veure factible d'acord amb la Constitució el fet de donar-li la potestat a les CCAA de variar el que el Congrés havia aprovat anteriorment, perquè per tirar endavant un Reial-Decret cal que ho permeti la cambra baixa de les Corts, i no donant esta llibertat a cada autoritat competent delegada.
Per dir-ho així i per posar un exemple, si el País Valencià volia que el seu toc de queda comencés a les 22:00 en comptes de a les 23:00, ho hauria d'haver aprovat el Congrés, no podent este article 5.2 donar la llibertat a les CCAA per poder-ho fer. Igual va passar en els restants articles del Real-Decreto 926/2020 que van ser declarats inconstitucionals per part del Tribunal Constitucional.
Arribats a este punt hem pogut entendre per què van ser anul·lats sengles estats d'alarma, però és hora de preguntar-se quins efectes tenen a la vida pràctica estes declaracions del TC. En la primera sentència s'aclareix que sí que és factible revisar les possibles o ja imposades conseqüències que per a qualsevol ciutadà va tindre no complir amb l'acord als Reials-Decrets, però només «en el cas dels processos penals o contenciós administratius referents a un procediment sancionador en què, com a conseqüència de la nul·litat de la norma aplicada, resulti una reducció de la pena o de la sanció o una exclusió, exempció o limitació de la responsabilitat», d'acord amb el que disposa l'article 40.1 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).
A la segona sentència s'aclareix també que “esta declaració d'inconstitucionalitat i nul·litat no afecta per si sola, de manera directa, els actes i les disposicions dictats sobri la base d'estes regles durant la seua vigència. Això sense perjudici que esta afectació pogués, arribat el cas, ser apreciada pels òrgans judicials que estiguessin coneixent o arribessin encara a conèixer de pretensions sobri això, sempre conforme al que disposa la legislació general aplicable i al que estableix, específicament, el art. 40.1 LOTC”. De tot això en resulta l'exemple que va passar a Elx i que va provocar que el TS anul·lés la sentència ferma que va condemnar un acusat per un delicte de desobediència al trobar-se al carrer durant l'estat d'alarma sense causa legítima. A més, el govern va començar ja a la segona meitat de l'any 2021 a tornar els imports de les quasi milió i mig de multes que es van posar durant el primer estat d'alarma.
La declaració d'inconstitucionalitat dels dos estats d'alarma de la pandèmia haurà de servir com a ensenyament per, si en un futur és necessari, entendre quina de les tres eines jurídiques que dóna la Constitució al govern ia les Corts, com són l'estat d'alarma, d'excepció i de lloc, és ladequat en este moment.
