fbpx

Esperanza Meseguer: 'Hauríem de crear polítiques que afavoreixin l'educació a qualsevol lloc públic'

L'oriolana acaba de ser reconeguda com la millor docent d'Educació Infantil d'Espanya als Premis Educa.

la oriolana Esperança Meseguer Navarro és la millor docent d´Educació Infantil d´Espanya. Així ho reconeix la Fundació Abanca, que acaba d'atorgar el Premi Educa pels seus mèrits en la formació als més petits.

És natural de Orihuela però imparteix classe al CEIP La nostra Senyora de Loreto de Santiago de la Ribera (Múrcia). Als seus 45 anys, porta més d'una dècada dedicada a l'ensenyament dels nens entre 3 i 5 anys i segueix en continua formació com així atresoren els seus diferents màsters en pedagogia, educació emocional i neuroeducació.

Pregunta: La primera pregunta és clara, com fa classe la millor mestra d'Espanya? Com és el dia a dia a la seua aula?

Resposta: Tot i la denominació del títol, m'agradaria remarcar que no sóc la millor docent d'Espanya, ni de bon tros. Cada cop conec més docents compromesos que fan un treball fantàstic a Espanya. M'enorgulleix i sento la responsabilitat de representar-los gràcies a este premi que m'ha donat l'oportunitat de donar veu a les bones pràctiques educatives.

En el dia a dia de la meva aula hi sol haver una mica de tot. Hi ha pràctica, hi ha joc, hi ha talent, hi ha esforç, hi ha educació emocional, hi ha aprenentatge-servei, hi ha compromís, hi ha pensament positiu, hi ha mentalitat de creixement i hi ha feedback positiu, però sobretot molta neurociència cognitiva aplicada a l'aprenentatge, és a dir , l'ús de pràctiques neuroeducatives que parteix de l'evidència científica.

P: La vostra aula s'impregna d'un projecte anomenat 'Creixent de cor'...

R: Sí, no és més que el resultat de la meva formació professional i personal que mai no té fi. Creixent de cor posa el focus sobretot en la mentalitat de creixement de Carol Dweck. Este tipus de tendència educativa cerca desenvolupar una mentalitat de creixement que entén l'error com un esglaó cap a l'aprenentatge, les crítiques com una dada per a la millora, i les dificultats com un repte, davant d'una mentalitat fixa que considera que la intel·ligència és inamovible que ve de sèrie.

Conèixer la nostra plasticitat cerebral, les nostres capacitats, com es perceben i processen les emocions al nostre cervell i com influeixen en les nostres decisions és fonamental per conèixer-nos a nosaltres mateixos i establir les bases d'una bona autoestima.

P: Quines diríeu que són les qualitats que us han fet mereixedora d'este reconeixement?

R: Més que cap a mi, el reconeixement va enfocat cap a la meva feina, cap a la meva trajectòria professional i al meu compromís social. Al llarg de la meva carrera professional he gaudit d'uns quants reconeixements envers projectes o accions que han contribuït a millorar l'educació.

A més de la meva dilatada experiència professional tinc una gran inquietud acadèmica i sempre segueixo formant-me. M'agrada la tecnologia educativa, la literatura, la música i la neurociència cognitiva.

De les meves qualitats en destacaria la perseverança, el compromís, la creativitat i la capacitat d'escolta i d'empatia. Crec que el meu compromís amb la infància, la visió, la neurociència cognitiva aplicada a l'aprenentatge i l'educació emocional han pogut ser claus per a este reconeixement.

P: Expliqui'ns quants anys porta dedicada a la docència i què la va empènyer a esta professió perquè, crec, que també és òptic-optometrista…

R: En la docència en si mateixa, es podria dir que porto tota una vida. Recordo quan vaig començar l'institut, a les meves vacances d'estiu ja feia classes particulars a nens grans que jo, fins i tot em vaig treure la carrera d'Òptic-Optometrista fent classe d'espanyol als cambrers del restaurant xinès que hi havia sota el meu pis d'estudiant! .

Però realment el que em va aportar més confiança en este món de la docència ha estat el meu entorn familiar. Sóc filla i neboda de docents i recordo amb molt d'afecte les sobretaules familiars entorn de les reformes educatives i plans curriculars. Sempre ha estat un llenguatge molt familiar per a mi, potser per això em vaig voler desafiar a mi mateixa estudiant i exercint com a Òptic-Optometrista, durant molts anys, una altra de les meves passions que compagino amb moltes altres actuacions educatives, al Col·legi d'Òptic- Optometristes de la Comunitat Valenciana, concretament a la Vocalia de Visió i Aprenentatge.

P: Quina és la seua tasca en esta vocalia?

R: En esta vocalia treballem per donar visibilitat a l'òptic-optometrista i la seua tasca fonamental per detectar, rehabilitar i tractar ametropies visuals que presenten una gran comorbilitat amb dificultats en l'aprenentatge, especialment en el procés lector.

Actualment realitzem un escaperoom a les escoles de la Comunitat Valenciana on els nens i nenes han de superar diferents proves visuals per salvar el planeta de la ceguesa que ens aguaita.

I no tan lluny de la ficció, el considerable augment de la miopia a la infància com a conseqüència de l'excés de pantalles ens té molt preocupats a educadors i optometristes que hauríem de treballar junts per frenar esta nova pandèmia que se'ns ve a sobre.

Captar l'atenció dels nens i nenes és fonamental perquè es produeixi l'aprenentatge.

P: Entrant ja en matèria educativa, quins coneixements i habilitats considera essencials per als infants a l'etapa d'Infantil?

És essencial que el nen de l'etapa infantil comenci a descobrir-se a si mateix. Cal que a través del joc descobreixla multiplicitat de talents que amaga a dins. Cal oferir una safata de possibilitats estimulants que el nen i la nena vagi descobrint a través de la manipulació, l'experimentació i el joc guiat i lliure.

Els nens infantils necessiten conèixer les regles del joc que seran essencials per anar adquirint aprenentatges. Captar l'atenció dels nens i nenes és fonamental perquè es produeixi l'aprenentatge.

Destacaria les habilitats motrius tant gruixudes com fines que cada cop més, es veuen minvades per la nostra vida cada cop més sedentària i la manca de contacte amb la natura.

Altres competències que col·locaria en primer lloc serien les competències emocionals: autoconeixement, habilitats socials, autoestima, reconeixement d'emocions i optimisme. Una motxilla carregada amb estes habilitats assegura una bona supervivència i desenvolupament en el present i el futur.

Per acabar, és el moment en l'etapa d'infantil d'omplir-se d'amor envers la literatura i les ciències. Aconseguir transmetre esta esfera de respecte als llibres, així com al pensament crític és educar la infància en l'equilibri cap a la plenitud.

P: Quines habilitats considera que ha de tenir hui un bon mestre?

R: Sens dubte, ha de tenir flexibilitat cognitiva. Ser capaç de reinventar-se i obrir-se a una societat cada cop més tecnològica, sense límits ni prejudicis. Crec que la investigació científica ha de formar el currículum del docent. Ha de ser la guia que li aporti l'evidència de la feina així com desenvolupar la capacitat d'aportar a la societat ensenyant a fer coses bones i gaudint del procés.

Tenir la capacitat de créixer amb els nostres alumnes és una qualitat que defineix un bon docent.

P: S'educa els nens i les nenes en sintonia amb l'actualitat, o seguim entossudits en un sistema potser ja arcaic?

R: Més prompte jo diria que la bona educació hauria de desenvolupar certa asincronia amb l'actualitat, és determinats aspectes com el respecte a la diferència en un món on per estar en sintonia tots hem de portar la mateixa marca de mòbil, per posar-ne un exemple. Crec que hem de ser crítics amb l'actualitat sent capaços d'apreciar els grans avantatges que suposen els avenços que esta suposa, sent crític amb les relacions virtuals, amb l'excés de pantalles, amb la importància excessiva cap a l'aspecte físic, cap al consumisme…

«Ensenyar per aprovar un examen hui, és deixar passar el tren que condueix al teu destí»

Crec que no eduquem per anar contra corrent, ensenyem en un context aïllat de l'entorn social i familiar amb què després es troba el nen. Aquí és on hauríem de posar el focus tots polítics, docents, famílies, empreses… a remar junts. Crear polítiques que afavoreixin l'educació a casa, als carrers ia qualsevol lloc públic.

Sens dubte el sistema es troba ancorat en una manera d'ensenyar en què el docent coneix les respostes que fa al nen. Tot i això, quan canviem la mirada cap al creixement mutu docents i alumnes, la metodologia canvia donant pas a metodologies molts més actives, participatives, cooperatives i impregnades de tecnologia. Ensenyar per aprovar un examen hui és deixar passar el tren que condueix al teu destí.

Una pàgina web o una cuina que té més de deu anys, necessita una reforma urgent per actualitzar-se, però les nostres aules, la majoria, segueixen tenint la mateixa disposició que fa cent anys, per què no eduquem amb els espais?, quan sabem que un espai ambientat adequadament convida i afavoreix l'atenció cap a determinats aprenentatges.

Això implica que ens quedem estancats en metodologies del passat, ja que les aules en si no conviden ni el docent ni l'alumne a créixer amb estratègies més adaptades als nostres temps.

P: Grosso modo, què falta per millorar a l'Educació Infantil del nostre país?

Hi ha moltes escoles que fan un magnífic treball a l'etapa d'educació infantil, però en general encara ens queda molt camí per recórrer. No podem ficar els nens al mateix sac per la seua data de naixement. Crec que això ha de plantejar-se per grups d'interessos oferint-los determinats recursos que condueixin a un o altre objectiu en funció de les necessitats i els interessos.

D'altra banda, hem de bandejar l'extens mite de l'adquisició de la lectoescriptura als cinc anys. La immensa majoria de cervells no estan preparats a esta edat per començar el complex procés lector i això arrossega moltes dificultats de comprensió per un inadequat ensenyament als seus inicis.

Preparem les aules infantil com les aules de primària quan això hauria de ser just al contrari. El mobiliari ha d'estar al servei de l'aprenentatge i del desenvolupament evolutiu dels nens però això no passa a la majoria d'escoles infantils on ens trobem amb taules i cadires convidant el nen a asseure's i no a desenvolupar la seua motricitat que és tan important edat. Les taules i cadires no haurien de ser els elements principals d'una aula d'infantil hauríem de donar pas a espais que disposin de material accessible, flexible i amb un objectiu clar i específic i no qualsevol joguina.

Una aposta per la igualtat de gènere des de les primeres etapes és un requisit indispensable per a una societat equilibrada i equitativa.

La ciència forma part de la naturalesa de la infància. Els nens neixen amb esta capacitat dinteressar-se pel món. Testegen tot el que es troba al seu voltant i quan extreuen una qualitat de l'objecte per repetició, aïllen una variable i comproven de nou el seu comportament, això és per exemple quan un nen jugo amb unes construccions. Fa sonar les seues peces contra el terra, les encaixa, les desencaixa, les torna a encaixar i quan ja ha testejat com es comporten estes en este context, se li ocorre copejar amb una de les peces un vidre per observar el so i el seu comportament aïllant una variable. Això és el que fem els científics quan investiguem, per això un dels objectius principals de l'educació infantil hauria d'anar encaminat a no perdre esta gran motivació per la investigació i el coneixement científic.

Però sens dubte, la millora principal que el nostre país necessita és una millora de recursos.

Actualment treballo per a educació a l'exterior, a un programa de diplomàcia educativa del nostre Ministeri d'educació i formació professional i al Ministeri d'assumptes exteriors a l'ambaixada espanyola a Holanda i tinc l'oportunitat de conèixer moltes escoles d'este país així com les seues pràctiques. A més, he realitzat molts intercanvis educatius a diferents països per conèixer com s'hi treballa.

«Els docents espanyols fem grans coses amb pocs recursos»

Per tot això, he estat capaç de construir una idea fonamentada sobre l'educació al nostre país i veritablement crec que els docents espanyols fem grans coses amb tan pocs recursos.

És sens dubte una necessitat imperiosa que s'inverteixi al nostre país moltíssims més diners en educació i que s'inverteixi amb sentit. Que s'inverteixi en la reestructuració i la remodelació d'escoles al servei de l'aprenentatge, en recursos de tot tipus i especialment en recursos personals. Quan a la majoria de països per 23 alumnes hi ha un tutor i dos tècnics que donen suport a la planificació i desenvolupament de l'aula, a Espanya tenim un tutor que porta la càrrega de tota la gestió i dos suports que realment no saben quina és la seua funció perquè a la majoria de casos es troben substituint baixes en altres aules.

La planificació i la coordinació pedagògica és fonamental i la reestructuració de l'horari del professor perquè quan l'alumne arribi, tot estigua preparat i organitzat per començar el dia.

L'elecció i la formació dels equips directius majoritàriament és una tasca que també tenim pendent ja que s'ocupen més de la gestió del centre que de la pròpia gestió pedagògica i això és fonamental per seguir un criteri d'ensenyament comú.

Manca formació del professorat en conjunt, amb un acompanyament a l'aula que permeti construir mentre ens formem. El docent espanyol fa molts cursos de formació però en molts casos la formació no es veu reflectida en la construcció o transformació de l'aula per façalitar este treball o sistematitzar-lo, façalitant així les nostres tasques. Al final ens carreguem de treball i ens estressem convertint-se la figura del mestre en una de les professions més estressants, estrès que contagiem els nostres alumnes i que en molts casos, no afavoreix res que es produeixi l'aprenentatge.

P: És inevitable parlar de la pandèmia i com ha afectat l'Educació. De quina manera ha condicionat o condiciona la metodologia a les aules?

R: La pandèmia ha trontollat ​​els fonaments de la nostra educació i la de tots els països del món.

Ha generat una bretxa de desigualtat que si abans existia ara encara més. Ha empobrit culturalment més encara els contextos familiars més pobres i desatès la infància posant-la a l'últim lloc.

A Espanya iniciem les classes després de la tancada amb unes estrictes normes d'higiene, desinfecció, distància i màscares que, a diferència d'altres països, ens ha permès mantenir les aules obertes d'una escola que té com a objectiu fonamental compensar les desigualtats d'una societat.

«Ens hem d'adaptar a les noves situacions amb tecnologia, formació i ganes»

Tanquem parcs abans que bars, prohibim naturalesa a la infància abans que als gossos, els tapem boques i els demanem distància. La infància ha respost amb educació demostrant la bellesa de la naturalesa humana adaptant-se a tot. Crec que ara els devem el millor, oferint-los l'oportunitat de desenvolupar-se fins al màxim de les seues possibilitats, com així s'indica a la convenció dels drets dels nens i nenes a l'article 29 signat el 20 de novembre de 1989. Per això des de la meva associació Adopta un Mestre, donem suport a la iniciativa de Francisco Cid perquè el 2022 el Premi Princesa d'Astúries siga atorgat a la infància.

Crec que els devem el nostre compromís per adaptar-nos a les noves situacions amb tecnologia, formació i ganes.

La desinfecció, la manca de contacte, la distància i les màscares han dificultat molt la realització de moltes experiències educativa altres formes noves posant com a objectiu essencial del nostre país l'assistència als centres educatius i que hui estiguem parlant d'educació.

Així que és ara quan tots tenim l'oportunitat de millorar-la, posar el focus en allò important i crear un pacte educatiu que escolti els autèntics professionals de l'educació que som els que en el dia a dia fem genoll a l'aula per apropar i equilibrar les nostres mirades i posar-nos a la seua alçada.

CatalanSpanish