El alcalde de Finestrat, i home fort del PPCV en què s'exerceix com a secretari general alhora que diputat autonòmic, repassa els seus plans per a un dels municipis més singulars de la Comunitat on conviu una població procedent de 70 països. Coneix que la seua posició és privilegiada i no nega que “tindre una relació directa dins del partit amb ells -el Consell- li obri les portes més a Finestrat” però li avala una gestió en què llueix la capacitat de atracció d'empresa privada així com disposar de la “segona oferta d'allotjament turístic de la Comunitat”. I, tot i que compta entre els seus límits amb una reduïda i profitosa franja costanera, no vacil·la a posar-hi en dubte la regulació de la Bandera Blava fins i tot plantejar-se la seua futura adhesió.
Ha cedit dos parcel·les al Pla Viu de Generalitat amb la intenció de crear habitatge públic que destinarà a lloguer social; i està pendent que es formin els lots de terrenys municipals per a la licitació de la construcció. També està bolcat en la renovació del PGOU i enfoca el seu atractiu a la sostenibilitat. Juanfran Pérez Llorca explica que dirigeix un dels Ajuntaments més àgils en tramitació de llicències pel que dóna la benvinguda al nou Pla Simplifica del Consell però reconeix que ho estudiarà quan es presenti.
PREGUNTA.- Va ser un dels alcaldes més votats de la província d'Alacant el 2019 amb una gran majoria absoluta del 64%, que encara va superar el 2023 amb més d'un 73% dels vots. Quina és la recepta per aconseguir este nivell de confiança?
RESPOSTA.- Hi ha un culpable clar, que és el poble de Finestrat. Són ells els que han decidit això i jo estic més que agraït, perquè fins i tot en les qüestions personals a la meva trajectòria política ha estat determinant que tingui tant suport i tant suport dels finestratins, així que gratitud eterna a ells. Jo crec que l'èxit és intentar ser pròxim, no amagar-te i afrontar les coses quan vénen, perquè de vegades vénen coses dolentes, afrontar-les des de la tranquil·litat, intentar ser natural, que jo ho intento cada dia, i sobritot tindre molt diàleg i molta proximitat.
P.- Una activitat que ha reprès és la trobada presencial amb els veïns, precisament, per afavorir esta proximitat.
R.– Jo aprenc molt a cada reunió perquè hi ha qüestions que descobriixo aquell dia. Finestrat no és una gran ciutat. Fa uns dies vam enviar el certificat del padró i n'érem 11.947. Són 50 quilòmetres quadrats amb un terme súper disseminat on hi ha urbanitzacions, on hi ha parts del municipi que mai acabes de conèixer i sobritot que veïns et diguin que al carrer passa això ho aprens aquell dia; o t'expliquen “escolta, mira, ací hem detectat una problemàtica en esta nova urbanització que l'heu d'arreglar”.
estes reunions crec que han estat un dels encerts més grans que hem fet. No es tracta de lluir margalló perquè ací t'exposes al que et preguntin, sinó per conèixer millor el teu municipi.
P.- Com es dissenya un projecte que atengui les necessitats d'una població de la qual la meitat procedeix de 70 països?
R.– El 58% de la població ja és estrangera i, bé, es governa molt bé. He de reconèixer que fruit de l'hospitalitat que té la gent d'allà, la gent s'hi integra molt bé. Quan arriben les festes patronals, per exemple, veig moltíssimes Barraques que tenen gent estrangera que s'hi integra, que fa la paella, que tenim nens estrangers que juguen a la pilota valenciana. Tot això són reflexos que hi ha una adaptació molt bona i molt progressiva al municipi i això també façalita molt les coses a l'hora de traduir i ajudar.
Som el primer ajuntament d'Espanya que ha posat un sistema de traducció simultània de més de 90 idiomes amb un traductor que és una persona a través d'un aparell que ens contesta i que els podem ajudar en la celeritat de tots els tràmits administratius. Hi ha un departament que hem anomenat el RON, Residents d'Altres Nacionalitats, que durant molt de temps ha ajudat molt les persones que venien que venien d'un altre país a integrar-se millor perquè els hem acompanyat a fer traduccions a la Guàrdia Civil o al metge. S'hi ha fet un sistema d'ajuda molt important que afavoreix molt la integració.
La canalització del barranc de la Cala és el que em produeix més satisfacció.
P.- Esta singularitat precisament fa pensar en l'aplicació de la llei de Llibertat Educativa de la qual es critica que discrimina el valencià i, entre altres veus contràries, la Universitat de València i la Universitat d'Alacant afirmen que esta llengua es troba a situació de debilitat extrema. Vostè és diputat autonòmic però alhora governa un municipi singular, de parla tradicional valenciana però que integra residents amb diversitat de llengües vernacles, què aporta esta nova proposta de llei?
R.- Jo sempre explico el mateix. Quan vaig entrar d'alcalde ja teníem una població estrangera considerable i teníem els dos col·legis amb línia en valencià. Abans quan hi havia el tema de les línies, fa més de 8 anys, no hi havia cap problema. En canvi en estes darrers anys que ja estava la imposició lingüística que havia fet Compromís i el PSOE del valencià, he començat a tindre un problema que no havia adonat mai la localitat i és que hi hagués gent que recollís firmes per rebutjar l'ensenyament del valencià.
Jo crec que parlant del que parlàvem abans, és molt més important integrar a través de la promoció que no pas integrar a través de la imposició, perquè la imposició ja de per si és una paraula negativa que genera rebuig. Aleshores ara el que es pretén, jo crec que per exemple a municipis com el meu ajudarà molt és que la gent que ve aprengui també el valencià però des d'un punt de vista positiu d'integració i de promoció. I per això tots els joves que estudien i que vagen aprovant i superant les seues etapes aleshores tindran des de l'A2, el B1, el B2, el C1, que és una manera de fer atractiu que la gent, com el cas de Finestrat que ve de fora a viure i vol estudiar al nostre país, ja que vegi que també hi ha incentius per conèixer les nostres tradicions i en este cas la nostra llengua.
P.- Quines són les accions de què se sent més orgullós després de quasi 9 anys al capdavant de la gestió municipal?
R.– És difícil assenyalar un nom. Jo sí que tenia una cosa al cor que havia de resoldre que és que jo vaig ser regidor quan van morir uns residents del municipi per les riuades i per mi el més important que s'ha fet a Finestrat és acabar amb este problema. Li havia costat la vida a tres persones en dos moments diferenciats, puntuals, de riuades i es va fer este esforç, a més sense ajuda perquè la Confederació ens va deixar tirats.
Recordo quan vaig anar a parlar amb el Ministeri i ens va dir que no es podia fer i quan vaig anar a parlar amb la Generalitat aleshores, fa 8 anys, i em van dir que no es podia fer. Quan els vaig dir “jo tinc els diners per fer-ho, només vull l'autorització”, aleshores en una setmana em van tornar a trucar dient que era viable. Al final ho vam fer pagant-ho només els veïns de la localitat i pel que va costar, pel que ha suposat esta obra i pel que ha evitat per sempre és possiblement la canalització del barranc de la Cala el que em produeix més satisfacció.
I després ens ha permès transformar La Cala, que a La Cala no es podia gastar en ornamentació ni fer res perquè la riuada cada cop que plovia se l'emportava. Ara tenim una cala jo crec que amb molta millor qualitat i sobritot enfocada molt al turista, i una cala que com a destinació turística ja ens permet competir, a més amb bons resultats, quant a ocupació hotelera, etcètera, amb els pobles més importants de la Comunitat Valenciana.
Reconec que em plantejaré la bandera blava en el futur.
P.- Es dóna la circumstància que este any no opten a la Bandera Blava a la Cala per unes obris de manteniment de l'escullera i que frenaran la pèrdua de sorra.
R.– Havíem de fer obris. Ja ens havien tret alguna vegada la Bandera Blava i l'havíem recuperat. I començo a reflexionar sobri la Bandera Blava perquè quan ens donen una Bandera Blava sembla que no té mèrit, perquè totes les platges generalment opten i la tenen, però quan ens la treuen té molta repercussió i, generalment, quan et treuen la bandera blava és per qüestions administratives. No pas perquè hajas perdut qualitat de l'aigua o no perquè hajas perdut qualitat de la sorra o no perquè hajas perdut serveis. Simplement, de vegades, per qüestions administratives o per qüestions que no afecten un municipi com a tal. Per tant jo reconec que és un tema que em plantejaré en el futur.
Els ciutadans el que han de tindre clar és que tenen una platja amb moltíssima qualitat, qualitat del servei de socorrisme, la qualitat de la sorra,… Som una platja sense fums, que vam ser un dels primers municipis i no sé si el primer a limitar el fumar al recinte de la sorra. Es treballa molt i ens esforcem molt per tindre una de les millors platges de la costa mediterrània i és una pena que de vegades les decisions administratives que es prenen en un despatx posin en dubte la feina que fan moltíssimes persones durant tot l'any.
P.- S'alaba de la seua gestió haver sabut atraure i retindre empreses al municipi, en molts casos firmes internacionals. Quan va accedir a l'alcaldia, el 2015, el Bulevard Comercial albergava al voltant de 290 empreses i ara n'hi ha al voltant de 700. Quins avantatges ofereix Finestrat a les empreses i quins nous passos està fent l'Ajuntament per estimular l'activitat econòmica?
R.- La feina incansable d'uns funcionaris d'un ajuntament que van entendre des de la crisi de la bombolla immobiliària que hem de ser més rademans, que hem d'accelerar els tràmits, que havíem de ser pròxims, que havíem d'intentar atraure talent, atraure empreses perquè era molt important per al municipi per no tornar a passar el que havia passat quan va explotar la bombolla immobiliària.
Estudiarem el Pla Simplifica quan es presenti
P.- S'adherirà Finestrat el Pla Simplifica de la Generalitat Valenciana, que persegueix precisament agilitzar els tràmits?
R.– Estudiarem la llei quan es presenti. És cert que nosaltres en matèria urbanística anem molt bé i tenim una mitjana d'atorgament de llicències urbanístiques al voltant del mes, el mes i mig per a grans projectes, que això si ho comparem amb moltíssims municipis d'ací de la mateixa Comunitat no és res. Malauradament hi ha municipis que tarden sis, set mesos i que segurament veuran amb molt bons ulls laplicació deste Pla Simplifica. Però jo crec que hui l'oratge costa molts diners a l'inversor i costa molts diners a les persones i, per tant, crec que és una bona notícia per a tots els ajuntaments que la Generalitat Valenciana estigua treballant en una llei que sobritot redueixi terminis i que faça més comprensible la pròpia Administració de la Generalitat Valenciana.
P.- Un dels grans reptes de legislatura és implementar el PGOU. En quin punt es troba i com transformarà Finestrat?
R.– El Pla General que tinc al cap no és un pla general de requalificar, sinó de reordenar. Jo crec que Finestrat no necessita tindre molt més terra per edificar perquè tenim. Sí que és cert que hem de tindre una mica de més sòl al voltant del nucli històric i tradicional. A mi m'agradaria que les meves filles visquessin a Finestrat i hui dia ja no es poden edificar més edificis perquè no tenim espai. Aquí sí que se n'ha de generar algun. Però sobritot volem reordenar i volem que este Pla General serveixi perquè totes les urbanitzacions, cases de pagès, etcètera, tinguen tots els serveis que haurien de tindre. És cert que moltíssims anys enrere hi ha hagut construccions fora d'ordenació i això també s'ha de regularitzar. Per tant, jo enfoco més un futur Pla General d'Ordenació Urbana de Finestrat on es reorganitzi més que es requalifiqui.
P.- En quin punt està?
R.- Està en un punt que hem de tornar a començar perquè l'anterior Govern del Botànic ens va fer enrere el Pla General en un famós decret que crec que va incloure 43 municipis en un mateix decret. No tingueren la deferència d'enviar-nos un escrit a cadascú. Ens van revocar la tramitació del Pla General ia més de manera molt arbitrària i molt injusta perquè hi va haver municipis amb menys recorregut que el que teníem nosaltres i que van admetre a tràmit. Per tant, ara hem de començar des de zero. Evidentment a la feina que havíem realitzat i que l'equip redactor havia realitzat al seu dia ens valdrà i ho aprofitarem molt bé.
P.- Actuacions com la consolidació del talús i la il·luminació de la Penya, l'ascensor al Castell o l'anell verd es pot dir que van dirigides a abraçar la natura… Quines altres accions queden al davant?
R.– Més del 50% del nostre terme municipal té un grau de protecció i, en canvi, és un municipi en expansió, que està creixent. Per tant, el creixement és compatible amb el respecte al medi ambient i amb la sostenibilitat.
Estem intentant fer un anell verd que envolti sobritot el nucli històric tradicional. Hem concentrat l'edificació de la connexió que uneix el poble amb la platja i l'altre ho estem intentant salvaguardar i protegir. Però alhora fent obris, com les que apuntaves, que també ens permetran que la gent gaudeixi de l'entorn. Ja que tenim un lloc tan bonic i tan sostenible, com més de la meitat del nostre terreny municipal, ja que fer algunes obris molt importants que són sobritot enfocades a la sostenibilitat ia l'accessibilitat.
A aquells espais que ens permeti farem un carril bici que garanteixi la seguretat de les bicicletes i la dels vehicles
P.- Ha anunciat també la seua intenció d'augmentar carrils bici i, en este sentit, algun veí es queixava de conflictes entre vehicles i bicicletes a la trobada que va mantindre amb la població. Com aconseguiran esta integració atès que el traçat urbà en alguns punts del municipi la pot dificultar?
R.– Tenim un pla. És cert que a les noves urbanitzacions que s'han fet este pla està solucionat perquè hem pogut planificar este tema però hi ha altres qüestions com són tots els voltants del nucli històric i tradicional que és molt difícil posar carrils bici amb carrers tan estrets i empinats. No som un municipi fàcil per a un ciclista perquè tenim moltes costes, però sí que volem intentar millorar en alguns llocs que si es pot.
Per exemple, en un dels projectes que tenim de fons europeus és fer una via verda només per a vianants i bicicletes que una La Cala de Finestrat amb la zona comercial. Per això hem fet servir l'antiga llera del barranc que després de l'obra desviem i que ara ens han donat l'autorització per fer esta via verda. També millorarem l'accessibilitat per a vianants i ciclistes al voltant de la Penya de Finestrat. Conectarem millor la zona del poliesportiu i de la Penya, que és la foto més pictòrica i més emblemàtica que té la localitat, amb la Penya, les cases penjant. Per ací farem també una via de vianants i en aquells espais que ens permeti farem un carril bici que garanteixi la seguretat de les bicicletes i la seguretat dels vehicles.
Esperem que quan Habitatge faça el primer lot de terres -per a lloguer social- Finestrat siga un dels primers municipis
P.- Este model de ciutat amable i pròxima a una gran urbs com Benidorm és un reclam per establir la residència. Estan donant un fort impuls per ampliar les infraestructures educatives des de la construcció de la segona escoleta amb fons propis, ia una necessitat, i la projecció del segon institut i el tercer col·legi amb col·laboració de Generalitat. En el cas de l'habitatge públic, però, encara està per veure com respondrà Generalitat a la seua oferta de cessió de sòl per construir habitatges socials i façalitar l'accés als joves a un pis. Com està esta qüestió?
R.- Hem ofert dos parcel·les dotacionals d'ús social a la Secretaria Autonòmica d'Habitatge, dins de la Conselleria que porta la vicepresidenta Susana Camarero, on esperem que els pròxims dies, pròximes setmanes quan es faça el primer lot de sòls de característiques similars que també hi ha per la Comunitat perquè ja els inversors vulguen construir habitatges ja que Finestrat siga un dels primers municipis. Les parcel·les que hi ha són en una zona molt bona, molt enganxada a la zona comercial. Ja hi ha un parell dedificis de renda lliure construïts. La nostra idea és destinar-les al lloguer social, no cedir-ne la propietat.
La Conselleria està preparant un pack perquè una parcel·la que pugas construir 30 o 40 vivendes no és atractiva per a un inversor. El que estem intentant els municipis a través de la Generalitat és buscar paquets que permetin fer equis nombre d'habitatges i anar agrupant-nos a determinats municipis. Aleshores estes parcel·les seran vàlides, les utilitzarà la Generalitat Valenciana i ells ens informaran quan haguessin trobat l'inversor per desenvolupar-les. Mantinc contacte quasi constant amb este tema i les coses van molt bé.
P.- Han aconseguit per fi també pediatre per a la cala…
R.– Hem parlat amb el conseller de Sanitat i ens han atès i ens han regulat el pediatre que ens havien tret. Fixeu-vos si era incongruent. En un centre de salut podien anar els pares però els seus fills havien d'anar a un centre de salut a 6 quilòmetres, quan nosaltres el que demanàvem era molt senzill: Les targetes SIP que estiguen en este consultori, tant adults com menors, que vagen al mateix centre de salut. En el cas de Finestrat és que un pare i una mare d'una urbanització o de La Cala anaven al consultori mèdic de La Cala, però el seu fill s'havia de desplaçar al centre de salut del nucli històric i tradicional per portar el fill. Això no és una qüestió d'ideologia ni de partits. Això és una qüestió de sensatesa i sortosament s'ha solucionat.
P.- Precisament la falta de pediatres ha estat un dels problemes de l'Hospital de la Marina Baixa. El pla del Consell amb les macroàrees sanitàries és solucionar estes faltances de personal en alguns hospitals però els sindicats creuen que puga desincentivar el personal i que la gent haja de desplaçar-se a altres hospitals com podria ser si escau Sant Joan. Amb este nou pla de macroàrees sanitàries, tots els serveis estaran a l'hospital de la Marina Baixa o tocarà desplaçar-se a Sant Joan?
R.- Sí, hi han d'estar tots els serveis. El canvi que ha fet la Generalitat respecte a matèria sanitària és intentar garantir que tots els serveis es donin a tots els hospitals referència de cada comarca. El problema que hi ha a la Comunitat és que determinats llocs, especialment els que estan a l'extrem nord ia l'extrem sud, hi ha professionals que no els són tan interessants com quedar-se al nostre, com quedar-se a Sant Joan. Aleshores el que es busca és una mesura d'incentius perquè a hospitals
com el de Vinaròs o el de Orihuela també vagen estes professionals i si no van intentar garantir-ho a través d'una norma que tots estes serveis estiguen a tots els hospitals.
P.- Parlant del Consell, es va reunir amb la consellera dInfraestructures i va atendre la necessitat dincrementar el servei de transport, algun altre conseller a qui tingui pendent explicar el seu model de municipi?
R.- Tinc moltes idees, és clar, huit anys que no t'atenen llavors tens moltes coses per explicar i per dir però no negaré tampoc que tindre una relació directa dins del partit amb ells li obri les portes més a Finestrat. Si digués que això no serà, estaria mentint. Evidentment hi ha una relació personal important amb ells perquè formo part de l'estructura del partit i tinc moltes reunions amb ells, però sí que et podria dir que necessito tres o quatre coses de cada conseller. Estic esperant que tots passin per la localitat perquè a tots els demanaré alguna cosa com a bon alcalde que sóc.
P.- I en matèria esportiva, quina és la projecció perquè les cites d'envergadura estan cada cop més consolidades?
R.- En esports ja hem tingut una ajuda de Generalitat Valenciana per a la construcció del carrer de pilota i ara li enviaré un missatge al secretari autonòmic d'Esports dient-li que aniré a la fase 2 i que veuré si també hi ha una mica de ajuda per a la localitat. En matèria esportiva tenim molt per fer. Tenim l'enorme sort de tindre cada cop més joves esportistes ia més molt, molt premiats. Hem concedit el premi Carta Pobla als dos joves del Taekwondo que han estat campions d'Europa, ja tenim 10 o 12 campions d'Espanya, dos campions d'Europa, una jove que està en possibilitats d'anar als Jocs Olímpics i tot això sense instal·lacions . Estem dissenyant un pla d'instal·lacions esportives important. Espero que l'oferta hotelera, sobritot a la zona històrica ia l'entorn del Puig Campana, creixin
P.- Vosté procedeix de família d'empresaris del sector turístic a la Marina Baixa i governa la segona població en oferta allotjativa de la Comunitat (600 places hoteleres i 2.500 allotjaments), no li són alienes les inquietuds i objectius d'esta activitat econòmica. Quins reptes ha d'afrontar Finestrat i la Marina Baixa a curt i llarg termini en turisme?
R.- Estem en un moment molt dolç en matèria turística. És cert que la nostra comarca ja de per si és una gran destinació turística sobritot sota paraigua de Benidorm, que és possiblement la potència turística més important que tenim en este país, perquè ens ve molt bé estar a prop seu. És cert que nosaltres no només treballem el mercat britànic com està més centrat Benidorm. Estem cercant un turisme familiar, un turisme també molt relacionat amb el medi ambient. Jo espero que l'oferta hotelera sobritot a la zona històrica ia l'entorn del Puig Campana, a través de les declaracions d'interès turístic, creixin.
Tindrem un nou hotel ben prompte. Serà el primer hotel que estigua al Bulevard comercial de la localitat i la meva intenció és seguir ajudant esta inversió amb algunes obris importants que estem fent. Per exemple, la implantació de la fibra. Més del 50% del nostre terme municipal té fibra. És a dir, quasi totes les partides rurals ja tenen fibra, tots tenen banda ampla. Estem treballant en molts projectes de turisme intel·ligent, intentant buscar fons europeus i jo crec que els pròxims anys sí que serem capaços de, alhora que creix l'oferta privada, també de donar instal·lacions públiques de calat per a tot el sector turístic. De cara als pròxims fons europeus que ixcan, des de Finestrat no descartem unir-nos a algun municipi per plantejar algun projecte integral.
P.- I en termes globals, és partidari de repensar les estratègies comarcals? Tenim un escenari de sequera, una demanda creixent de mobilitat, del teixit econòmic, què considera que cal millorar?
R.- Quan un turista ve a quedar-se, ja no dic en un hotel de Finestrat, de la Vila Joiosa o en un hotel de Benidorm, acaba un dia gaudint de la nostra zona comercial o practicant el golf al nostre camp de golf o acaben gaudint la gastronomia, que afortunadament es pot gaudir a la nostra localitat ia les del voltant. Al final, sempre que marxes de viatge una setmaneta aprofites per conèixer molts racons de la zona on ets. Per tant, hem de tindre sinergies. Hem de treballar conjuntament i hem de buscar complementar-nos els uns als altres.
Jo crec que queda molt per fer en este tema però, bé, s'estan sembrant les llavors perquè això es puga dur a terme. Hi ha moltes qüestions que fem en comú. Ara, de cara als pròxims fons europeus que ixcan, des de Finestrat no descartem unir-nos a algun municipi per plantejar algun projecte integral que no només siga de la nostra localitat i del qual també es puguen nodrir altres localitats. La nostra aposta és la sostenibilitat i l'accessibilitat i sobri esta línia continuarem treballant. Intentarem també millorar senders, millorar rutes cicloturistes i per això volem col·laborar amb altres municipis de la comarca.
Preguntes per conèixer Juanfran Pérez Llorca
P.- Quines qualitats el defineixen millor?
R.- Crec que la proximitat
P.- Durant la seua trajectòria política ha anat assumint reptes més grans. El darrer com a secretari general del PPCV. Com considera que contribueix esta experiència en el seu exercici com a gestor públic?
R.- Sóc un defensor del municipalisme. Jo crec que per estar en política has d'haver estat regidor i fins i tot recomanaria, encara que a ningú no li agradi perdre, ser regidor a l'oposició. Jo vaig aprendre moltíssim sent regidor a l'oposició. Jo la primera vegada que em vaig presentar vaig perdre. I llavors vaig aprendre un munt, perquè primer no volia perdre més i després, reconeixeré sempre i no ho negaré mai, jo vaig aprendre d'un dels millors polítics que hem conegut que era l'alcalde socialista que tenia la localitat de Finestrat -José Miguel Llorca- . No vaig coincidir mai en determinats pensaments amb ell, però em va semblar un magnífic alcalde amb qui tinc una magnífica amistat, igual que amb el meu predecessor, Honorato Algado. Si ets municipalista els teus peus sempre són a terra i si has passat pel municipalisme sempre acabes sent un polític més pròxim.
L'orgull fa gana
P.- Quines virtuts valora més de les persones i quins defectes detesta més?
R.- La traïció i la mentira és el pitjor que porto. Jo admiro les persones que van de cara i que et diuen les coses com les pensen, em trec el barret amb elles. No suporto la traïció i no m'agrada la gent orgullosa i envejosa. Hi ha una frase que repeteixo a tot el meu equip ia tothom i és que l'orgull dóna gana, no serveix per a res més.
P.- El seu racó preferit de Finestrat per passejar i inspirar-se?
R.- Sóc un enamorat de la muntanya i jo, que m'encanta estar amb la gent, m'he adonat que necessito els meus minuts de soledat. Així que el meu racó preferit en estes moments en esta etapa de la meva vida, és el Puig Campana.
P.- Diuen de vostè que és un apassionat de…?
R.- Tinc un hobby que m'apassiona, que són els gossos. Jo tinc sis gossos, i perdre'm un dia de la setmana, que m'ho he posat com una norma, em dóna moltíssima felicitat. Sóc molt futboler també.
Juguem al 3-2-1…
Hem de fer una aposta molt important per alguna cosa cultural
P.- Quins 3 adjectius o conceptes descriuen el projecte que haurien de definir Finestrat a mitjà-llarg termini?
R.- L'hospitalitat per mi ha de ser que és un tret distintiu de la gent de Finestrat i això s'ha de mantindre. La sostenibilitat també, que siga municipi sostenible, i jo diria un lloc molt obert. ací a Finestrat hi cap tothom.
P.- Parlem de somnis, que potser poden ser reals: Quines dos aliances li agradaria forjar per a Finestrat?
R.- Una de les coses que tinc al cap, que traslladi l'altre dia just, al meu equip de Govern és que hem de fer una aposta molt important per alguna cosa cultural. És a dir, l'altre dia em vaig inspirar veient les notícies. Vaig veure que hi havia una càtedra de graffitis en una universitat de València i va acabar el telenotícies, em vaig posar a Google vaig aconseguir un telèfon i vaig trucar.
Vaig dir: jo crec que esta càtedra ha d'estar a Finestrat i que hem de començar a treballar un projecte on es puga conjugar allò clàssic i allò antic d'un municipi històric com el nostre i també amb una cosa moderna i atractiva. Ho vaig traslladar a la regidora de Cultura, que en això està molt més preparada, Nati Algado. I crec que ens hem posat en marxa ja amb això. I jo crec que en estes línies hem de treballar i, sobritot, un municipi que té tantes cultures diferents.
M'encantaria estar agermanats amb més municipis d'Europa. Estem agermanats amb dos pobles francesos perquè tenim una tradició d´immigrants a França molt important. El meu avi va néixer a França, per exemple, i hi ha una associació francòfona molt important de gent que es cognom Llorca, Lloret, Llinares, que els avis, besavis etcètera eren de Finestrat. Però a mi m'agradaria estar agermanat amb un poble italià, amb un poble anglès, amb un poble moldau, que tenim molts moldaus a la localitat, perquè per a mi seria súper important i enriquidor per a tota la gent jove.
P.- Què li agradaria que la gent recordés de vostè?
R.- Que els vaig atendre. Jo no vull ser un alcalde que em diguin esta alcalde va fer això, això em sembla un absurd, això seria orgull i l'orgull fa gana. Jo, la meva aspiració, i ho dic amb el cor a la mà, és que em segueixin tractant com m'han tractat fins ara i que em diguin bon dia i bona vesprada. Amb això em sentiré l´home més feliç del món.
