Elx ha retut homenatge a les víctimes il·licitanes de l'Holocaust amb la inauguració d'una escultura a l'anomenat Jardí de la Memòria del Cementiri Vell esta vesprada de divendres.
L'alcalde, Carlos González, juntament amb la secretària autonòmica de Qualitat Democràtica, Toñi Serna, han presidit l'emotiu acte acompanyats per les edils de Cultura i de Participació Ciutadana, Marga Antón i Puri Vives, respectivament, del director de la Càtedra Pedro Ibarra de la UMH, l'historiador Miguel Ors, membres de l'Equip de Govern, de la Corporació Municipal i nombrós públic que, així mateix, van escoltar el manifest de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) pel Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust llegit per estudiants de l'IES L'Asunción .
“Secundar el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust a Elx, 78 anys després, té ple sentit perquè serveix per honrar els dotze joves il·licitans víctimes del nazisme i perquè, actualment, el negacionisme és present a la societat i constitueix un greu risc per a la democràcia”, ha manifestat González, que ha prosseguit assenyalant que ha d'evitar normalitzar un odi que alimenta radicalitats i extremismes com els discursos racistes o xenòfobs.
"Actes com estes són importants perquè exalten el valor de la convivència i la tolerància, pilars bàsics de la nostra democràcia", ha afegit el responsable del Govern Local, expressant que són necessaris per rememorar "els moments més aberrants del passat i evitar que tornin a passar”.
'La immortalitat de la memòria'
A més de l'obra 'La immortalitat de la memòria' de l'escultor il·licità Antoni Pons, present a l'esdeveniment i qui ha precisat que el seu treball en acer simbolitzen barrots de cel·les representats per varetes verticals i baules de cadenes per elements corbs propis de situacions en captivitat , també es van descobrir els 'Taulells de la memòria', plaques ceràmiques amb els noms dels dotze il·licitans; una manera de rescatar el passat per posar cara a les víctimes, defensar els drets humans i els valors democràtics, i fomentar la cultura de la convivència en pau i llibertat.
Serna ha explicat que, des de la Generalitat Valenciana, es va posar en marxa el projecte de Memòria Democràtica per posar en valor i rescatar tot allò que tingui relació amb la nostra memòria històrica oblidada.
“No podem canviar els fets ocorreguts, però en podem parlar amb tranquil·litat i respecte; estem obligats, ja que no tindrem una societat en llibertat i amb valors democràtics si no ho fem”, ha dit la secretària autonòmica, que ha subratllat que la memòria històrica de cadascun de nosaltres conforma la memòria col·lectiva dels pobles.
“I en això treballem des de la Generalitat a conjunció amb instituts, investigadors, historiadors, la ciutadania i els ajuntaments", Ha agregat.
Per part seua Ors, després d'agrair que la petició de l'Associació de Professors d'Història María Teresa Vega i la Càtedra haja pres forma, ha precisat que dels dotze il·licitans víctimes de l'Holocaust, quatre supervivents i huit morts als camps nazis de concentració i extermini de Mauthausen i Gusen, se sap molt poc, que formen part dels 4.427 espanyols morts en ambdos instal·lacions i els noms de les quals van ser publicats al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'1 d'agost de 2019.
"Este és un acte de reparació moral, encara que siga quasi huitanta anys després", ha indicat, reafirmant que l'homenatge és "una manera que coneguem millor i que reflexionem sobri el nostre passat". En este sentit, ha recalcat que el Cementiri Vell “és el lloc més important de la memòria de la ciutat”.
"molts holocausts van edificar el gran Holocaust", ha assenyalat la regidora de Cultura, recordant que el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust va ser instaurat per l'ONU el novembre de 2005, en ser el 27 de gener l'aniversari de la alliberament del camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau en esta data com hui de 1945.
