El Defensor de el Poble (ef), Francisco Fernández Marugán, ha resolt no interposar recurs d'inconstitucionalitat contra el Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contindre la propagació d'infeccions causades pel SARS-COV-2 i la seua pròrroga.
La Institució, per preservar la neutralitat política que ha de caracteritzar la seua actuació, tradicionalment, s'absté d'interposar recurs davant del Tribunal Constitucional quan algun altre subjecte legitimat exercita esta acció.
El citat decret ja ha estat recorregut per un grup parlamentari. No obstant això, tenint en compte la connexió directa entre l'estat d'alarma i els drets fonamentals, el Defensor ha decidit pronunciar-se pel que fa a el fons d'esta norma, tal com va fer amb el decret pel qual es va declarar el primer estat d'alarma.
Des de l'aprovació d'este decret, la institució ha rebut 20 escrits sol·licitant la interposició de recurs davant l'Alt Tribunal. En ells, es demana un pronunciament sobri tres qüestions específiques de l'segon estat d'alarma.
Els sol·licitants qüestionen que la declaració de l‟estat d‟alarma puga ser prorrogada d‟una vegada per més de 15 dies; l'atribució de competències als presidents de les comunitats autònomes i la "concatenació" de l'estat d'alarma decretat en part de la Comunitat de Madrid entre el 9 i el 24 d'octubre i l'estat d'alarma decretat a tot el territori nacional el 25 de octubre.
Durada de la pròrroga
Pel que fa a la primera qüestió, Fernández Marugán sosté que la Constitució no diu res sobri la durada de la pròrroga i que correspon a al Congrés dels Diputats determinar la durada de la mateixa.
En la seua opinió, "pot optar, com va fer entre març i juny de 2020, per pròrrogues quinzenals. O bé per la pròrroga semestral decidida pel Congrés dels Diputats el 29 d'octubre, a la vista de la persistència i intensitat de la pandèmia i de les perspectives pessimistes a l'respecte que estes mesos, malauradament, no semblen desmentir ".
En este sentit, el Defensor ha reiterat la reflexió realitzada en el document "Actuacions davant la pandèmia de COVID-19" publicat el passat mes de desembre. "L'estat d'alarma, com a instrument constitucional, està previst per a situacions com l'actual i no pot rebutjar-se a priori la seua idoneïtat, sense perjudici que, com a situació limitadora de drets que és, exigeix un rigorós seguiment, de manera que es garanteixi el respecte als principis d'intervenció mínima, proporcionalitat, temporalitat, normalitat i responsabilitat ".
Fernández Marugán conclou que "en termes de respecte als drets fonamentals, no seria preocupant un estat d'alarma durador si l'extrema gravetat de les circumstàncies ho exigeix". En la seua opinió, "el greu seria que no s'atenguessin els esmentats principis".
Competències dels presidents de les comunitats autònomes
En relació a si és conforme a la Constitució atribuir competències, com autoritats, als presidents de les comunitats autònomes, cada un en el seu àmbit territorial, el Defensor considera que no hi ha res que ho impedeixi.
Fernández Marugán apunta que el decret és clar i en el seu article 2.1 assenyala que "als efectes de l'estat d'alarma, l'autoritat competent és el Govern de la Nació". No obstant això, el Defensor explica que el que passa és que, si en el primer estat d'alarma nacional van ser autoritats competents delegades quatre ministres de Govern, ara ho són dinou presidents de comunitats i ciutats autònomes (que ja havien assumit competències en l'anterior estat d'alarma nacional, durant l'anomenada «desescalada»).
En esta línia, assenyala que "no pot objectar-se, des d'una perspectiva constitucional, una decisió d'esta naturalesa, per raons tant operatives com coherents amb el nostre model d'Estat i amb la fase final de l'anterior alarma".
Estat d'alarma en part de la Comunitat de Madrid
Finalment, pel que fa a si és conforme a la Constitució la "concatenació" de l'estat d'alarma decretat en part de la Comunitat de Madrid entre el 9 i el 24 d'octubre de 2020 i l'estat d'alarma decretat en tot el territori nacional el 25 d'octubre, sense una pròrroga parlamentària específica per als municipis als quals havia afectat la primera quinzena d'alarma, el Defensor considera que sí que ho és.
En la seua resolució, Fernández Marugán justifica esta solució a la necessitat de donar cobertura jurídica "suficient, puntual i immediata" a l'adopció de mesures en la Comunitat de Madrid que ja s'estaven desenvolupant amb autorització judicial en altres comunitats en situació sanitària idèntica.
A més, tenint en compte l'Acte 308/2020 de Tribunal Superior de Justícia de Madrid que reclamava «vies jurídiques diferents per limitar, modular, restringir ... drets fonamentals ...», el Defensor considera que dota l'estat d'alarma declarat el 9 d'octubre a nou municipis d'esta comunitat de pressupostos i perfils propis que impedeixen entendre que hi haja «concatenació» amb el decretat a tot Espanya el 25 d'octubre.
Conclusió
En els últims mesos, Fernández Marugán s'ha pronunciat públicament sobri la relació entre estat d'alarma i drets fonamentals en tres ocasions: en la resolució en la qual es van resoldre les sol·licituds d'interposició de recurs contra el decret que establia el primer estat d'alarma; en la compareixença davant la Comissió Mixta Congrés-Senat de relacions amb el Defensor de el Poble el passat 26 de novembre; i en la publicació "Actuacions davant la pandèmia de COVID-19".
En estes pronunciaments, el Defensor conclou que les disposicions adoptades en el primer estat d'alarma, i també les dictades per les diverses autoritats en el període intermedi entre els dos estats d'alarma (entre juny i octubre de 2020), ho han estat en el marco de la Constitució, de la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i lloc, i de la legislació sanitària per a casos d'epidèmia.
