Mentre escolto la formidable gola de Enrico Caruso, Escric sobri els polítics de barra fixa, trasnuitant amb les seues targetes tòxiques i voluminosos sobris lacrats, per els indecorosos prostíbuls amb urnes i cues de clients que enalteixen als murris de guants bruts. És igual la cançó que interpretin, el públic seguirà aplaudint. Els polítics i les polítiques persistiran en la concitación mútua, bufant cargols i rotatives amb periodistes roms que van calcant com es massacren i es denuncien, emergint el tu més; i gràcies a això, s'assabenten dels mortals. I ací estan, mentre els afavoreixi el vent, o no.
Si els diners, com ells diuen, és una droga, com la cocaïna i l'heroïna, que causa estralls, delinqüència, misèria i presó, ¡PROHÍBANLO !, perquè el bé comú hui en dia, és més individual i insolidari que mai. La gent segueix nedant per un oceà de pus, mentre la "estrella de la mort" avança arran d'aigua ... i la política, sense vacuna possible que la posi remei i la sanegi de tanta bacteri necrófila- els efectes al·lèrgics en els votants Començen a manifestarse-, camina a les palpentes sobri la seua foscor i el seu naufragi.
ací, en este món de BAMBI, ELS MÉS PILLS “PILLAN”, els altres/es, orienten les seues mirades sense pupil·les cap al no-res; i se'ls queden les cares més blanques que “el cul de la dona de Lot” (James Joyce): "Visquin la moral i l'ètica! Visquin els nostres votants, perquè sense ells no haguéssim arribat al paradís "! - Ara sona Pagliacci i se m'encongeix el fetge: Caruso és total.
Sota per una ampolla de whisky al carrer i em topo amb la Democràcia en una cantonada de barri, està tirada per terra, amb una safata buida al seu costat. Feia olor com si no s'hagués dutxat en 40 anys. I em vaig posar a pensar, que en una democràcia autèntica la base ha de ser igual a l'altura, perquè com algú va dir-El petit príncep? -, "el futur no s'imagina, es construeix". Encara que també ens serveix un cercle, on tots els seus radis connecten amb el seu centre i amb cadascun dels seus punts equidistants, per rodar òptimament sense que cap es "torci". Això seria una democràcia centrífuga: no cal fiar-se ni de l'transeünt que camina per l'interior de les nostres vides.
Un sistema així traçat no pot fracassar, és com una teranyina on els "intrusos" a l'moure el mínim fil, queden atrapats / es per l'astuta ARANYA COL·LECTIVA. I si estes sistemes, on els controladors són controlats des d'una base circular o quadrada, no aconsegueixen convèncer les majories sofrents i vociferants, que han de mullar-se al menys fins als glutis, és que esta societat coquetona i global no serveix per a contribuir a l'benestar global de tots / es. És una espècie fallida i monopolítica.
Com indici que em sobra pàgina i whisky, em nu en este racó de llet -jo sí que em submergeixo fins a les crines-, per fer temps i pescar alguns versos amb este ham binari. A la fi i al el cap, com va dir BÉCQUER: "MORTAL, TOT MORTAL".