Corrupció SA i democràcia

Ni tan sols sabem comportar-nos com mamífers

518
democràcia Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

Mentre escolto la formidable gola de Enrico Caruso, Escric sobre els polítics de barra fixa, trasnuitant amb les seues targetes tòxiques i voluminosos sobres lacrats, per els indecorosos prostíbuls amb urnes i cues de clients que enalteixen als murris de guants bruts. És igual la cançó que interpretin, el públic seguirà aplaudint. Els polítics i les polítiques persistiran en la concitación mútua, bufant cargols i rotatives amb periodistes roms que van calcant com es massacren i es denuncien, emergint el tu més; i gràcies a això, s'assabenten dels mortals. I aquí estan, mentre els afavoreixi el vent, o no.

Si els diners, com ells diuen, és una droga, com la cocaïna i l'heroïna, que causa estralls, delinqüència, misèria i presó, ¡PROHÍBANLO !, perquè el bé comú hui en dia, és més individual i insolidari que mai. La gent segueix nedant per un oceà de pus, mentre la "estrella de la mort" avança arran d'aigua ... i la política, sense vacuna possible que la posi remei i la sanegi de tanta bacteri necrófila- els efectes al·lèrgics en els votants Començen a manifestarse-, camina a les palpentes sobre la seua foscor i el seu naufragi.

ací, en este mundo de BAMBI, LOS MÁS PILLOS “PILLAN”, los otros/as, orientan sus miradas sin pupilas hacia la nada; y se les quedan las caras más blancas que “el culo de la mujer de Lot” (James Joyce): "Visquin la moral i l'ètica! Visquin els nostres votants, perquè sense ells no haguéssim arribat al paradís "! - Ara sona Pagliacci i se m'encongeix el fetge: Caruso és total.

Sota per una ampolla de whisky al carrer i em topo amb la Democràcia en una cantonada de barri, està tirada per terra, amb una safata buida al seu costat. Feia olor com si no s'hagués dutxat en 40 anys. I em vaig posar a pensar, que en una democràcia autèntica la base ha de ser igual a l'altura, perquè com algú va dir-El petit príncep? -, "el futur no s'imagina, es construeix". Encara que també ens serveix un cercle, on tots els seus radis connecten amb el seu centre i amb cadascun dels seus punts equidistants, per rodar òptimament sense que cap es "torci". Això seria una democràcia centrífuga: no cal fiar-se ni de l'transeünt que camina per l'interior de les nostres vides.

Un sistema així traçat no pot fracassar, és com una teranyina on els "intrusos" a l'moure el mínim fil, queden atrapats / es per l'astuta ARANYA COL·LECTIVA. I si estes sistemes, on els controladors són controlats des d'una base circular o quadrada, no aconsegueixen convèncer les majories sofrents i vociferants, que han de mullar-se al menys fins als glutis, és que esta societat coquetona i global no serveix per a contribuir a l'benestar global de tots / es. És una espècie fallida i monopolítica.

Com indici que em sobra pàgina i whisky, em nu en este racó de llet -jo sí que em submergeixo fins a les crines-, per fer temps i pescar alguns versos amb este ham binari. A la fi i al el cap, com va dir BÉCQUER: "MORTAL, TOT MORTAL".