Els polítics / es mai han considerat les opinions i demandes de les majories de ciutadans / es de a peu- ni tan sols ens fan cas a les urnes-, però sí que han acatat les ordres de les minories ben instal·lades i acabalades, el poder omnipresent sobripassa tots els límits de qualsevol societat democràtica donada. Les paraules i discursos dels nostres polítics / es, van baixant com les aigües corrompudes per les canonades de l'congrés d'imputats, perdó, de diputats, cap als albellons, embrutant parcs, camps, platges, ciutats i països.
Podria escriure versos més bonics, en este temps de descompte que és la meva jubilació, però la meva vida ha estat tirada com una carta cap per avall ..., sé que perdré la partida, però jugaré dret mentre puga, no m'inclinaré ni davant déus ni davant reis, ni davant lacais enriquits il·legalment: per al fang, les meves empremtes, per al foc, el meu cos, aleshores només sóc una vida, més o menys, que denuncia com n'és de fart de poblar un ésser callat, com si fóssim culpables –que ho som-, de consentir les ensopegades d'estes lladres de coll blanc i dur com els seus caps. Els seus noms ja els saben. És la política un mitjà per arribar a un fi: enriquir-se amb els seus col·legues empresaris amb diners públics…?
Expulsen a una família sense recursos que s'ha quedat a l'atur -sepan que l'atur i la falta d'habitatge digne van en contra de ¿la nostra? Constitució-, endossen als avis i àvies, amb una pensió indigna, als fills / es i néts / es en edats de treballar, però que no han pogut accedir, ni tan sols a un treball escombraries a temps parcial ... On és la tan aventada recuperació econòmica que propala el senyor Rajoy prenent-se un cafè -que encara no sap el que costa, perquè no ho pagat? estes paraules, que semblen emanar de la seua boca ensutjada, com levitant per sobri d'un núvol de periodistes, seran ferrades en els tristos mitjans d'incomunicació que ens depara la història oficial d'hui, amb LLETRES DE MOTLLE: Què amaga el senyor Rajoy dins de la seua gavardina màgica: ¿gavines díscoles?
Cada dia sentim parlar sobri corrupció, però que poc s'actua sobri la mateixa. Necessitem lletrejar esta paraula contrària: DEMOCRÀCIA, una paraula seca que el defineix tot: GOVERN DEL POBLE, sobri els partits i "PARTIDES" D'DELINQÜENTS, que s'aprofiten d'una major "LLIBERTAT" només per engolfarse en assumptes crematístics on omplir els seus buits entranyes . Si hi hagués justícia, si als jutges els deixessin ser independents -que espero que ho siguen-, estes personatges truculents de tots dos sexes, pagarien a la presó TREBALLANT- ignoro si coneixen esta paraula- fins que liquidin l'últim cèntim públic robat als ciutadans i ciutadanes. Ja està bé que sempre ho pagui el roba gallines, el que no pot pagar el lloguer o la llum, el captaire, el borratxo ... i de vegades el poeta.
He de dir que també és corrupció política i sindical, el consentir els baixos salaris dels treballadors i la desigualtat salarial de les treballadores pel que fa als primers, en tots els àmbits laborals. Preocupar-se per l'increment de l'envelliment de la població, amb un 40% de joves ben preparats, a l'atur o emigrant, és una obscenitat política i econòmica d'una societat immadura, que necessita la democràcia com a assignatura bàsica i imprescindible des de primària fins a finalitzar la carrera ... Veurem!