fbpx

El calçat busca recuperar-se amb els fons europeus

AVECAL, en col·laboració amb la Conselleria, han presentat el projecte Re-Enfocar perquè el sector de l'calçat es recuperi i es reconverteixi.

La Comissió Europea va destinar una important quantitat de recursos econòmics per desenvolupar projectes basats en la investigació, les tecnologies, la sostenibilitat i en la creació de productes i serveis d'alt valor afegit en la indústria. Per tal de mostrar a les empreses de el sector de l'calçat cap a on han de destinar els seus esforços de R + D + I per poder rebre les ajudes europees, l'Associació Valenciana d'Empresaris de l'Calçat ha organitzat hui un seminari online.

En la trobada, l'project manager de Re-Enfocar, Alicia Olcina, ha explicat el projecte Re-Enfocar, impulsat per AVECAL en col·laboració amb la Conselleria d'Economia Sostenible, sectors productius, Comerç i Treball. Esta actuació neix amb l'objectiu d'aconseguir que el sector de l'calçat "s'activi i es converteixi en un sector més modern, amb productes més sostenibles i siga capaç de generar coneixement per atraure talent entre les noves generacions".

El projecte Re-Enfocar busca que la indústria de l'calçat de la Comunitat Valenciana resisteixi l'actual situació de crisi, es recuperi i es reconverteixi. Per a això, este pla d'actuació s'estructura en quatre blocs d'acció que se centren en els fons europeus, la cadena de valor, el consumidor i la sostenibilitat. Al webinar desenvolupat hui s'han donat a conèixer, entre les empreses de el sector assistents, els fons europeus existents als quals poden recórrer per executar nous projectes de desenvolupament i evolucionar així en l'escenari econòmic marcat per l'etapa postpandemia.

Olcina ha recordat a les empreses de el sector que han de "conèixer quins reptes està patint el calçat" per saber com han d'adaptar les seues estratègies i plantejar projectes, que estiguan alineats amb els objectius de la Comissió Europea. En este sentit, la consultora ha enumerat com a reptes principals de al sector la necessitat de disminuir la dependència de matèries primeres, reduir les despeses energètiques, obtenir un producte de més valor afegit, entendre a el nou consumidor i alinear-se amb els ODS per produir una sabata més sostenible.

Per a cada baula que conforma la cadena de valor de l'calçat, s'han proposat una sèrie de mesures que les empreses poden aplicar per alinear-se amb els fons europeus i optar a estees ajudes. En concret, s'ha parlat d'afavorir la implementació de tècniques d'ecodisseny per reduir l'impacte mediambiental de el model de producció actual.

Per a això, s'ha plantejat la possibilitat de reduir el nombre de materials i components de la sabata, seleccionar materials més respectuosos mediambientalment, establir un procés productiu que generi menys contaminació i substituir els adhesius amb dissolvents orgànics per altres de base aquosa.

Un altre dels reptes fonamentals, en els quals la indústria de l'calçat ha de treballar, és la utilització de matèries primeres amb propietats sostenibles certificades, la incorporació de materials reciclats, la compra de matèries a proveïdors locals, la compra de materials en quantitats adequades per reduir excedents i la realització d'un emmagatzematge de matèries òptim per evitar la seua desaprofitament.

En matèria de producció, el calçat també ha de donar nous passos. Sobre esta qüestió, Olcina ha apuntat que és convenient reduir el consum energètic, el consum d'aigua, establir una adequada gestió i etiquetatge dels residus generats, així com conscienciar sobre l'escassetat de recursos ambientals als agents de la cadena de valor de la organització.

En relació amb els envasos, es recomana tractar d'utilitzar embalatges fabricats amb materials sostenibles, indicar quines altres formes d'aprofitament té l'embalatge per evitar la seua eliminació com rebuig, reduir el volum i pes de l'embalatge a l'màxim, i evitar l'ús dels envasos de plàstic de primer ús.

Entre els reptes pendents que afecten l'àrea de transport i distribució, Olcina ha insistit que el sector ha d'intentar "utilitzar sistemes de distribució compartits o el transport de matèries o distribució del producte final mitjançant vehicles de model actualitzat, Euro4". Així mateix, també ha recordat la possibilitat d'utilitzar vehicles sostenibles com elèctrics o híbrids a nivell corporatiu, d'apostar per les compres locals o de proximitat, i de fomentar l'ús de transport públic o compartir vehicle entre empleats de l'empresa.

En l'àmbit més enfocat a la venda, S'ha aconsellat que les empreses de l'calçat intentin proveir a el producte final d'etiquetatge informatiu sobre la forma d'ús de l'calçat per augmentar la seua vida útil, les propietats de sostenibilitat i la procedència dels materials. A més, s'ha aprofundit en la necessitat de transmetre a l'consumidor els conceptes de fiabilitat i transparència sobre les característiques del producte mitjançant certificacions, així com d'informar sobre els beneficis de la compra sostenible.

Com a últim repte que ha d'afrontar el calçat s'ha parlat de la fi de vida del producte. Per endinsar-se en esta línia de treball, s'ha de traslladar informació a l'consumidor sobre com ha de rebutjar el producte, establir punts de recollida de calçat específic per a la seua conversió en noves matèries primeres o generar una segona vida per al residu de l'calçat proconsumidor.

El seminari en línia ha conclòs amb un breu repàs sobre sis ajudes europees específiques, a les quals les empreses de sector poden optar. En concret, s'ha parlat d'ajudes orientades a solucions innovadores d'IA, dades i robòtica per a l'optimització de recursos; ajudes per a innovacions d'alt impacte a través de la creació de noves empreses i pimes; ajudes per accelerar el desenvolupament de projectes d'exploració de matèries primeres; ajudes per a generar major sostenibilitat competitiva de les pimes mitjançant tecnologies avançades; ajudes per a proporcionar eines digitals innovadors; i ajudes per a façalitar la transició cap a una economia sostenible i circular.

articles relacionats

CatalanSpanish