````

Notícies d'Alacant i província

dimecres, 1 maig 2024

Bravo alerta del risc de desaparició de les oficines d'atenció a les víctimes de violència de gènere

La consellera de Justícia ha apel·lat a les dones que es qüestionin quin tipus de polítiques farà un partit el líder nacional del qual justifica la violència 'per un divorci dur' en referència a les declaracions de Feijoo respecte a la condemna del membre de Vox i aspirant al Congrés, Carlos Flores

"Les oficines de denúncia i assistència a les víctimes de violència de gènere de la Comunitat Valenciana podrien estar en perill”, si finalment, a més de quedar la conselleria de Justícia en mans de Vox les eleccions del 23J donessin el triomf al PP. 

Així ho ha explicat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, en la visita a un d'estes centres a Castelló, quan se li ha demanat que valorés les declaracions del líder nacional dels populars respecte l'absència del terme “violència de gènere” o les seues explicacions a què el maltractament verbal pel qual va ser acusat, Carlos Flores (Vox) es va deure “a un divorci dur”.

Bravo ha apuntat que este recurs, posat en marxa pel Govern autonòmic amb el suport del Govern central podria arribar a desaparèixer si finalment tant el responsable de Justícia que la succeirà al càrrec, i que parteix de les files de Vox com si a les eleccions del 23J, Feijóo resultés elegit president del Govern, seguessin endavant amb els seus polítiques de negació de la violència de gènere.

Oficines per a víctimes i Jutjats de Violència de Gènere

D'altra banda, a més d'estes oficines, que des de la seua obertura han atès més de 4.000 dones, 3286 a València, 397 a Castelló i 413 a Alacant, - i esta última en marxa des de fa poc més de mig any- encara que de moment els jutjats de violència de gènere no perillen, sí que ho fa la seua demanda d'ampliació, depenent de les decisions que es prenguin després dels resultats electorals i en funció de qui governi.

"Els Jutjats de Violència de Gènere no estan en perill pel que puga realitzar un Conseller de Justícia a la Comunitat Valenciana, atès que és una competència estatal i correspon per tant al Govern de la Nació determinar si s'extingeixen o no el que sí que està en perill amb un govern Partit Popular Vox és el programa i el projecte que havíem posat en marxa perquè a la Comunitat Valenciana la violència de gènere fos coneguda de manera exclusiva per jutjats especialitzats“, ha puntualitzat Bravo

Sobri això, ha recordat l'inici d'un projecte creant 5 Jutjats de Violència exclusius a petició de la Comunitat Valenciana: “hem estat la comunitat que més hem creat més jutjats el 2022, per a este 2023 havíem sol·licitat la creació de sis jutjats nous de violència. Això sí que és una competència autonòmica en coordinació amb el Ministeri de l'Interior per tant, que si finalment el senyor fix arribarà al Govern d'Espanya, atès que han esborrat la violència masclista…”, ha afegit.

Bravo: “No és igual parlar de violència intrafamiliar que de violència de gènere”

Pel que fa a les declaracions de Feijóo, La responsable autonòmica de Justícia ha apel·lat a totes les dones que es plantegin quin tipus de polítiques té un partit que no contempla la violència de gènere “per ser una obvietat”.

“Diu el senyor Feijóo que la violència de gènere és una obvietat. La violència de gènere en este país és un drama que s'ha emportat la vida de més de 1.200 dones que hi ha milions milers de dones que estan vivint un drama amb ordres de protecció que estem parlant de milers i milers de centenars de més de 200.000 denúncies cada any per dones que estan violentades maltractades”, ha puntualitzat.

La consellera ha explicat a les portes de l'oficina de Castelló, que el primer any de funcionament ha atès prop de 400 dones víctimes de violència, no només la importància destes recursos, sinó també de la visibilització quant a la nomenclatura deste tipus de maltractaments.

“Insisteixo el llenguatge no s'innocu i no em poden dir que és igual parlar de violència intrafamiliar i violència de gènere, perquè no és el mateix perquè a estes dones les maten i les maltracten i les amenacen per ser dones” i per tant necessitem polítiques per seguir lluitant i trucar a les coses pel seu nom, perquè mirin vostès els nazis als camps d'extermini, els anomenaven camps de concentració ia l'Holocaust, la solució final que es va emportar sis milions de persones jueves.