El Saló d'Actes de l'Ajuntament va acollir el passat divendres 17 de juny una conferència de Feliciana Sala i Jesús Moratalla, del Departament d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant, dos dels responsables de les cinc campanyes d'excavacions efectuades al jaciment per l'Ajuntament , juntament amb l'enginyera Marta Peña, que ha treballat el projecte de museïtzació.
La regidora de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer, va donar la benvinguda als ponents en un acte a què va assistir l'alcalde, Toni Pérez, amb altres membres de la Corporació Municipal. Pellicer va incidir que, amb la museïtzació, es podrà “recuperar, conservar i posar en valor un dels nostres principals baluards patrimonials; explorar-ho, interpretar-ho, datar-ho. I a través de tot això, hem pogut conèixer millor el passat i la història de Benidorm i mostrar-ho al món”. Pellicer no va deixar passar l'oportunitat d'agrair “el suport dels Fons FEDER” de la Unió Europea a la salvaguarda del jaciment.
Entrats en matèria, Feliciana Sala es va centrar en els detalls de les excavacions que s'inicien als anys quaranta del segle passat amb els treballs del sacerdot José Belda i l'arqueòleg alemany Adolf Schulten, a qui van seguir, a la dècada següent els d'Alejandro Ramos i Miquel Tarradell, abans de la urbanització de la zona que va patir excavacions clandestines.
Sala va detallar com les investigacions d'Enric Llobrigat, el 1972, suggerien que “allò era un xicotet poblat iber” i que “fins a la promulgació de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, el 1985, no es va poder protegir, almenys en part, jaciment”.
Canvi de rumb
El 2007 es produeix un punt d'inflexió quan Sonia Bayo publica la seua tesi doctoral que apunten "a la presència romana" amb el descobriment d'elements de cuina, amulets i fragments d'armes "objectes de vida quotidiana". Així mateix, després del seu desbrossament el 2013, apareix la muralla amagada i el 2015 s'aclareix que el tipus de construcció “repetitiva” demostrava el seu origen romà, davant “a les construccions iberes, més anàrquiques”.
Feliciana Sala va aclarir que el Castellum de Benidorm “és un sistema de vigilància de la costa”, de la Guerra de Sertoriana, entre els anys 82 i 72 a. C. a la Península Ibèrica, quan Cinquè Sertorio es va proclamar procònsol de la Hispània Citerior. Va finalitzar la ponent apuntant que “en la pròxima fase de treballs voldríem esbrinar on es troben la porta o les portes d'accés” al recinte romà.
A continuació, Jesús Moratalla va exhibir plànols de l'estructura del recinte "que presenta urbanisme de carrer central", típic del "període tardorepublicà" i va suggerir que, la circumstància que el cim "estigua completament aplanat, podria albergar algun tipus d'actuació" que es pretén descobrir en pròximes excavacions.
Moratalla va posar èmfasi en el tipus de construcció “típica romana” en què “els murs intesten amb la muralla” i s'enganxen entre si, cosa que no està documentada en construccions iberes”. Així mateix, va detallar que, al recinte, es distingeixen dos àmbits: “el militar i un altre residencial”.
Seguidament, l'enginyera Marta Peña va detallar el procés seguit en la fase museïtzació del jaciment ja executada, incidint en els problemes “d'esfondraments” que podria generar l'orografia del terreny que han necessitat actuacions “molt especialitzades”.
Així mateix, Peña va indicar com s'ha tractat el sistema de canalitzacions de serveis “integrant-los” amb l'entorn; o problemes patits pels professors tècnics i especialistes que van arribar a patir “un brot de sarna provocada per àcars provinents de nius de gavines”. L'enginyer va finalitzar amb el tractament efectuat sobri els murs “perquè visualment es diferenciïn les estructures”, com així adverteixen els que recorren el jaciment.
L'última intervenció de la nit va anar a càrrec de Toni Pérez qui va destacar la “gran responsabilitat” que suposa “posar en valor el nostre patrimoni”. “Una gran tasca –va assenyalar–, i un esforç colossal quan estàvem convençuts que era un poblat iber”, però “es va fer el salt qualitatiu” en passar a ser Castellum. I, “una gran responsabilitat”, va abundar també, “cuidar-ho perquè demà segueixin gaudint-ne les generacions futures
