803.860 alumnes des de 2 anys a FP es penjaran les motxilles a l'espatlla el pròxim dilluns per iniciar un nou curs escolar a la Comunitat Valenciana. La consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha donat a conèixer este dimecres 7 de setembre els dades de la tornada a les aules i ha destacat dos èxits fonamentals, el nombre de més de 3.000 matriculacions a Batxillerat, que considera que pressuposa que les xifres d'abandonament escolar a la Comunitat disminuiran i també el èxit de la FP, amb més de 5.000 places assignades.
Tamarit ha destacat que a pesar de el infrafinançament de la regió valenciana s'ha incrementat el nombre de professors este any amb 78.659 docents i la disminució de ràtios a les aules, un 1,3% menys a les aules d'Infantil i Primària amb 19,4 alumnes per aula i un 0,8% a ESO i Batxillerat, amb 26,6. Cada docent atén a 12 alumnes de mitjana en les primeres etapes als CEIP i una mitjana de 10 estudiants a instituts.
"Augmentem la plantilla de companys i companyes en un 1% pel que fa al curs passat. Es tracta de 78.659 docents i crec que és significatiu que fem balanç perquè en són 14.839 més que abans de governar el Botànic. Este increment de docents d'un 23% des que gestionem la Conselleria ha estat fonamental per a nosaltres durant tots estes anys”, ha manifestat Tamarit.
La xifra del alumnat puja un 0,2 % pel que fa al curs passat. Són 1.858 estudiants més. La consellera Tamarit ha explicitat les raons que donen sentit a esta pujada: “La xifra puja, fonamentalment, a les etapes educatives postobligatòries: Batxillerat i FP. Això és conseqüència que combatem l'abandonament escolar. Quan l'alumnat acaba l'ESO opta per Batxillerat o FP i, a més, en este darrer cas, l'increment és significatiu perquè moltes persones més grans estan tornant a estudiar i pujant al tren de l'FP, ja que saben que amb esta formació tenen moltes possibilitats de trobar feina amb condicions de treball dignes”.
A més, ha volgut aclarir que el cas de la Comunitat és diferent del d'altres comunitats autònomes perquè ací els pares i mares no s'hauran d'enfrontar al “despesa brutal” que suposa el nou curs. Des de fa 8 anys s'hamplantat els llibres gratuïts, S'ha universalitzat l'escolarització a aules per a xiquets i xiquetes 2 anys i també s'ha incrementat un 75% el nombre de becats per a menjador respecte a fa 8 anys.
Construcció de centres i instal·lació de plaques solars
Este curs escolar es obriran 31 centres construïts o remodelats, 10 este pròxim dilluns. Actualment s'estan fent obris a 151 centres. A més, a partir de la la primavera del 2023 s'instal·laran plaques solars in 114 instituts, que seran autosuficients energèticament i l'estalvi d'energia dels quals “revertirà” també als barris on s'ubiquin. En una segona fase s'instal·laran en 140 instituts més en ser estes centres propietat de la Generalitat.
La consellera ha evidenciat la repercussió del pla Edificant per a l'eradicació de barracons. “Si hui mateix feu una volta de nord a sud i d'est a oest del nostre territori, veureu que tenim en marxa un total de 158 obris de construcció nova, ampliació o millora de centres educatius. Això no només dignifica l'educació pública, també genera llocs de treball al sector de la construcció: 10.000 persones estan actualment treballant en la construcció d'escoles i instituts”.
Raquel Tamarit ha volgut assenyalar que “el nostre afany no se centra només en la millora de les infraestructures escolars, sinó que els centres que construïm atenen a paràmetres de sostenibilitat mediambiental, d'eficiència i estalvi energètic, així com dissenys de espais en major consonància amb les necessitats de com es comença a treballar ara a les aules”.
Universalització de l'escolarització gratuïta a Infantil de 2 anys
Pel que fa a la reducció de les despeses familiars i la promoció de la igualtat d'oportunitats a la tornada a classe, la consellera Raquel Tamarit ha detallat tres eixos que insisteixen en estes aspectes: el menjador escolar, Xarxa Llibres i l'etapa educativa de 0- 3 anys.
Este curs es preveuen 145.000 alumnes beneficiaris de la beca menjador: Des de fa huit cursos l'augment de la inversió ha estat d'un 43,6% fins a arribar als 75,4 milions d'euros d'este curs, i l'alumnat beneficiari ha pujat un 75% a huit cursos. Perquè s'entengui bé: tenim més de 62.000 estudiants més que es beneficien de la beca menjador que quan arribem”, ha dit Tamarit i ha continuat: “A més, estem dissenyant un programa pilot basat en façalitar esmorzars saludables gratuïts en centres educatius amb índexs alts de alumnat vulnerable des del punt de vista socioeconòmic”.
“A la mateixa línia s'està actuant amb Xarxa Llibres, un programa més que consolidat amb 460.000 alumnes de Primària i d'ESO que s'estalvien uns 300 euros cadascun en la compra deste material bàsic. Totes les famílies que volen optar pels bancs dels seus centres tenen la gratuïtat assegurada i la immensa majoria ho fan”, ha comentat la consellera.
Així mateix, Raquel Tamarit s'ha detingut a explicar “l'impacte més que positiu des del punt de vista educatiu i social que ha tingut la universalització de la gratuïtat de l'escolarització de nens i nenes de 2 anys”.
“Malgrat l'intens descens de la natalitat a l'última dècada, el augment de l'alumnat escolaritzat a tot el tram 0-3 anys és una realitat i molt especialment en el tram de 2 anys, el que més demanen les famílies. Això ja és una realitat gràcies al fet que, en cursos passats, activem una sèrie de mesures que este curs es generalitzen amb la gratuïtat universal de l'escolarització en este tram d'edat”, ha valorat la consellera Tamarit.
“La comparativa mostra la repercussió social positiva que ha generat. L'any 2015, a Infantil de 2 anys, del total de població de 2 anys, hi havia un 42,8% d'escolaritzats. Este curs tenim un 82,8% dalumnat de 2 anys escolaritzat del total de xiquetes i xiquets desta edat. Hem pujat la taxa d'escolarització a 40 punts”, ha afirmat la consellera.
FP: garantia d'ocupabilitat futura
Segons el secretari autonòmic d'Educació i FP, Miguel Soler: "L'aposta continuada per implantar nous títols que atenen les necessitats dels sectors productius i la modernització generalitzada d'estes estudis fa que l'augment de persones a què opten per esta opció formativa haja pujat exponencialment".
Cal recordar que este curs s'han augmentat en 5.559 places de FP a les diferents famílies formatives, gràcies a la implantació de 198 nous títols: “Curs després de curs, l'augment de l'oferta ha estat molt important. Des del 2015 tenim uns 29.000 alumnes més a FP perquè s'està demostrant que dóna moltes opcions per aconseguir feina”.
Inclusió educativa: acompanyament socioemocional a l'alumnat
S'han determinat diferents novetats relacionades amb el acompanyament socioemocional a l'alumnat, el augment de personal en l'atenció personalitzada a l'alumnat, així com l'anunci de la creació de lObservatori de la Igualtat i la Convivència.
En este marco, el secretari autonòmic ha comentat que “durant el tardor tenim previst llançar una campanya de sensibilització per al empoderament de l'alumnat, especialment dels instituts, amb tallers impartits per psicòlegs i material didàctic. Tenim també dissenyats cursos específics per al professorat sobri això, així com un congrés d'experts que celebrarem a novembre".
Pel que fa a l'augment de personal en l'atenció a l'alumnat, s'ha recordat que “si el curs passat augmentem el personal orientador als centres i creem les unitats d'orientació especialitzades, este curs introduïm en estes unitats noves figures: persones orientadores socials, terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes”.
Als centres educatius segueix augmentant el personal orientador en un 15,3% pel que fa al curs passat i també de persones educadores d'Educació Especial, un 5,8 %.
Així mateix, la Conselleria activarà el Observatori de la Igualtat i la Convivència, conformat per representants dEducació, Igualtat i Polítiques Inclusives, Justícia, Sanitat, administracions locals, personalitats de prestigi i representants de col·lectius socials.
Innovació educativa: la revolució pedagògica a peu d'aula
En l'apartat de la innovació educativa destaca la posada en funcionament de 10 aules transformadores, que són espais a l'abast del professorat per a la experimentació dels processos densenyament-aprenentatge. També continua la consolidació de la integració de les TIC amb formació del professorat i dotació de material als centres educatius.
Cal destacar també la implicació dels centres educatius en l'elaboració de projectes d'innovació educativa, que implanten a les seues escoles i instituts amb fons econòmics de la Conselleria: “En huit cursos ha passat de ser una excepció a una implantació real. Si abans dissenyaven projectes innovadors específics 242 centres de tot el sistema, ara ja se n'impliquen més de 800”.
Continua, a més, la implantació per tot el territori de aules didàctiques temàtiques per difondre la influència de referents literaris o temàtiques de gran interès social. Este curs n'hi haurà 7, 3 de les quals són de nova implantació: una dedicada a Didín Puig, una altra a Enric Valor i la tercera a la música d'arrel tradicional.
Així mateix, s'estableix un nou projecte conjunt que engloba quatre programes sota el mateix paraigua per treballar expressions artístiques i comunicatives amb lalumnat. Es tracta d'escolART', que està integrat per 'L'escola canta', 'L'escola dansa', 'L'escola fa teatre' i 'L'escola fa ràdio'.
Finalment, el ventall de programes que relacionen la cultura i l'educació perquè hi participin els centres educatius continua amb 'Rapsodes', 'FIL' i 'Resistències artístiques'. En este darrer cas, creadors i creadores dinamitzaran les arts plàstiques i visuals, l'audiovisual, la música i les arts escèniques a 40 centres educatius.
